Ens mudem

Sí senyor, canviem de pis!

Fa un parell de mesos vam començar a contemplar la idea de marxar d'aquest pis. No perquè estiguéssim pas malament però sí que pensàvem tant en Jordi com jo que, tal i com estan les coses i amb les baixades de preu que hi ha, nosaltres estàvem pagant massa.

Abans de començar a buscar però li vam oferir la possibilitat a la noia que ens té el pis llogat que ens baixés el preu però vam rebre una negativa per resposta així que ens vam posar mans a l'obra. Bé, en realitat vaig ser jo que em vaig encaparrar molt amb el tema.

Vam anar a veure algun pis que a mi no em va fer gens el pes, ens van oferir uns altres, vaig provar que ens baixessin el preu d'alguns que ens agradaven (hi ha gent que es pensa que té palaus) i res de res. Finalment vaig trucar a una immobiliària i em van proposar anar a veure un que a mi per les fotos m'havia semblat realment lleig. La veritat és que a la noia de l'agència li va costar però al final vaig cedir.

Quan vaig veure el pis vaig canviar totalment d'opinió. Les fotos realment no li fan justícia! No és que sigui un pis preciós (per ser realistes en el que estem ara és molt més maco) però no està gens malament. Té uns 100 metres, tres habitacions, dos lavabos, una cuina força gran amb safareig... Però tot això no va ser el que em va acabar de convèncer. El que em va acabar de fer el pes va ser que en sortir al balcó hi ha unes vistes maquíssimes. No tenim blocs ni davant ni darrera i per tant a part de les vistes també tenim un sol espatarrant durant tot el dia! Això em va encantar perquè la veritat és que en el pis on som ara trobo a faltar molt la calor del sol i el poder obrir finestres i cortines sense que ningú no et vegi. A més amb el preu entra una plaça de pàrquing al mateix edifici. Què més volem?

Vaig trucar en Jordi ràpidament i quan el va veure també li va agradar així que ja estàvem més que decidits.

Què va passar aleshores? Que la noia del pis on som ara decideix que sí que ens baixa el preu del lloguer així que optem per quedar-nos.

Jo passo cada dia per davant del pis que anàvem a llogar i no puc deixar de mirar cap a munt i fixar-me en el sol que apunta a les finestres, al balcó... però no pot ser! Els diners de la immobiliària, els de l'habitació que hauríem de comprar als nens i altres gastos fan que no tirem endavant però el destí és el destí i la calefacció se'ns espatlla (per variar una mica) i ja estem farts d'estar sense calefacció setmanes i setmanes abans que no ho arreglin i jo explico el meu malestar a certes persones i una d'aquestes persones decideix donar-nos un cop de mà i se'ns obra de nou la porta a poder llogar el pis amb el pàrquing, amb les vistes, amb el sol...

I ens ho rumiem un cap de setmana però no ens fa falta més perquè ens veiem en aquell pis, perquè tenim ganes d'anar, perquè pensem que estarem molt be allà!

I ja tenim la paga i senyal donada i dimarts que ve anem a signar així que gent... Em mudo! I no sabeu el molt contenta que arribo a estar!