Doncs sí, demà marxo de colònies tres dies i dues nits amb els meus alumnes i ho faig amb el cor en un puny perquè deixaré els meus petits. Que sí, que els deixo amb el papa i amb l'ajuda dels avis però carai, costa molt!
La decisió de marxar de colònies la vaig prendre gairebé a principi de curs i el cert és que no va ser gens fàcil. Per una banda tinc els meus nens i per l'altra crec que s'ha de considerar tot el que significa anar-hi. Anar a unes colònies avui dia significa anar a treballar les 24 hores durant els dies que hi som fora sense veure ni un sol euro (fa uns anys es cobraven uns 100 euros en total per anar de colònies però ara ni això) i assolint una responsabilitat tremenda.
La veritat és que quan les coses estan tan negres com ho estan ara mateix hi ha moltes coses que no s'haurien de fer i les colònies són una d'elles però clar, estem en el de sempre... Treballem amb nens! I com esperen aquests nens les colònies? Doncs evidentment, les esperen amb candeletes.
I jo ja tenia la meva decisió presa i no pensava anar però és difícil resistir-se quan la majoria dels teus alumnes et fan comentaris constantment on donen per fet que tu els acompanyes.
Així que res, aquí estic... Preparant la motxilla i taladrant el marit! I demà cap al Delta!
