Revisió

Avui hem anat a la revisió dels set mesos de l'Andreu i ha anat bé.

Ha crescut molt! Ja és tot un homenet! pesa 9530gr i medeix 74.5cm. És tot un tiarrón! La infermera l'ha trobat molt espavilat pel temps que té i es que ja s'aguanta assegut i gateja i tot. Tota l'estona volia agafar les coses de la infermera i, per primera vegada, li ha costat fer-li la revisió.

Com ja és tan gran el meu nen començarà a menjar iogur i a prendre coses amb gluten. Ja li puc donar galetetes i pa...q maco i que gran se'm fa.

La revisió ha anat bé en general però no perfecte tal i com m'hagués agradat. L'Andreu té la fontanela ja tancada i això no és gaire normal. La infermera diu que no em preocupi que el meu nen és molt gran, que elles li controlen i que no hi ha problema mentre li vagi creixent el cap. La meva part racional entén tot això perfectament però queda la meva part irracional. És el meu nen, el meu petit i vull que estigui totalment sa. M'agraden més les revisions perfectes on no hi ha res a destacar però bé, he de ser racional i segur que no és res i no tinc perquè menjar-me el cap.

Quin patir això de ser mare, mai m'ho hagués arribat a imaginar. Qualsevol cosa m'alarma, em fa patir i em fa observar i es que el meu nen és la meva vida i no vull que mai res li pugui passar!

També hi ha un tema d'apnees que dimarts anem a consultar. El que jo dic...tot un patir sense parar.

Mon paral·lel

De vegades tinc la sensació que em trobo en una altra dimensió, com si visqués en un món paral·lel...

Avui a la tarda m'ha sonat el mòbil, no coneixia el número així que l'he agafat i oh! sorpresa, era la B. M'ha parlat com si rés, m'ha explicat el seu part i el dur que es tenir un bebè. No hem parlat massa perquè la seva filla l'ha reclamat però li ha donat temps a dir-me que no trigarà gaire en venir i que em trucarà per quedar.

La B i sobretot el seu marit ens van fer un paper força lleig quan vam anar a València. En Jordi i jo encara tenim un gust amarg, un viatge que no recordem amb alegria ni entusiasme, un viatge que val la pena oblidar...però ella fa com si rés no hagués passat!

He penjat i per un moment he pensat que m'havia equivocat, que jo no vaig ser a València i que la nostra relació no ha canviat però això no és així perquè sí que ha canviat! perquè jo vaig fer un munt de quilòmetres per anar a veure-la i només vaig rebre indiferència. El seu marit ni va fer l'esforç de venir a veure'ns ni de conèixer el meu petit (cosa que em va fer enfadar molt més) i ara fan com si rés?

No entenc a la gent i cada vegada em costa més! Una i altra vegada intento que se'm fiqui al cap el que en Jordi sempre em diu...q dono massa a la gent, que espero massa de tothom, que tinc el llistó molt alt però és que no puc...és ser exigent esperar que algunes "amigues" et donin una mica a canvi del que elles estan rebent? és ser exigent esperar que la gent intenti mantenir una relació i que no pensi que l'he de mantenir jo unilateralment?

No sé, potser un dia em desperto i descobreixo que estic vivint en un món paral·lel!

L'anglès és fàcil

Encara recordo quan estudiava anglès a l'institut i el profe arribava amb el radio-casete i una cançó escrita. Ens repartia la cançó i ens la posava. Al final acabàvem tots cantant i això ens feia millorar la pronunciació d'una manera molt divertida.

Avui us proposo que feu el mateix. Poseu aquest vídeo i segur que milloreu la pronunciació. Si el mireu no us empenedireu, de veritat!



Heu endevinat quina és la cançó original?

La caixa boba

Com vaig dir fa dies estic seguint la serie Moonlight. Una serie de vampirs que no mata però que em fa passar una bona estona. El proper capítol que veuré serà el número 14 i oh! sorpresa! resulta que hi ha 16 i no més i per què? perquè els directius van decidir cancel·lar-la ves a saber per què!
Molts fans de la serie van intentar que els directius s'ho repensessin però no hi va haver res a fer...

