Des de fa unes setmanes em sento com una autèntica "yonkie" de la xocolata...A mi la xocolata no m'ha agradat mai massa especialment. Ja de petita no mostrava cap interès per aquest dolç ja que sempre he tirat més per lo salat però d'un temps ençà que estic totalment enganxada!
A casa sempre hi ha xocolata perquè al Jordi li agrada i a l'Andreu també. Per tant, sempre ho he sabut que hi havia a l'armari (com per no saber-ho si la compro jo) però no ho tenia present. Ara però és com si tingués una petita veueta que em crida en quant acabo de dinar. La molt punyetera em diu: "està allà", "que bo està", "aixeca't i agafa un trocet"...
I jo lluito contra la veueta perquè em sobren 12 quilos i la xocolata no és una bona aliada a l'hora de perdre'ls però al final acabo cedint i agafo un trocet i me'l menjo. Sóc dèbil!
Avui he decidit que s'ha acabat la xocolata diària així que, de moment, li he donat a l'off a la veueta. Ara a veure si supero el meu punt més àlgid de "mono" que ve tot just després de dinar.
1 comentari:
Diuen que la xocolata sense llet no engreixa!
Publica un comentari a l'entrada