dijous, 28 de juliol del 2011

I el gran què?

Aquesta és una frase que la gent m'obliga a pensar de manera constant. No sé si és que la gent no se n'adona de les coses perquè no les ha viscut o és que n'hi ha que són curts directament i jo ja n'estic fins el monyo.

La setmana passada vam estar de vacances a Toledo i la veritat és que vam estar genial (a veure si faig un post per explicar tot. Que se m'acumula la feina) però l'Andreu pobre ha tornat molt malament a nivell de comportament i son pare i jo ho estem associant, crec que de manera encertada, a la "gelositis".

A la gent que ens coneix de fa temps ja la tenim ensenyada i saben que si li fan una moneria al Biel li han de fer una encara més gran a l'Andreu. Si en Biel és maco l'Andreu molt més perquè és més gran i més guapo i no es fa pipi a sobre ni res d'això. L'Andreu sempre ha d'estar com a mínim al nivell del seu germà perquè és un príncep destronat i ja sabem que els prínceps destronats ho passen força malament.

Bé, es veu que a Toledo les coses no funcionen així i allà que el petit tingui els ulls blaus (no sé que els hi passa als ulls marrons) i que rigui fa molta gràcia i es veu que això provoca que l'Andreu no en faci tanta. Vaja que ens hem passat una setmana sencera sentint "que bonito el pequeño" "mira como se ríe" "que gracioso es" "que ojos más bonitos", etc. I no és que no m'agradi que li diguin coses maques al meu fill però coi! que hi ha l'altre al costat.

Vaja que hem arribat al punt que una persona em va arribar a dir: "no es que el mayor sea feo pero es que el pequeño es precioso". Mira, no vaig dir res perquè sé que la persona en qüestió no ho va dir de mala fe, perquè no tenia ganes de bronca i perquè l'Andreu no ho va sentir però de veritat costa tant tenir tacte? Perquè a mi el comentari de marres em va caure com un gerro d'aigua freda.

Potser l'Andreu no té els ulls blaus ni fa tantes moneries com el petit (ell ja va tenir la seva època de moneries) però és el meu nen, el meu príncep, el meu rei i no és maco, és preciós!

Bé, el resultat de tot això és que tornem a tenir tots els símptomes de la "gelositis". L'Andreu no ens fa cas, tota l'estona intenta cridar l'atenció fent coses que no toquen, plora per tot i hi ha dues coses que de veritat m'han amoïnat. Una és que abraça al seu germà i ja fa massa força, és una barreja entre t'estimo molt i et faria mal i això no m'agrada i la segona és que ahir em va dir que el papa i la mama no l'estimàvem i això sí que no perquè el papa i la mama l'estimen més que a la seva pròpia vida.

Nosaltres amb l'Andreu ja fem "teràpia" des que va néixer el petit. De tant en tant li donem espais per a gaudir-nos ell solet sense que hi sigui el petit, intentem demostrar-li que res no ha canviat pel fet que tingui un germà... Però jo ara he pensat que potser ha arribat el moment de tirar de les Flors de Bach.

Fa uns anys me les van recomanar a mi i després de prendre-les sense cap tipus de fe em vaig adonar que m'havien anat bé així que ara provarem amb l'Andreu perquè si hi ha alguna cosa natural que ens pugui ajudar perquè no aprofitar-ho.

A veure com va!

12 comentaris:

Erna ha dit...

Ostres pobre Andreu, l´entenc perfectament per que a mi em va passar el mateix, era la princesseta fins que va arribar el meu germà i llavors l´odiava a mort.
Però m´hen recordo perfectament que hi va haver un fet que va girar la truita i es que el meu germà quan ploraba només volia estar amb mi.
Crec que es important que entengui que encara que ja no es el príncep perque hi ha un nen més petit, ell es el gran, el que pot prendre decisión i pot cuidar del petit, això els puja molt la moral.
Desde aqui un petonet pel del ulls marrons :)

Esther ha dit...

No t'havia conegut :-P

Veig que tu també vas passar pels gelos. Buf! Jo és que no sé com es pot sentir perquè sóc filla única i hi ha moments que ja no sé ni què fer ni què dir ni res de res. La veritat és que de vegades perdo una mica els nervis.

Això de cuidar del petit ja ho intentem. Quan són a la banyera li passa l'esponja ell, ens ajuda a canviar bolquers, li posa el xumet i la veritat és que sí que es nota que li agrada però ara és que està en una de les temporades dolentes i no hi ha res que el faci estar bé.

A mi em posa força trista veure'l així pobret.

Mirashka ha dit...

Pobre Andreu. Anda que el comentari te tela...

Les meves de vegades es tenen gelos (però si els bessons no se'n teeeeenen...ja!) però mica en mica han anat entenent que les estimem igual, però clar, elles han viscut la situació de tenir una germana des que van néixer.

Jo crec que ho esteu fent molt bé, donant-li estones a ell sol, fent-lo participar de la criança de'n Biel i que mica en mica, quan juguin més junts, tot i que no la gelosia hi sigui, sabrà afrontar-la.

Una abraçada!!!

Sol Solet ha dit...

La relació de germans és amor, odi, competència i passió a parts iguals! ja que és un constant de sentiments.És difícil compaginar els dos fills.
T'anava a dir això que ja feu, que creeu un espai només per l'Andreu i tu o l'Andreu i el seu pare perquè se senti especial.
Ànims que tot això passarà i després seràn inseparables!!!

Esther ha dit...

Mireia sí, hi ha gent que té la sensibilitat allà on acaba l'esquena!

Sol solet segur que sí que d'aquí un temps estan la mar de bé juntets. De fet ja s'estimen molt perquè tot i els gelos l'Andreu adora en Biel i en Biel només fa que somriure quan veu el seu germà.

Erna ha dit...

ja... he posat el meu nom perque sino el WHERE IS MY BABY FROM era massa llarg per la gent que em volia contestar :)

Esther ha dit...

S'agraeix :-P

MamaModerna ha dit...

Jo també penso que ho esteu fent molt bé. Sou conscients de la situació i intenteu fer que aquesta etapa sigui el millor possible per l'Andreu, però desafortunadament hi ha sentiments que no els hi podem evitar als nostres fills.
La gent té la sensibilitat al cul!

Euphorbia ha dit...

Apa amb els toledans, quin tacte. Jo no tinc molta idea perquè el meu va per a fill únic in secula seculorum però suposo que fent coses amb ell sol, coses de gran que no pot fer el petit, com "avui tu i jo anem al Aquarium, el Biel és massa petit... jo què sé. Exagerant l'estimació una temporada... jo hi confiaria més que en les flors de Bach.
Són temporades.
Petons i sort.

Esther ha dit...

MamaModerna tu ho has dit ben clar :-)

Euphorbia creu-me, lo de les flors de Bahc ja és l'última esperança perquè crec que tot lo altre ja ho hem provat :-((

MamaModerna ha dit...

Per cert, m'interessa saber com et va funcionar a tu això de les flors de bach així que si un dia t'animes a fer un post sobre el tema, jo encantada.

Esther ha dit...

MamaModerna ho afegeixo a la llista de posts pendents :-)