I per què explico això? doncs perquè estic indignada. Se m'acaben les series que veig (totes estrangeres) i ja no sé que veuré. Sí, ja ho sé, ara ve quan molts penseu que puc fer moltes altres coses que no siguin mirar la tele però que coi! M'agradaria poder veure la caixa boba de tant en quan i passar una estona divertida sense haver de pensar gaire en les coses que tinc al voltant però res! perquè sigui l'hora que sigui em trobo amb el següent:

M'aixeco i preparo l'esmorzar, agafo el meu got de llet i sec al sofà. És un bon moment per desconnectar, no hi ha l'Andreu i em puc relaxar. Poso una cadena i surt un senyor parlant de salut però amb molt mala llet. Parla malament a la gent que el truca, els tracta despectivament. De què va aquest paio? millor canviem!

Següent canal...uf! l'Ana Rosa Quintana donant classes de moral a la gent amb la barruera de la Belén Esteban al costat. Massa crit de bon matí...Millor canviem...home, la Susana Griso! I al costat la Massiel? mare meva com està el pati...millor marxo a fer la compra i al migdia ja veurem.

Al migdia poso les noticies i mentre dino veig autèntiques barbaritats i ni tan sols m'afecten! Puc dinar perfectament mentre veig morts i morts de països en guerra...m'estic tornant insensible? potser si. Són tantes imatges que poden ferir la meva sensibilitat que he vist que ja no em queda de sensibilitat. Després dels morts una mica de pilota als polítics...al psoe a telecinco i a Antena3 al PP. Ui i encara no s'ha acabat! és noticia que el Bardem estrena pel·lícula i ha anat a l'estrena amb la seva novia Pe. I què?

Recullo els plats, poso a dormir al nen...Va, una altra oportunitat...Què és això? un programa de ligoteo on un paio o una paia tenen cites amb gent i clar, m'he de creure que entre tanta silicona i tanta gomina s'està buscant l'amor verdader. I en aquest altre Canal? La Pantoja s'ha trencat una ungla mentre el seu fill era dins un local de senyoretes de companyia. Que fort, eh? Millor apago la tele i per la nit ja veurem!

Arriba la nit i el Jordi i jo seiem a veure la tele. Per fi alguna cosa una mica decent! El Hormiguero i el Wioming no estan gens malament passa que s'ha de tenir paciència perquè mira que en fan d'anuncis aquesta gent!

És així de trist però totalment cert! Tanta programació i tan poqueta cosa que et permeti passar una estona a gust i divertida. Millor torno a les meves series i que no deixin de fer-ne cap més!

La huella

Només us diré que m'ha semblat una pel·lícula molt bona tot i tenir com a un dels protagonistes a en Michael Caine que, generalment, no m'agrada.

He passat molt bona estona mirant-la i, fins i tot, se m'ha oblidat una miqueta el meu mal de panxeta (rodolí :-P).

Pachuchitis (una altra vegada...)

Avui havíem d'anar a comprar roba per mi i per l'Andreu a Diagonal Mar però la tarda s'ha girat i ni roba ni res de res :-(

Avui ha estat un dels pocs dies que he fet migdiada (des que tinc l'Andreu gairebé no en puc fer) i ja m'he aixecat una mica pse-pse però m'he dit: t'haurà sentat malament el dinar i ja està. Així q res, m'he arreglat i apa, cap el cotxe.

Ja de camí m'he començat a notar molt mal de panxa així que he decidit canviar de destí i anar a La Maquinista perquè allà hi ha farmàcia i podia comprar alguna cosa pel malestar. M'han donat unes pastilles i m'he pres una pensant que allò faria el miracle.

Hem anat a l'H&M i no m'agrada gens la roba de la nova temporada. Només m'ha agradat un vestit i, com no, faltava la meva talla (si, les que portem talles "del mig" estem condemnades a no trobar-ne però això és un altre tema...). Hem passat a la secció de nens i bé, semblava que es repartia alguna cosa perquè hi havia més gent que als llibres de "Busco a Wally". A més, quin desordre! Després de mirar i aguantar unes quantes empentes ens hem decidit per una samarreta i una jaqueta però a l'hora de pagar el meu intestí ha decidit que rebentava així que hem sortit pitant de la tenda i cap al lavabo s'ha dit!

En qüestió d'uns 20 minuts hauré anat com sis vegades al lavabo. Em feia por tornar a casa i tot perquè podia patir un accident i no pas automobilístic així que m'he pres Salvacolina (la que todo lo corta) i cap a casa.

Ara estic amb un mal de panxa del mil però per distreure'm mentre gravo un capítol de The office he decidit escriure les meves desventures del dia d'avui.

Aiiiiii! crec que ja s'ha gravat. Vaig a veure'l i al llit!