L'altre dia mentre sopàvem vaig mirar l'Andreu i vaig tenir la sensació que havia crescut de cop. No és la primera vegada que em passa, és com si durant el dia a dia no m'adonés de com s'està fent de gran però de sobte un dia me'l miro i zas! Li veig la carona més gran, el veig més alt i és com si de cop i volta me n'adonés de tot el temps que ha passat des que va néixer.La mateixa sensació la tinc amb el Biel tot i que la cosa no és tan evident perquè ell encara és petit i, per tant, els canvis no són tan notables o almenys a mi no m'ho semblen a dia d'avui.
L'altre dia vaig tenir aquesta sensació en una quedada amb les mamis. Recordo que quan ens vam conèixer només una d'elles havia tingut ja la seva nena. Totes les altres anàvem amb les panxes i parlàvem de com seria el part, els noms dels nens, les coses que ja els hi havíem comprat, el que ens deia la gent sobre l'embaràs... I ara com per art de màgia els nens ja són aquí, juguen junts, tenen les seves pròpies converses, es fan petons, es barallen, veuen pelis junts i és en aquests moments quan una se n'adona que el temps passa molt ràpid i que quan tens fills encara te n'adones més perquè és com tenir un petit rellotge que et va marcant els dies, els mesos, els anys...
El temps passa volant però s'ha de reconèixer que també és impagable veure'ls créixer, fer-se grans i, per sobretot, veure que hi ha amistats que perduren en el temps i tant de bo que els nostres fills es facin grans compartint tot el que comparteixen ara i més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada