Una mica de barreja...

Fa dies que em passen coses i penso en escriure però no sé ben bé per on començar així que a mode de "desahogo" escriuré aquestes coses i així, fent una petita barreja, espero poder treure'm una mica de la càrrega que porto dins.

Fa unes setmanes que tinc mal al peu. El punyetero esquinç del peu esquerre ha tornat a la càrrega i la veritat que ho estic portant força malament... no m'agrada fer bondat i no m'agrada no poder a sortir a passejar amb l'Andreu per les tardes o amb el Jordi els caps de setmana. A part d'estar així que no m'agrada a sobre he hagut d'aguantar unes quantes borderies per part de la directora de la meva escola que és una persona força desagradable a l'hora de dir les coses. La veritat que és un tema que em toca perquè una no és de pedra i m'afecta quan la gent em parla malament o es qüestiona la meva intenció en fer segons què. Per altra banda aquesta baixa m'està servint per veure que en aquesta escola hi ha gent que m'aprecia. Que em fa costat i que m'ajuda a suportar les "borderies" de la directora amb una mica més d'estoicitat. Sort que sempre trobes gent bona a tot arreu perquè sinó la vida, de vegades, seria molt més dura del que ja ho és.

A banda del meu peu hi ha hagut altres coses com la desaparició d'una persona a la colla. Encara no sé ben bé què ha passat però aquesta desaparició m'ha emprenyat i molt. Bé, més que la desaparició ha estat la manera... com sempre ha estat molt més fàcil culpar a la gent que no pas donar la cara i dir la veritat. Per què la gent és així? A més tampoc entenc quina necessitat hi ha de dir mentides... clar que què puc esperar d'una persona que deixa verda a molta altra gent a la que després fa bona cara al facebook? la vida no deixa de deixar-me moltes vegades bocabadada amb segons quines actituts. D'aquesta persona podia esperar una retirada però no d'aquesta manera, què hi farem...

Fa setmanes que quedo tot sovint amb les meves noies i cada dia estic més contenta amb elles. Són molt maques i la veritat és que me n'alegro molt que hagin entrat a la meva vida. Espero que la nostra amistat es mantingui perquè "visto lo visto" no és tan fàcil com podria semblar.

També em passa que trobo a faltar a la S i a la N. Amb la N vaig parlar fa poc i ja li vaig dir què sento però tot i així estem allunyades físicament i per horaris i demés i és un problema a l'hora de quedar. De tota manera tinc esperances en l'estiu i espero poder veure-la molt més a partir de juliol. Amb la S és que malhauradament no hi ha remeï. Ella ho intenta però no li surt... va al seu aire i continuem amb la nostra "crisi de parella" que ja no sé si ho és perquè jo cada vegada passo més del tema.

Amb en Jordi hem parlat molt aquests dies perquè cap dels dos passàvem un bon moment... espero que la cosa hagi servit per començar a mirar les coses amb una altra perspectiva i espero que ens dediquem molt més temps.

Mmmm... no sé si em deixo coses però, de moment, em sento més lleugera...