dimarts, 12 d’abril de 2011

Bravo Rigau!

La consellera d'educació ja ha anunciat quines mesures es prendran de cara a l'any vinent en matèria d'educació i la veritat és que ja no sé si riure o plorar.

No sé si els polítics es pensen que som idiotes o bé els idiotes són ells i es creuen les seves pròpies mentides però lo d'aquesta dona és de cinema. Resulta que aquest proper any hi hauran 15000 alumnes més però es treuen mestres. Això com s'entén? Bueno, clar, segons ella no es treuen mestres perquè es manté la plantilla i jo em pregunto com es podrà mantenir la mateixa plantilla si treuen la sisena hora o fan treballar més hores als mestres que ja hi ha?

No em cansaré de repetir una vegada i una altra que no sé si estic més disgustada com a mare o com a mestra perquè per les dues bandes rebo. Clar que com a mare la cosa em dol molt més perquè es tracta dels meus fills i tot el que els toca a ells em deixa el doble de tocada a mi.

Però clar, no ens enganyarem, tenim una feina que està en tot moment supeditada als capricis del politicucho de torn i això és i serà sempre així. Avui però m'ha molestat especialment una cosa... Quan he anat a mirar algunes edicions digitals per a informar-me sobre el que passa amb educació he trobat alguns comentaris que m'han posat els pèls de punta!

Ja hi ha gent que aprofita per ficar cullerada i dir coses com que per què ens queixem si vivim molt bé, que ui pobrets mestres se'ns cauran les ungles de treballar tant i, evidentment, el recurs més utilitzat... Què més volen els mestres si tenen dos mesos de vacances!

I jo ja n'estic farta del tema dels dos mesos de vacances! Estic farta que fins i tot amigues meves em diguin que vivim molt bé, que què més volem i altres xorrades varies. Mai he negat que tenir dos mesos de vacances és un privilegi però i totes les hores extres que faig durant el curs i ningú em paga?

Podria començar a enumerar totes les coses que faig de més a la meva feina com colònies (paguen 100 i pocs euros per estar 3 o 4 dies fora de casa i a més els paguen l'any següent), excursions, hores extres per a corregir, preparar classes, festivals, sortides, buscar materials, atendre pares i mares, reunir-me amb psicòlegs i gairebé la majoria de coses les acabes fent a deshora. Quan tothom es pensa que estic a casa meva! I em deixo coses...

Ser mestra no et fa milionària com molta gent es pensa. Ser mestra no t'omple les butxaques, t'omple el cor perquè és una feina vocacional perquè ser mestra implica preocupar-se per aquells nens que durant un curs són teus. T'amoïnes pels seus problemes, per si estan bé, per si estan malament i a sobre intentes que assoleixin objectius curriculars mentre lluites per a que siguin personetes de profit. T'agrada que tinguin interessos, que estiguin motivats, que aprenguin valors... T'amoïnen tantes i tantes coses del teu grup-classe que també ens haurien de comptar les hores extres que passem pensant en ells!

Sembla que avui dia una s'hagi de justificar per haver triat una professió que abans era respectada i ara cada vegada està pitjor vista i jo només puc dir que si tan fàcil és i tan bé vivim per què no s'hi dediquen tots aquells que la critiquen?

8 comentaris:

Jordi Bufí ha dit...

Donen ganes de fer el "petate" i anar-se a països del "3er mon" molt més avançats que nosaltres :-(

Esther ha dit...

Com segueixin les coses així al final em pots convèncer...

noe ha dit...

Anims guapa, es la vida del funcionari, sempre ens toca el rebre per tots costats, cuanta gent es va alegrar quan ens van baixar un 5% el sou? moltissima, pero aixó si quan els hi toca a ells el rebre tot son queixes.
Com a mare pensar quan portare a la marieta a la escola hem fa venir mal de cap. pq aqui al poble no hi ha cap que hem faci el pes.

Esther ha dit...

Noe jo és q ni a funcionària arribo. Era interina, després substituta i ara ja no sé ni si tindré feina quan torni... És així de trist!

Sílvia ha dit...

Estic amb tu, jo sóc profe de secundaria de la concertada i també me n'haig de sentir de tots colors. En general, de la feina dels altres només ens fixem en el millor, i és clar, en el nostre cas són les vacances. Però dels problemes a l'aula, les hores extres sense cobrar, la implicació emocional i el desgast personal que suposa..., d'això no se'n parla, per això no ens envegen, això no compta, només compten les vacances. N'estic farta!!!

Esther ha dit...

Sí Sílvia! Tothom es quedaria amb les nostres vacances però quan parles de 25 alumnes en una classe i tu sola davant del perill a la gent se li posa una cara de "canguelis"...

conxi ha dit...

Totalment d'acord amb el post. Però a mi el què m'esgarrifa és que ningú es reboti i protesti. Demanes que ens tinguin més respecte però som nosaltres els que no fem res per canviar-ho! Tindrem menys sou, ratios més altes per classe, ara ens faran treballar una hora més...! I aquí ningú piula! No creus que tenim el què ens mereixem!!!! Vaig a preparar-me com explicar el tma. de Pitàgores...

Esther ha dit...

Conxi no crec q no ens queixem prou. El que crec es que els que ens queixem estem farts. Jo he anat a no se quantes manifestacions, he escrit queixes a algun diari digital, vaig anar al sindic de greuges i tot! Resultat? Menys calers al banc, critiques destructives pq em queixo per res i passotisme. Si pataleges i nomes aconsegueixes aixo al final hi ha molta gent q passa de tot i no m'estranya...