La "notícia" del dia és que avui l'Andreu i en Biel no han fet migdiada a l'escola bressol perquè han estat jugant.Quan m'ho ha explicat en Jordi per telèfon he hagut d'intentar que els litres de baba que em queien no deixessin xop el telèfon i és que això és el que fa que cada dia em senti més i més orgullosa d'haver pres la decisió de ser mare de dues criatures.
Imagino que a la mestra de l'escola bressol no li haurà fet tanta gràcia veure com l'Andreu tirava cap a ell el bressol d'en Biel i com reien una i una altra vegada mirant-se un a l'altre sense que cap dels dos dormís i segurament fent la guitza als altres nens que hi havia a l'habitació però a mi aquestes coses m'omplen i m'emocionen.
En Biel encara és molt petit però té devoció pel seu germà. El busca amb la mirada, li canvia la cara quan el veu, li riu tot el que fa i se'l veu ben feliç quan el té al davant i l'Andreu ja m'ha dit alguna vegada que altra que li agrada molt el seu germà, que és molt guapo i que l'estima molt.
Aquests moments sens dubte són els que apareixen per demostrar-me que cada dia tinc motius per ser molt i molt feliç.
5 comentaris:
Que maco això que dius Esther. I la foto és molt tendre.
Sí, estic encantada :-)
Tens tota la raó Esther, quan veus el que s'arriben a estimar els dos germans no té preu!!
Una abraçada!
Que bonito!!! Me encanta la foto
Se parecen mucho no? Un besazo guapa
Ester ja ho pots ben dir que no té preu :-)
Amarbe he decidido desistir sobre los parecidos de mis hijos porque no hay manera que alguien coincida jaja!
Publica un comentari a l'entrada