De bona pasta

Hi ha gent que, simplement, és de bona pasta i una d'aquestes persones és la meva àvia.

La meva àvia és una persona alegre i jovial. Als seus 75 anys ha viscut moltes coses, algunes de bones i d'altres no tan bones però aquestes últimes sempre les ha superat amb un somriure als seus llavis. Sempre intenta prendre les coses bé, amb humor, amb positivitat, sempre intenta que els altres siguin feliços i no se n'adonin que, potser, ha passat tota la nit en vetlla i vomitant perquè la seva hernia no li ha deixat cap altre opció. No deixa que l'artrosis, la pérdua de vista o la diabetis puguin amb el seu humor. És tan autèntica, tan de debó...

Sempre intenta dur la felicitat allà on va, quan surto amb ella me n'adono que hi ha molta gent que l'estima. Tothom la para i la saluda, li pregunta com li va...és tan maca que quina altre cosa podria passar?

La meva àvia és la millor àvia del món. Suposo que per a tothom la seva ho és però jo a la meva li tinc passió. Me l'estimo tant tant que, de vegades, el tenir-la lluny em fa mal. Aleshores agafo el telefon i xerrem i xerrem. Ella riu molt molt i es que ella diu que jo sóc tot el seu món. El que no sap és que a ella no l'estima ningú com l'estimo jo!