Ahir l'Andreu va patir una de les meves manies i el resultat és que el pobre porta el cap com un préssec per no dir altres coses que sonen més lletges.M'explico... Una de les meves grans manies és el cabell curt pels homes. No suporto veure el que jo considero més cabell del compte en un home (cal dir que en les dones m'encanten les melenes). Em fa angunia veure un home amb el cabell tapant-li la nuca, les orelles i si se li ve a la cara ja és que no puc gairebé ni mirar! I no parlem de les barbes, perilles o els bigotis. Aaaah! Horror! Aquells pells allà arremolinats en un lloc que no toquen al voltant de la boca on pot caure menjar.
I si ajuntem les dues coses aleshores ja "me pido muerte". Un home amb el cabell llarg i barba per a mi és el menys eròtic que et puguis tirar a la cara!
Vaja que són manies d'una perquè segur que hi ha dones als que els hi encanta que el seu xicot porti barba, bigoti, melena o les dues coses però ves, a mi no i clar, no puc ni veure el meu marit amb els cabells una mica llargs i de retruc tampoc li puc veure a l'Andreu (amb en Biel encara no hi ha problema perquè té quatre pèls).
Bueno, anem al que va passar ahir... Em miro el nen i penso "quins cabells porta ja i ve estiu!" Així que tota xula agafo la màquina de pelar (és una cosa que passa sovint a casa meva perquè el meu marit gairebé sempre vol que li talli jo el cabell), li passo a l'Andreu i MERDA! (amb perdó) m'havia equivocat de número!
Cal dir que aquesta màquina és relativament nova i em porta pel camí de l'amargura amb la numeració. No hi ha manera que l'entengui. Digueu-me curta però no me'n surto de cap de les maneres i sempre acaba posant la mida en Jordi però ahir no, ahir vaig ser jo molt valenta i d'aquí el desastre.
El pobre Andreu duia mig cap com un préssec. Pelaaaaaaaaaaaaat! Allò que veus ja cap blanquet perquè has arribat una zona on mai dona el sol. Quin desastre! I com arregles això sense que el nen sembli un "cacerolo" doncs acabant de rapar tot. Mare meva, ni us explico com ha quedat.
Per sort el cabell creix i ara ja m'ho prenc d'una altra manera però ahir en veure'l em vaig sentir tan malament que fins i tot vaig plorar.
Així que per la propera no seré tan valenta i que el Jordi m'assessori amb els números i si el dia de demà el meu fill es deixa el cabell fins el cul i una barba fins els peus prometo que ho entendré!
7 comentaris:
Aiii pobre! però no pobre Andreu .. pobre marit teu que a la que té barba de 2 dies segur que no rep ni mig petó per part teva! hahaha
Jo un dia li vaig treure la costra lacte al baby de forma una mica brutota i se li va quedar tot el dia el cap ben vermell, també vaig plorar guapa
Je je... Pobret!!
Tranquil.la que amb una setmana segur que ja li creix molt!
I a mi sí que m'agraden els cabells llargs en els homes, tot i que detesto les barbes i perilles!!
Queda lleig riure ara, i més sabent que t'ho vas prendre malament, però no em diguis que no és graciós... (jiji)
Ara no t'ho sembla de graciós, però amb una setmana o deu dies segur que sí, que els cabells creixen molt depressa (i més quan són tan curts)
Ah!! el meu marit s'ha d'afeitar dia sí i dia no ;)
MamaModerna i tant que s'ha d'afaitar dia sí dia no però és que sinó em surten ronxes i piquen!
Onavis estic desitjant que passin els dies pobret meu :-(
Ester ara ja m'ho prenc millor però ahir va ser horrible.
Per cert, la fruitera m'ha dit rient que això del cap del meu fill és denunciable jaja!
No pateixis dona, així anirà ben fresquet!!!
Penso com l'Ester, és lleig riure però la anècdota és molt divertida.
A veure si demà l'Andreu anirà a l'escola i posarà de moda aquest tallat!!
Nena no et preocupis, aprofitant que es l'estiu anira ben fresquet, i en quatre dies el torna a tenir llarg.
Publica un comentari a l'entrada