Això ja comença a ser un "remember" setmanal... I en aquesta ocasió dedico el meu divendres musical al George Michael en sus tiempos mozos.
Recordo com a totes les nenes ens queia la baba quan el veiem amb aquella barbeta de tres dies ben treballada, la guitarreta, els texans i la creu a l'orella. I ha plogut, eh? Però continuo pensant que aquella va ser la seva millor època.
A gaudir!
divendres, 29 de març del 2013
dimecres, 27 de març del 2013
La caseta que no trobem.
Ja fa mesos que busquem casa sense resultats i el cert és que començo a estar una mica decebuda amb el tema.
La idea de la casa va començar a rondar-nos ja fa molt i molt temps i el motiu principal d'aquesta busca va ser la necessitat d'un bon espai on els nens puguin córrer. Mica a mica però s'han anat sumant d'altres coses com les ganes que té en Jordi d'un garatge, el fet que no ens hagin baixat el preu del pis o el calvari que estic passant amb els veïns de sota que es veu que no recorden el que és tenir nens a casa.
Tots aquests factors s'han unit i fan que busqui casa gairebé cada dia. Sec pacientment davant de l'ordinador i miro i remiro per totes les immobiliàries "habidas y por haber" però no hi ha manera.
El cert és que estem molt limitats perquè aquí a Granollers tenim ajuda dels meus sogres pel que fa als nens i això fa que no puguem marxar. Segurament si ampliéssim la recerca a pobles del voltant, ja la tindríem... però no podem, hem de buscar per aquí i els preus de la zona són força desorbitats. Junt amb els preus hi ha altres coses i és que la que no té el lavabo minúscul no te pàrquing o té humitat. Vaja, que buscar una caseta no està resultant gens fàcil!
Després de mirar una i una altra vegada hi ha poca cosa que m'entri per l'ull i on entra l'ull no arriba la butxaca així que estic una mica frustrada amb el tema. En Jordi s'ha ofert moltes vegades a fer ell la recerca i crec que està arribant el moment de passar-li la pilota perquè jo sincerament ja m'estic cansant.
La idea de la casa va començar a rondar-nos ja fa molt i molt temps i el motiu principal d'aquesta busca va ser la necessitat d'un bon espai on els nens puguin córrer. Mica a mica però s'han anat sumant d'altres coses com les ganes que té en Jordi d'un garatge, el fet que no ens hagin baixat el preu del pis o el calvari que estic passant amb els veïns de sota que es veu que no recorden el que és tenir nens a casa.
Tots aquests factors s'han unit i fan que busqui casa gairebé cada dia. Sec pacientment davant de l'ordinador i miro i remiro per totes les immobiliàries "habidas y por haber" però no hi ha manera.
El cert és que estem molt limitats perquè aquí a Granollers tenim ajuda dels meus sogres pel que fa als nens i això fa que no puguem marxar. Segurament si ampliéssim la recerca a pobles del voltant, ja la tindríem... però no podem, hem de buscar per aquí i els preus de la zona són força desorbitats. Junt amb els preus hi ha altres coses i és que la que no té el lavabo minúscul no te pàrquing o té humitat. Vaja, que buscar una caseta no està resultant gens fàcil!
Després de mirar una i una altra vegada hi ha poca cosa que m'entri per l'ull i on entra l'ull no arriba la butxaca així que estic una mica frustrada amb el tema. En Jordi s'ha ofert moltes vegades a fer ell la recerca i crec que està arribant el moment de passar-li la pilota perquè jo sincerament ja m'estic cansant.
diumenge, 24 de març del 2013
Setmana santa
Per fi tinc uns dies de vacances que desitjava que arribessin i ara només tinc ganes d'estar amb els meus.
No haver de pensar en l'escola, en els alumnes, en les notes, les programacions, les reunions... I gairebé tothom deia que aquests dies eren per descansar i jo sé que no ho són perquè amb dos petits per casa és molt difícil aconseguir això de descansar però com a mínim ja no sento l'estres, les presses per a tot...
Estic de vacances!
No haver de pensar en l'escola, en els alumnes, en les notes, les programacions, les reunions... I gairebé tothom deia que aquests dies eren per descansar i jo sé que no ho són perquè amb dos petits per casa és molt difícil aconseguir això de descansar però com a mínim ja no sento l'estres, les presses per a tot...
Estic de vacances!
divendres, 22 de març del 2013
Una "monstrua" en el divendres musical!
L'altre dia vaig presenciar una de les classes de música amb els meus alumnes i encara no sé ben bé com els hi vaig acabar cantant aquesta cançó. Sí, deixaré uns pobres alumnes de 10 anys traumatitzats de per vida!
