Tot sovint la gent parla del meravellós que és ser mare i no seré pas jo qui negui que és una experiència única i fantàstica.El teu petit passa a ser la criatura més meravellosa del planeta perquè és el més maco del país. Que dic jo del país... del món, del planeta, de l'univers! És la cosa més maca que has vist mai i el que més t'omple peeeeero (sí, malauradament sempre hi ha un però) també és la cosa que més mals de caps et procurarà en una bona temporada.
Fa com dues o tres setmanes (ja he perdut el compte) que l'Andreu té bronquitis i és pitjor que si la passeś jo mateixa. Ell continua tan alegre i feliç com sempre, jalant com una llima i tocant tot el que pot però jo...no dormo perquè em desperten els seus atacs de tos, he d'anar a dur-lo al metge cada setmana, m'he de barallar amb ell per donar-li la medicació i a sobre tinc la preocupació que no empitjori el seu estat.
Quan tens un fill ja et pots fer ben a la idea que has passat al lado oscuro i es que s'acaba el dormir fins quan vols, el poder estirar-te tot un dissabte o diumenge a "vegetar" sense fotre res, ja no pots oblidar-te una mica dels comptes del banc perquè la visa treu fum constantment, has d'intentar per tots els medis tornar-te guenya per poder vigilar-lo mentre fas alguna altra cosa, has de saber entretenir-lo en els seus moments d'avorriment, has de tenir cura que no es faci mal, parar-te a pensar una i una altra vegada si li has posat tot a la motxilla o què li posaràs de roba avui que fa tant fred o avui que fa tanta calor i mil i una coses més.
Quan tens un fill sents que és el millor que t'ha passat però hi ha moments en que te'l mires, somrius i cínicament penses: ¡que bonito es ser mamá!
7 comentaris:
Que raó tens, un fill és el més maco del món però també té l'altre part no tan maca. Les malalties, el no dormir, el estar pendent, el pensar que fer si no pot anar a la guarde i tu has de treballar....... i moltes altres coses.
Però bé jo crec que si ens repetim que el nostre fill és el més marevellós ens ajudarà amb l'altre part.
donde estarán aquellos domingos tontos que te pasabas el dia tirada en el sofa???? e incluso aquellos horribles que estabas con una resaca del quince???
Animo wapa que ya queda un di amenos para que la broquitis de Andreu se esfume!!
Ais nenes q tenir fills és molt maco pero també mooooolt dur!!!
ai si, poder mandrejar sense haver de patir per res, poder dormir fins tard sense que ningu et desperti a les 8... pero bueno, son tan maques dolces, simpatiques i segons el meu pare llestes i intel·ligents (????? no se on ho ha vist...) que ho compensen!
Me ha encantado este escrito, Esther, no tengo nada que añadir..sólo que algunas somos masocas y va y repetimos!! jjeje
repetimos??? jejejeje jo aquest cap de setmana estic encantada de la vida... així que crec que repetire un o dos cops mes!!! jejejeje, ara preguntem en quant torni a treballar aviam que dic! jeje!
M'he cansat només de llegir-te.
Si l'Andreu vol un germanet... que s'el compri!
Publica un comentari a l'entrada