Dissabte al matí vam anar a una reunió que van fer a l'escola "de nens grans" on anirà l'Andreu el proper curs. A la reunió li van posar el nom de "plenari" i en ella es pretenia fer que pares que ja hi són i pares nouvinguts fessin una pressa de contacte. A més també es volia ensenyar una mica el funcionament de l'escola i què millor que fer que pares que ja "viuen" l'escola en el seu dia a dia ens ho ensenyin als que aterrarem al setembre?
La veritat és que vaig sortir encantada i amb la sensació d'haver aconseguit just el que volia. L'escola no és una escola com les de sempre sinó una comunitat educativa i per tant es basa en la cooperació de tots els membres de la comunitat (pares, mestres, alumnes, persones alienes a l'escola però amb ganes d'aportar alguna cosa...). És un lloc on tothom ensenya i tothom aprèn.
M'agrada molt pensar que el meu fill anirà a una escola així perquè crec que a més de treure uns resultats acadèmics els nens han d'aprendre a ser persones, a tenir uns valors, uns recursos i tota una sèrie de coses que crec pot aprendre en aquesta escola si sap aprofitar la seva oportunitat.
A més els pares som molt importants durant tot el procés d'aprenentatge i això ja no m'agrada sinó que m'encanta. Estic molt contenta de poder "donar la mà" al meu fill en tot moment i poder participar del seu recorregut per l'escolaritat.
Estic simplement feliç!
3 comentaris:
Que bé! M'alegro molt que tinguis l'escola que volies! Perquè serà un pilar molt important en la seva vida!
:)
Darling, tens deures al meu blog!
Publica un comentari a l'entrada