Avui és el sant d'en Biel i a casa no és que siguem massa creients (més aviat tot el contrari) però mira, els sants els celebrem. Jo em dic igual que la meva mare així que aquest és obligat, en Jordi té un sant sonat i clar, no el podem passar per alt així que si els papes celebren els nens també.
Avui la meva mare ens portarà un regal pel nen i els meus sogres també i a mi i a en Jordi ja ens ha tocat barallar-nos pels regalets de marres.
Nosaltres tenim molt clar que l'Andreu ha d'aprendre a respectar els "dies" del seu germà igual que en Biel haurà d'aprendre a respectar els de l'Andreu. Això significa que quan és l'aniversari o el sant d'un no hi ha regals per l'altre. A mi em sembla que això no és cap bestiesa sinó tot el contrari, em sembla ensenyar-los que s'han de respectar i que no sempre hi ha regals. Doncs bé, a la gent no li sembla que això sigui el més correcte.
Els meus sogres ahir ja ens preguntaven: "Què els hi fem als nens?" i van posar cara una mica rara quan en Jordi va respondre: "Fem? És el sant d'en Biel i no pas de l'Andreu" però bueno, es va quedar en la cara rara i ja està. Ara estic esperant a saber què passarà aquesta tarda i si ens faran cas o no però la que s'ha posat més pesada amb el tema és la meva mare.
La meva mare té el costum fantàstic de qüestionar-me tot el que faig amb els nens. Té gràcia que ella em doni lliçons d'educar quan jo sempre he aconseguit el que volgut fent quatre plors (sí, sóna lleig però és així). No és capaç d'entendre que educar un fill no és donar-li tot allò que vol i sempre s'escuda en la típica frase "és molt petit encara pobret". Mira, ja ho sé que és petit però caram, quan he de començar a educar-lo? Quan compleixi els 25?
Vaja que avui ja hem tingut bronca perquè la senyora té ficat al cap que li vol dur una cosa al gran també així que al final ja li he dit que d'acord però que aleshores també vull un regal per a mi i un altre per al Jordi i a partir d'ara per l'aniversari o sant d'un de nosaltres que porti regals per tots!
7 comentaris:
Bé, com a mínim t'enduràs un regalet..jiji...
A casa també celebrem els sants! La nostra excusa és que tot i no ser creients, doncs com més coses es celebrin, millor!
Sobre el tema en concret, doncs no hi havia pensat, però això de comprar coses només per a l'homenatjat em sembla ben lògic, noia.
Jo també sóc de la teva opinió. Cadascú té el seu dia (dos, si es celebren els sants) i no perquè sigui el dia de l'un l'altre també s'ha d'endur un regal, a mi no em sembla bé. Tot i que a casa meva sí ho respecten, hi ha una tieta dels nens que no hi ha manrea, i cada vegada porta els regalets per duplicat! Em fot una ràbia!! A lo millor quan el Víctor ja sigui aquí s'haurà acabat la comèdia (o potser portarà els regals per triplicat... :s)
Nosaltres tampoc som creients i el meu sant i el de'n Vic no els cel·lebrem, però els de les nenes si, així cada una té el seu dia! i cada una té el seu regal, únic, separat! Com emprenya quan es fiquen amb la teva manera d'educar!!!
Uf... quina ràbia fa això!
Espero que hagin fet cas dels teus avisos!
Respira fort guapa.
Tan de bo tinguin en compte la teva opinió
Gràcies noies per les vostres opinions. M'ajuden a sentir-me "normal"!
Ahir va anar tot bé i tothom es va comportar (bé, la meva mare va dur un xupa xups a l'Andreu però bueno...). L'Andreu també ho va acceptar molt bé i es va conformar amb obrir-li els regalets al Biel :-)
Ai noia què m'has de dir...
Els meus sogres tenen cada cosa també que deunidó.
El dijous el Jordi va dinar a casa d'ells i va fer un dinar de por, fins hi tot va veure cacaolat en lloc d'aigua: "es que un día que viene pobrecillo"
Paciència.
A casa també celebrem els sants.
Publica un comentari a l'entrada