dimecres, 11 de febrer del 2009

Fa un any...

Començava el dia dient això al foro de mamis:

"Q tal¿? Como veis sigo por aquí...eso sí, tengo un dolor en los bajos que no me aguanto. Ando medio espatarrada y de lado a lado...aiiii pupa. Supongo que mi cabezoncin cada vez se encaja más y por eso duele. Ahora falta que a parte de encajarse decida asomarse. Bueno, paciencia que, como me digo siempre, salir tiene que salir."

Faltaven 3 dies per conèixer l'Andreu...

3 comentaris:

Emmakumba ha dit...

Com es nota la oxitocina eh?? jejeje.. La veritat es que per molt que ens queixesim ara es recorden molts moments amb nostalgia!

Mirashka ha dit...

Comença el compte enrera. És emocionant oi? i alhora hi ha una nostàlgia flotant al voltant. Petonarros!

Lourdes ha dit...

Són moments per recordar tot i lo malament que és pasa!