Avui ha estat el meu primer dia de feina després de més d'un any sense exercir i el cert és que em sento molt més Esther.
S'ha de dir que avui no m'ha tocat matinar i que només ha estat una presa de contacte perquè la cosa més dura començarà dimecres però no sé, em sento bé. He arribat a l'escola i en sentir els murmuris pels passadissos, les veus dels nens al pati i les veus de les mestres intentant fer-se escoltar no he pogut evitar deixar anar un somriure.
Aquest any serà un any dur a la feina...començo amb una tutoria (mai he estat tutora) ja començada i a sobre compartida perquè faig mitja jornada però tot i així estic animada. Tinc ganes de tornar a obrir un llibre de matemàtiques i explicar una lliçó, resoldre algun petit conflicte al pati i inclús d'aguantar el típic nen que no calla ni sota l'aigua i que has de manar callar un nombre indefinit de vegades al llarg del dia. Tinc ganes de tornar a ser mestre i estic contenta perquè això significa que la meva feina m'agrada i no tothom ho pot dir això.
Avui mentre estava a la reunió de nivell m'he tornat a reconèixer com a mestre, com a dona i com a persona que fa coses a banda de cuidar el seu fill. Adoro l'Andreu i no el canviaria per res del món, avui l'he trobat molt a faltar però ja cansava una mica ser només la seva mare. Necessitava tornar a ser jo i avui m'he sentit alliberada.
El balanç inicial és totalment positiu. Això sí, no deixaré aquest post massa amagat perquè d'aquí unes setmanes segurament l'hauré de tornar a llegir per a animar-me i es que, segurament, d'aquí unes setmanes escriuré per queixar-me, queixar-me i queixar-me...c'est la vie!
5 comentaris:
ains, espero estar tan contenta com tu dimecres al vespre...
Petons!!!
Clar que ho estaràs :-) És recuperar una part de la teva vida!
Esther més que un any dur seran 85... bé, 84 dies durs :P
Com ja hem parlat mil cops crec que treballar t'anirà bé en termes generals (clar que no deixa de ser una putada sobretot per la distancia)
Jo tb crec q m'anirà bé tot i q d'aqui dos dies estaré queixant-me pq els nens no em fan cas, pq tinc molta feina o pq estic farta de la renfe :-P
Segurísim que et va bé i que tu estaràs molt millor!
Tornar a treballar i recuperar part de la nostra vida és el millor que podem fer
Petons
Publica un comentari a l'entrada