Avui he entrat a tafanejar el mur del facebook del sindicat de mestres i m'he endut una grata sorpresa. Entre queixa i queixa (ja us podeu imaginar com està l'ambient) he descobert que algú havia penjat aquest vídeo i la veritat és que m'ha agradat tant (m'he emocionat) que he decidit compartir-lo al facebook i al meu blog.
Cada dia estic més i més contenta de la feina que he triat i cada dia em convenço més i més que és una feina totalment vocacional. Hi ha dropos? Clar que sí, com a tot arreu però us asseguro que la majoria dels meus companys no han perdut el somriure tot i que sabem que a les pagues els hi queda poca vida i que els sous baixaran. Cap mestre creu que es farà milionari...
I tot i així encara som molts els que continuem lluitant per a que els nostres alumnes surtin endavant cada vegada amb menys recursos. Som molts els que ens quedem a deshora a corregir, fer reunions, preparar activitats...Som molts els que perdem el temps de menjador comentant coses que ens angoixen sobre els petits. Som molts els que anem il·lusionats a les excursions. Som molts i molts els que estem disposats a lluitar per uns nens que són el nostre demà.
I a tots els mestres ens agradaria veure un alumne nostre en un vídeo com aquest en un futur. Saber que has deixat empremta i que ho has fet bé és una satisfacció tan i tan gran que només es pot sentir si de veritat creus en la feina que fas dia a dia.
Per cert, gràcies Josep Maria perquè em vas fer creure que tot allò que em proposés de veritat ho aconseguiria!
6 comentaris:
Un gran vídeo.
A mi, que no sóc mestra, em fa ràbia la gent que critica l'escola en tot el seu conjunt dient que és un fàstic sense tenir en compte que dins l'escola hi ha gent molt competent, que estima la seva feina i que fa que les coses que no són prou bones puguin ser acceptables, treballant des de dins perquè les coses canviïn i millorin.
Petons
La feina de mestra, al meu parer, és molt vocacional, cal "sentir-ho i creure-hi" per lluitar i educar en el dia a dia.
Euphorbia sí, hi ha molta gent que només mira les vacances i ja està. Com si la resta de l'any no féssim res de res... :-(
Sol Solet sip, totalment vocacional :-)
M'has fet recordar una cosa: quan jo era petita, jo volia ser mestra fins que un dia una mestra suplent que mai oblidaré em va dir que no valia la pena ser mestra perquè em passaria la vida fent suplències i cobraria molt pocs diners. Aquelles paraules em van treure la idea del cap de cop. Sempre m'ha quedat aquesta espineta, crec que hauria sigut molt feliç sent mestra i ara que et conec a tu encara ho veig més clar!
Quin video més bonic!!
És cert quehi ha molta gent que creu que els mestres només es dediquen a fer vacances, i a mi això em fa enfadar.
A més d'un el ficava jo una setmaneta dins d'una classe amb 25 o 30 nens de tres, quatre o set anys, per ser bona i no dir de 13 o 14!
Trobo que els mestres feu una feina difícil, que o és vocacional, o és molt complicat de dur-la a terme (al menys ben feta) Encara més en els dies que vivim
MamaM la mestra suplent no anava massa desencaminada jajaja! Però vaja que si hi tenies vocació segurament haguessis estat molt feliç amb la feina. Mira tu, mai no és tard :-P
Ester hi ha gent que no aguanta els seus. Imagina't tancar-los amb 26. Se mueren!
Publica un comentari a l'entrada