Nomenaments

Avui és aquell dia en que els mestres ens sentim com al sorteig de Nadal. Amb el numeret a la ment i esperant que els "niños de San Ildefonso" cantin el nostre.

La cosa pinta molt malament. Ahir es van fer nomenaments en altres serveis territorials i van sortir molt poques places. Tots sabem que això es deu a que algunes les estan guardant per la propera setmana (així comencem més tard i per tant se'ns paga una setmana menys) i a les punyeteres retallades.

Fa uns anys els nomenaments eren presencials. Això vol dir que tu anaves a una escola on un senyor et donava una llista amb totes les places que hi havien. Més tard aquest mateix senyor anava cridant per ordre i quan et tocava triaves allò que volies o que havien deixat. Feia mandra passar aquelles hores allà però hi havia transparència, una cosa que manca des que s'han instaurat els nomenaments telemàtics. Uns nomenaments que et tenen retinguda davant del pc tot un matí amb els dits creuats esperant.

Avui és el dia en que em toca patir tot i que no tinc massa fe. Això sí, no tot és negatiu, aquest any no estic tan amoïnada pel tema transport. Sort que em vaig treure el carnet! Tot i que no faria cap lleig a una mitja jornadeta ben a prop de casa.

Creu-ho els dits! 

Vacances... Segona parada: Navarra!

El dia 18 arribàvem a Navarra i la primera parada obligatòria era Pamplona on vam dinar per carregar piles.

El cert és que no puc opinar massa sobre Pamplona perquè va ser una visita molt "relámpago" però de la resta... Què dir de la resta de llocs on hem estat? Simplement, m'he enamorat de tots i cadascun dels pobles als que hem anat.

Vam començar el nostre recorregut per Zugarramurdi on vam poder visitar la cova de les bruixes; un indret preciós i de molt fàcil recorregut per als nens.

Al dia següent fèiem marxa fins a San Sebastian i he de dir que va ser arribar allà i sentir amor a primera vista. Em va encantar! Vaig trobar que és una ciutat amb molt encant. La part antiga és simplement meravellosa, amb aquells carrerons plens d'història i de vida actual alhora. La gent omplint els carrers amunt i avall i la nit... Mmm... Quina nit! Plena de vida i com no, de "montaditos". Simplement genial!

Vam visitar també indrets com Sant Jean de Luz...

Elizondo.

I Etxalar.

Aquests dies també hem gaudit molt de la natura. Hem passejat pels boscos del Señorío de Bertíz (queden pendents els jardins).

Vam estar als embalses de Leurtza on els petits es van donar un bany.

I vam visitar les coves d'Urdax.

Han estat unes vacances genials que hem gaudit al màxim tots quatre. Els nens s'han portat molt bé i nosaltres hem pogut fer la marxa que ens agrada fer.

Jo, a més, torno amb la sensació que els pobles del Nord de Navarra i els del país basc senten certa germanor amb Catalunya. Sembla que quan dius que ets català se't rep amb cert respecte i "carinyo". Vaig parlar amb un noi d'un poble del País Basc i em va dir que la cosa del nacionalisme uneix i ves, potser té raó. Sigui com sigui, allà et sents bé.

Ah i no puc deixar d'explicar una anècdota. En arribar al càmping on ens vam allotjar ens vam trobar amb una parella que porta les nenes al cole de l'Andreu i que ens coneixem perquè les dues som membres de la comissió de decoració. Així que els petits van poder compartir estonetes de joc amb unes amigues. Certament, el món és un mocador!

Hogar dulce hogar

Després de tretze dies fora de casa per fi som aquí i dic per fi perquè a mi les vacances m'encanten però arribar a casa també és tot un "gustazo". Seure en el teu sofà, dormir en el teu llit... No té preu!

Ara toca gaudir de les festes majors de Granollers, intentar posar una mica d'ordre en els horaris, patir per la destinació d'aquest curs, anar al ginecòleg... Tota una sèrie de coses que indiquen que el final de l'estiu està molt a prop.

A disfrutar del que queda!

Vacances... Primera parada: Saragossa!

Escric des d'una mini tauleta en una terrassa d'una casa en el Vendrell. Aquí la xarxa no és esplèndida i la taula es belluga sense parar però ja tenia mono de blog. Tenia ganes d'escriure i compartir així que aquí estic, disposada a explicar una part de les vacances que finalment han resultat ser la mar d'entretingudes i boniques.

Des del mes passat que tenia posat l'ullet en un camping a Sunbilla (un petit poble de Navarra) així que ens vam animar i vam reservar una mobil home per una setmana.

Dies abans de marxar arribava el "notición", al Jordi li donaven una setmana més de vacances així que jo encarava aquests dies amb més ànims encara. Per si algú no ho recorda, fa un parell de setmanes o tres podria haver protagonitzat "mujeres al borde de un ataque de nervios" en versió catalana.

Bé, a lo que voy!

Havíem de marxar a Sunbilla dissabte però dimarts al Jordi i a mi ens va començar a picar el gusanillo. I si feiem primer una paradeta per Saragossa? Fa anys vam estar visitant el monestir de pedra i ens vam quedar amb ganes de tornar (jo ja he anat quatre vegades i no em canso). Així que ens vam posar a buscar hotelet i dijous marxàvem disposats a recòrrer aquell paratge amb els nostres enanos.

La veritat és que va anar molt bé, els hi va encantar!

S'ha de dir que juguem amb l'avantatge que el petit és una petita màquina de caminar i aguanta excursions llarguíssimes sense queixar-se gens ni mica. Els dos petits van gaudir molt dels diferents paissatges, les fonts naturals, el riu, les cascades on fins i tot van ficar el cap... I nosaltres ho vam passar la mar de bé veient que als petits els hi agradava tant tot allò, que podem compartir coses que fins ara només eren nostres amb ells.

Evidentment no va faltar la visita de rigor a la plaça del Pilar i el passeig pels carrers de la part més antiga de Saragossa.

Van ser només un parell de dies però molt intensos i divertits!

Vull marxar amb els avis!

Aquesta és la frase que l'Andreu em va deixar anar la setmana passada en saber que els seus avis marxaven al càmping. I allà està el bandarra, passant-s'ho d'allò més bé sense recordar-se dels seus pares.

Cria fills! :-P

A pipi!

Fa unes setmanes en Biel va començar a observar-nos molt i molt cada vegada que un de nosaltres anava al lavabo. Tots (inclús l'Andreu) molt pacientment li anem explicant que fem pipi o caca (sí, els nostres moments All bran tenen públic).

Al principi només ens mirava mentre repetia "a pipi a pipi". Mica a mica va començar a senyalar el seu bolquer mentre nosaltres estàvem asseguts i això va donar pas a intentar baixar-se'l per fer el mateix que nosaltres. Així que vaig decidir que era hora de rescatar un dels super orinals de l'Andreu perquè ell també pugui seure. Què content està!

Cada vegada que veu que algun de nosaltres va al lavabo comença a cridar "a pipi" mentre agafa l'orinal. Aleshores li baixem el bolquer i ell seu la mar de content. La veritat és que encara no ha fet un sol pipi allà dins però penso que és important que el petit comenci a mostrar interès pel tema del pipi i la caca fora del bolquer.

I penso que tot aquest interès l'ha dut a fer un gran avenç en quant al control d'esfínters i ara cada vegada que es fa caca o pipi al bolquer ens ho diu.

Que gran es fa el meu petit!