Hi ha moments a la vida en els que s'ha de prendre decisions i una de les meves últimes decisions ha estat molt guiada pel cor.Després de temps i temps de fer voltes. De tancar-me en banda a la idea d'un sentiment que ressorgia de tant en quan per fer-me moure una mica alguns sentiments (podem dir que estranys) fa uns mesos que vaig decidir que ja n'hi havia prou i vaig buscar el camí de retrobar-me amb aquella persona que en el fons sempre m'ha fet falta.
A la llarga no sé com serà aquesta elecció però a dia d'avui estic satisfeta. La decisió està donant uns fruits que creixen poc a poc. De manera lenta però que assaboreixo amb alegria i em fa pensar que potser sí que valen la pena les segones oportunitats o que la dita aquella de "nunca es tarde si la dicha es buena" no va pas amb manca de raó.
Ara intento recuperar allò que es va perdre fa molts anys d'una manera serena. Sé que el temps passat mai no es recupera però què més dóna? En aquest cas només em ve de gust mirar endavant i pensar en que els anys que ens resten potser ens serveixen per poder-nos retrobar.
6 comentaris:
Jo me n'alegro molt. Crec a més que ho estàs fent molt bé, amb calma, poc a poc, i sabent que res et tornarà el que ja ha passat, però si que pots estar llaurant un futur, tant per tu com pels teus fils. Una abraçada de les que fan mal de tan fortes!
Les decisions més difícils són les que es prenen amb el cor, penso.
Petons!!
És important estar en pau amb un mateix, sense rencunies, ressentiments, ni mal rottlos. No és un camí fàcil i cadascú fa el que pot. Així que et felicito pel pas que has donat guapa.
No és un camí fàcil però segur que tot plegat anirà molt bé.
Gràcies Mireia! Muacks
Ester a mi totes les decisions em costen. Sóc una cagadubtes :-P
Això penso jo MamaModerna que no hi ha res com estar en pau amb un mateix :-)
Sol Solet espero que sí.
Ah i que ningú pensi que parlo d'un amant ni res d'això, eh¿? Que així llegit de nou he pensat que podia donar peu a males interpretacions jeje! Al meu Jordi no el canvio per ningú.
Doncs sí que semblava un amant.. je, je.
Que vagi molt bé.
Crec que és molt important mirar sempre endavant, tot i que el passat ens ha de servir per no tornar a ensopegar al mateix lloc.
Petons
Publica un comentari a l'entrada