És un nen!

Ahir li van dir a la L que el que espera és un nen. La L volia una altra nena però, com a bona mare, està igual de contenta en saber que el que espera és un petit i no una petita. Com vaig dir ahir... en el que esperem totes les mares és que les nostres criatures siguin sanes i en el fons el sexe ens importa ben poc i jo em vaig adonar d'això en el moment en que vaig veure el positiu en el meu predictor ara fa uns dos anys.

El cert és que des de ben petita sempre he dit que volia una nena. No és que tingués res en contra dels nens però això de poder fer cuetes, posar passadors, vestidets... era una idea que em tornava boja. M'imaginava sempre amb una filla i no amb un fill i fins i tot deia que si era un nen el llençava i en feia un altre. Tot això va canviar quan vaig veure el positiu. Des d'aquell moment només desitjava tenir una criatura sana. Ja em donava igual si era nen o nena, només volia que el meu fill o filla no tingués cap problema i naixés bé.

A més des del primer moment vaig tenir la intuició que aquell bebé que duia a la panxa era un Andreu. Recordo com insistia a en Jordi per buscar el nom del nen perquè estava convençuda que era el que utilitzariem i així va ser... vaig tenir el meu Andreu i vaig ser la dona més feliç del món.

Hi ha molta gent que explica que es decepciona quan li diuen que el que porta és d'un sexe diferent al que esperava. Això encara no ho entenc... quan decideixes ser mare saps que tens un cinquanta per cent. No sé, penso que el ser mare és un do i una sort que no tothom té. Per què sentir-se malament amb un regal que la natura ens ha fet?

Els fills siguin nens o siguin nenes s'estimen igualment. Jo em sento la dóna més afortunada del món per tenir l'Andreu a la meva vida i és un nen.

Ja veuràs L que maco que és també ser mare d'un nen! Enhorabona!