Xerrades entre alumnes (la continuació)... I ben surrealista!

Ens trobem a l'aula d'educació especial treballant conceptes numèrics quan:

D: a l'edat de pedra ja es tenien fills?
Jo: Clar, sinó s'hagués acabat la humanitat, no hi haurien persones.
D: Sí, i hi haurien noves tecnologies no usades.
(jo ojiplática oiga)
O: i ja s'havia mort Jesús, oi?
D: quin Jesús?
O: el nen Jesús.
D: ah.
O: el van agafar a l'època medieval i el van matar.
D: ah sí, és veritat.
(jo penso que és millor no dir res i fer números novament).

L'avi Pere

Dissabte ens va deixar un dels avis del meu marit, l'avi Pere... Crec que tot el que pugui dir queda perfectament explicat amb unes paraules que va pronunciar el meu sogre sobre el seu pare.

"Quan una persona es mor sempre es diu que era molt bona persona però en aquesta ocasió és totalment veritat".

Xerrades entre alumnes...

Conversa número 1 entre tres nens de primer de primària a la meva aula:

O: jo tinc tres germans.
Jo: en tens dos O, tu ets el tercer.
O: tens raó (després de rumiar clar).
D: jo no tinc germans perquè al meu pare ja no li queden gusanitos. La meva mare va tenir una oportunitat però no va sortir bé i li van haver de treure el bebè.
N: li van treure el bebè?
D: sí i li van llençar a les escombraries.
N: potser és que estava arrugat.
D: sí, estava arrugat i per això li van treure i el van llençar.

Conversa número 2 entre dos nens de primer de primària a la meva aula:

Jo: M avui estàs molt treballadora!
M: sí, m'he posat les piles perquè m'ho ha dit la meva mare.
Jo: això està molt bé.
M: és que sinó m'envien a un internado.
O: què és un internado?
M: una escola d'on no surts i si no fas cas et peguen una "ostia".
Jo: M la boca...
M: és que m'ho ha dit la meva àvia. A ella li van pegar una "ostia" i si et portes malament no et deixen veure als teus pares.
O: a mi no m'agradaria anar a un internado.
M: a mi tampoc. Per això faig cas a la mama i treballo molt. 
O: jo també faig cas als meus pares. Bueno, en una cosa no.
Jo: en quina cosa no fas cas?
O: el meu pare m'ha dit que si em peguen jo he de pegar més fort però això no es fa. A que no?
Jo: no O, això no es fa.

Vigileu amb el que dieu als vostres fills perquè les mestres ens assabentem de tot! 

Ganes de nena

Cada dia estic més i més convençuda que em quedaré tota la vida amb ganes de tenir una filla. Sé que davant d'aquesta afirmació hi ha mil respostes a la ment de tothom.

Algunes de les que més he sentit són: tens dos fills preciosos i has d'estar contenta, les nenes tenen una adolescència molt complicada, prova de tenir un altre fill que potser aquesta vegada encertes, potser tens una filla i de gran passa de tu, els teus fills ja et portaran nenes de gran...

Bé, podria estar-me hores dient possibles respostes que he escoltat una i una altra vegada i no, no es tracta de buscar consolació en res. Tinc dos fills meravellosos que està clar que no canviaria ni per una ni per mil nenes, ara mateix no tinc ganes de tornar a ser mare (bé, hi ha dies que sí però se'm passa ràpid la dèria) i podria respondre una per una a totes les múltiples qüestions que m'han plantejat.

No és això, és només que tinc un sentiment a dins i de tant en tant m'agrada expressar-lo. No sé, no busco cap tipus de consolació ni res per l'estil, només necessito treure cap a fora un desig que em neix des de dins i que de vegades em costa molt gestionar.

Sé que segurament hauré de viure tota la vida amb aquest sentiment i de vegades és dur i encara ho és més quan ningú t'entén...

I ja van 6!

El dia de Sant Valentí és un dia molt especial a casa i és que és l'aniversari del nostre "grandullón". Aquest any ja són sis els anys que fa que l'Andreu és amb nosaltres! Que gran es fa i quin vertigen que dona!

Taller de cupcakes

Dissabte vaig anar a un taller de cupcakes que va fer la mare d'un company de classe de l'Andreu. Últimament em tira molt això de fer tallers i provar de fer coses que en principi penso que no m'han de sortir bé i el cert és que li estic agafant el "gustillo".

A mi cuinar m'agrada molt, fer receptes dolces m'apassiona i si no fos perquè després m'ho menjo i se'm posa allà on mai voldria que se'm posés, en faria moltes més. 

Ara bé, una cosa és fer un pa de pessic i una altra molt diferent fer cupcakes perquè per aquests ja s'ha de tenir més gràcia. La decoració és molt important en un cupcake ja que ha d'entrar per la vista i el cert és que no em va sortir tan malament, oi?

Ara, us he de confessar que tot i lo mones que queden... prefereixo un bon pa de pessic que no embafa tant!