Avui és el sant del meu nen gran i gràcies a que treballo a Sant Andreu de Llavaneres tinc festa així que he aprofitat per dur-lo al cole i anar a comprar la cuineta que li donarem aquesta nit com a regal (també m'he escapat a la perruqueria però això ja seria un altre tema jeje!).
M'ha costat una mica decidir-me i és que m'agradaven totes! Són tan mones... Jo de petita no en vaig tenir de cuineta i crec que ara aprofitaré i hi jugaré força. He de dir que a la botiga hi havia autèntiques meravelles! Algunes tenen microones i tot (potser pensareu que estic massa alucinada però és que feia anys que no passava pel passadís rosa). Evidentment m'he enamorat d'una de ben cursi però a l'Andreu això dels colors roses no li tira massa.
Així que després de "babejar" davant de varies prestatgeries he optat per una molt senzilleta (veient com cuida l'Andreu les coses vam arribar a la conclusió que no calia anar a buscar una de fusta) i li he afegit una capsa de fireta. Ara ja tinc ganes de veure-li la cara quan li donem aquell paquet tan gran.
Espero que la disfrutem molt tots plegats!
6 comentaris:
Felicitats al teu xicarró gran!!! segur que passareu molt bones estones jugant a la cuineta :)
ole ole!!!!! segur que li encanta (fes-li fotos, a ell i a la cuieta!). I ja saps, si vols passar algun dia pel món rosa ets benvinguda a casa, que els meves filles troben a faltar una mare que ho potencii més!
Segur que li encanta! Jo també em miro el passadís rosa amb carinyo..
Moltes felicitats. Em sembla un regal molt encertat. El que ha arribat a jugar-hi el Jordi amb la seva, tot i que ara ja no li fa tant de cas, snif.
Aquí també estem de festes del barri, encara que treballant, però el Jordi està malaltó i s'ha perdut el passeig que han fet aquest matí els de la seva classe per l'ambientillo del barri.
Petons
Moltes felicitats a l'Andreu!! molt bon regal aquest.Ai el "mundo rosa" que temptador que és, eh!
Gràcies per les felicitacions noies.
Es va posar molt content. Cridava, saltava i ens abraçada. Al pare i a mi se'ns va escapar alguna llagrimeta jeje!
Ains, la nostàlgia cap al passadís rosa... Jo crec que totes les que tenim nens en un moment o altre trobem a faltar aquell passadís :-)
Mireia no m'ho diguis massa alt q vaig i te les torno unes cursis de cap a peus.
Euphorbia petonets sanadors per l'hereu. Muacks!
Publica un comentari a l'entrada