La qüestió és que avui m'han demanat que els posés l'original i la veritat és que no m'he pogut resistir. Finalment hem acabat tots cantant "el gato que hace ui ui ui ui". Això sí, no hem sabut entendre perquè el gat d'aquesta noia fa "ui ui ui" quan els gats fan "miau" però bé, això ja és un altre debat.
Així que res, avui toca el gat que fa sorolls estranys de la noia que canta com els angelets i quan parla la pifia!
La qüestió és que avui m'han demanat que els posés l'original i la veritat és que no m'he pogut resistir. Finalment hem acabat tots cantant "el gato que hace ui ui ui ui". Això sí, no hem sabut entendre perquè el gat d'aquesta noia fa "ui ui ui" quan els gats fan "miau" però bé, això ja és un altre debat.
Així que res, avui toca el gat que fa sorolls estranys de la noia que canta com els angelets i quan parla la pifia!
divendres, 15 de març del 2013
Divendres musical: Never gonna give you up
Fa unes setmanes fent broma amb en Jordi vam acabar veient vídeos d'en Rick Astley (moment friki familiar) i el que va començar amb una broma va acabar amb un "remember" per part meva i és que qui no ha tingut la temporadeta Astley?
El més curiós és que ja poden passar anys i panys que recordo les lletres! Vale, les recordo en el meu anglès "guachinveri" però les recordo i és curiós com les cançons poden quedar tan gravades, oi?
Apa, a gaudir-la i si us plau no us perdeu el super vídeo estilós amb avaricia.
Bon cap de setmana!
El més curiós és que ja poden passar anys i panys que recordo les lletres! Vale, les recordo en el meu anglès "guachinveri" però les recordo i és curiós com les cançons poden quedar tan gravades, oi?
Apa, a gaudir-la i si us plau no us perdeu el super vídeo estilós amb avaricia.
Bon cap de setmana!
dimecres, 13 de març del 2013
Habemus Papa...
però no habemus vergonya! I ja sé que parlar de religió al bloc té els seus "perills" i que les creences de la gent s'han de respectar però diferenciem si us plau. Una cosa és la creença de la gent (la veritable fe) que de vegades fins i tot envejo perquè ajuda molt i molt a les persones a superar coses que per mi serien veritables entrebancs i d'altre és la bicoca que té muntada l'església.
A mi que em disculpin tots els que creuen en aquest estament però per mi és una vergonya que la notícia del dia sigui que un grup de tios que tenen poca cosa a fer s'hagin reunit en una habitació per triar a un altre que a partir d'ara sortirà al balcó a parlar de què? De pobresa mentre va vestit d'or? De fe en que tot anirà bé quan hi ha gent que es mor de gana mentre ells viuen rodejats de luxe? O de que s'ha de perdonar els capellans pederastes perquè ja tindran el seu càstig quan es trobin amb el senyor?
De veritat que em sembla increïble que a aquestes alçades hàgim d'aguantar que una part dels nostres impostos vagin a parar a aquesta colla de mantinguts i poca vergonyes que s'aprofiten de la fe de moltes persones.
I crec que generalitzar és equivocar-me i segurament hi ha molts capellans i moltes monges que tenen veritable vocació i que treballen per ajudar als altres però de ben segur que aquests mai sortiran a lluir-se a un balcó ni pronunciaran una paraula més alta que un altre. De ben segur que aquestes persones seran discretes i passaran desapercebudes i no necessitaran joies, ni vestits cars ni tota una ciutat i una guàrdia especial per vetllar per ells.
A mi que em disculpin tots els que creuen en aquest estament però per mi és una vergonya que la notícia del dia sigui que un grup de tios que tenen poca cosa a fer s'hagin reunit en una habitació per triar a un altre que a partir d'ara sortirà al balcó a parlar de què? De pobresa mentre va vestit d'or? De fe en que tot anirà bé quan hi ha gent que es mor de gana mentre ells viuen rodejats de luxe? O de que s'ha de perdonar els capellans pederastes perquè ja tindran el seu càstig quan es trobin amb el senyor?
De veritat que em sembla increïble que a aquestes alçades hàgim d'aguantar que una part dels nostres impostos vagin a parar a aquesta colla de mantinguts i poca vergonyes que s'aprofiten de la fe de moltes persones.
I crec que generalitzar és equivocar-me i segurament hi ha molts capellans i moltes monges que tenen veritable vocació i que treballen per ajudar als altres però de ben segur que aquests mai sortiran a lluir-se a un balcó ni pronunciaran una paraula més alta que un altre. De ben segur que aquestes persones seran discretes i passaran desapercebudes i no necessitaran joies, ni vestits cars ni tota una ciutat i una guàrdia especial per vetllar per ells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)