dimarts, 23 de juny de 2009

Final de curs agre-dolç

Avui és l'últim dia de curs pels nens i és la primera vegada des de que sóc mestre que em perdo un dia tan important com aquest.

Fa unes setmanes que vaig haver d'agafar la baixa per un esquinç/tendinitis (els metges encara no saben ben bé que és) i encara hi continuo.

La veritat és que aquest any em queda una sensació una mica agre-dolça. Ha estat un curs força estrany... vaig començar com a tutora de segon i he acabat com a mestre de reforç. Ser mestre de reforç ja m'agrada però aquest curs sembla que m'han donat aquest lloc perquè no sabien ben bé on ficar-me. Vaig tornar a l'escola per novembre després de gaudir del meu permís de maternitat i aquesta tornada sembla que no va agradar massa a la directora de l'escola que des del primer moment em va tractar amb males maneres i com si jo fos un objecte difícil de col·locar dins d'una estructura ja muntada. Això encara no ho puc entendre... jo no he fet més que exercir els meus drets i us ben asseguro que durant tot el curs he intentat fer la meva feina el millor que he pogut. Bé, és algo que sempre intento ja que, per sort, tinc una feina que m'agrada.

Durant tot aquest curs he tingut la sensació que res del que feia jo estava ben fet i que això que anés a mitja jornada no era massa ben vist. Qualsevol diria que vaig agafar la mitja jornada per gust! La vaig agafar perquè tinc quatre hores i mitja (es diu ràpid) de tren diaries i no volia acabar destrossada o veient el meu petit dues hores diàries. És igual, tampoc m'he de justificar... la mitja jornada és un dret!

A la senyora aquesta li ha molestat tant tot el que faig que fins i tot a poques setmanes d'acabar el curs i estant de baixa m'ha obsequiat amb quatre "mocs" dels seus. Segons algunes companyes aquesta dona és així amb tothom i no m'he de quedar amb mal gust de boca però coi! és difícil no tenir-lo.

Per altra banda he conegut gent molt maca com la L i la R amb les que espero continuar tenint contacte. La veritat que jo esperava tenir més relació amb les companyes amb les que anava al tren i he acabat tenint relació amb tothom menys amb elles. També m'emporto un bon record de la P i la M. Sobretot de la P que és una dona genial i molt graciosa amb la que he compartit moments divertits i de critiqueo i que m'ha escoltat quan ho he necessitat.

També m'emporto bons records dels nens... penso molt en en J i espero que tot li vaig bé i aconsegueixi tirar endavant. Recordaré sempre les sortides d'en P o les males respostes de l'A que al final fins i tot em va agafar carinyo. Les abraçades d'en P que és un nen grandot o l'interés del M per les meves classes.

És per en J, en P, en M, l'A... que em sento malament per no haver acabat el curs però és també per ells que no tinc un record del tot negatiu del que ha estat passar pel CEIP Charlie Rivel.

Gràcies nois i noies i gràcies companyes!

6 comentaris:

Jordi Bufí ha dit...

Ha estat una putada tot plegat aquest curs, a veure si el curs que ve tens millor sort!

Esther ha dit...

Home... tantes hores de tren, mitja jornada(guanyant menys) i una dire borde no ajuden no...

Mirashka ha dit...

Segur que l'any que ve tot va millor!

Amarbe ha dit...

Qué pasada,4 horas y media de tren???Eso da para irte casi casi a Madrid y todo jeje
En cuanto a la dire,entiendo que te haya fastidiado haciendote la puñeta,hay gente asi de amargada,ahggggggg!
Yo tb soy de las que se afectan enseguida,pero bueno con el tiempo vamos aprendiendo a cambiar un poquito.
Ahora tienes todo el veranito por delante para disfrutar de tu nene,que guay playita,piscina...suena bien no?
Besotes

Esther ha dit...

Mireia gràcies pels ànims!

Amarbe sí! 4:30h de lunes a miércoles y todo eso para q encima te pongan mala cara! En fin... te haré caso y me concentraré en el veranito. Besos!

Emma ha dit...

Si la gent que porta un centre penses una mica en els nois que hi han en aquell centre... potser haurien de dimitir al veure lo malamnet que ho estan fent! quina pena que hi hagi tant pocs directors/es que pensin mes en els alumnes que en els pares i el seu "estatus". Ara tinc una filla i ja a l'escola bressol aquest ha sigut un requisit! Per molta sort he trobat un equip de PERSONES que s'estimen a les altres PERSONES!