Hi ha dos colors que la gent utilitza per expressar com es sent en moments de la seva vida. Aquests color són el rosa i el negre.Es diu que ho veus tot de color de rosa quan ets feliç, ho veus tot genial, et va tot bé, tens alegries, energies... Es diu que ho veus tot de color negre quan les coses no et van massa bé, quan tens penes, tristor...
Jo últimament veig les coses de color negre... porto des de novembre amb l'Andreu malalt cada setmana. Quan no és una -itis és una altra! De retruc les enganxo jo perquè sóc experta en enganxar-ho tot. Porto tres setmanes amb un encostipat força important, he passat faringitis, rinitis i gastroenteritis.
L'episiotomia encara em fa mal... si! fa més d'un any q vaig parir i encara continuo feta un cristo! Quan em ve la regla em fa mal, quan fa mal temps em fa mal... no és que em mori de dolor però no és gens agradable viure amb aquesta mena de mala sensació. Us ho puc ben assegurar!
La feina em té esgotada. No ben bé la feina sinó el anar amunt i avall. La gent em diu que quina sort treballar només tres dies. Ja! Li canvio a qualsevol anar els cinc dies però tenint la feina al costat.
La setmana passada en J i jo vam tenir una discusió amb una persona amb la qual les coses no han anat mai massa bé. Segons aquesta persona tot és producte d'un malentés o de la meva imaginació però jo no hi crec pas en això. Si hem arribat a aquest extrem ha estat per una serie de motius que ara no explicaré perquè ni ganes en tinc però que de ben segur no han estat cosa inventada per la meva part. No sé, és com si hi hagués l'intenció de demostrar que jo sóc mala persona i ja està.
Aquesta baralla ha provocat que pensem en un canvi de vida i bé, aquest fet em fa sentir una mica més alegre (si aquesta és la paraula adequada tenint en compte com em trobo aquests dies) però també em fa tenir moltes pors... he de renunciar a coses i bueno, no ho porto massa bé del tot.
Suposo que s'han juntat massa coses i he petat. Jo sempre procuro estar alegre, riure perquè penso que estar trist no ajuda massa a empassar les coses ni a encarar la vida però aquest cop tot m'ha superat. Estic trista i no tinc ganes de riure... per sort, sé que se'm passarà.
7 comentaris:
Com tu dius se t'ha ajuntat tot i has petat, de tant en tant ja passa, però com tu dius pasará i arribarà un moment que te'n riuras de tot això.
Ànim i a veure si aconseguim que canvii de color! Com a mínim que passi a blau marí, que el negre està massa vist!
Un petonàs!
Como dice Mirashka a ver si es verdad lo del azul marino, claro que sí! Es un tópico pero son rachas.
Yo hace un año estaba "hecha un cristo",atrapada en un trabajo donde me hacían mobbing,de movidas con J, y al final exploté,pero todo me sirvió para aprender cosas.
Las malas rachas son buenas para hacerte más fuerte.A veces tenemos que pasar por ahi para fortalecernos.
Un beso muy fuerte guapa
Gracias wapas
El negre es l'aussencia de color així que quan estàs al negre no pots anar a més negre, només queda avançar poc a poc per a tornar al rosa :) Avancem junts? :-*
Ja saps que sí amore.
Muacks!
Mira nena.. només amb el que t'ha escrit el teu amor estic segura que has passat al Lila fosc... i jo espero convertir-lo en un Lila claret que es vagi tornant rosa...
Buah! quin lio! bueno cuca que jo no estic per donar molts consells tampoc sobre de quin color es la vida, però la part bona es que ets estupendisima, que el teu fill i el teu marit també ho son.. i que això ja val per deixar de banda persones amb les que les coses no van bé.. anades i tornades a les que lis queden els dies contats... Una episo que segur que amb la sal de la platja es pasarà... i unes noves amigues.. o velles ja no ho sé que estan per el que necesiti la nostra princeseta!
Muuuack! et torno a dir... aquesta nit et truco.. o trucam tu a mi... jo ja estic a casa! jejeje
T'estimo molt!
No et puc dir més, només que ja saps que estic aquí!
Petons i et vull veure somriure un altre cop dissabte!!!!
Publica un comentari a l'entrada