En el meu cas crec que prefereixo explicar algun record com a néta per molts motius que ara no venen al cas i que potser algun dia ja m'animaré a explicar.
El cert és que m'ha costat molt triar un record amb els meus avis perquè en tinc moltíssims i tots són meravellosos però em fa molta gràcia recordar quan anàvem a pescar els tres junts. Recordo que el meu avi pescava carpes i la meva àvia feia patates bullides per posar-les a l'am (sí, a les carpes els hi encanta la patata bullida). Quan arribàvem, el meu avi seia en una cadireta amb la seva canya a esperar que els peixos piquessin i al costat tenia les patates tallades a trocets per anar posant-les a l'am. Recordo que jo m'amagava i li anava "robant" els trocets de patata per menjar-me'ls. El meu avi de sobte i fent-se el sorprès deia: "no sé qui s'està menjant les patates" i la meva àvia i jo ens tronxàvem de riure.
Vaig trigar molt temps en acceptar que unes patates bullides eren exactament iguals a unes patates per les carpes i una mica més de temps a descobrir que la meva àvia ja feia sempre un parell de patates de més per a que jo les pogués "robar" sense deixar al meu avi sense esquer.
Tinc uns avis tan macos...
4 comentaris:
Quin record més xulo! Gràcies per compartir-lo!
Quina gràcia això de acceptar que les patates bullides eren iguals les de la taula que les de les carpes :) Segur que les que "robabes" al teu avi erem molt millors que les altres, on vas a parar!! I sobretot menjades a la vora del riu!!
Qué bé això de haver pogut gaudir dels avis. Jo no ho he pogut fer gaire perquè per part paterna no els vaig ni conèixer i per la materna eren al poble i nomès els veia als estius, a més de que ja eren molt grans i no estaven en condicions de fer d'avis com cal.
No tenia ni idea que les carpes mengessin patates... curiós.
Molts petons
Anna amb els meus avis tinc molts i molts records i tots són molt macos :-)
Ester i tant que estaven més bones les de les carpes jaja! Així a quadrets, fredetes... Mmmmm... jeje!
Euphorbia la veritat és que he de reconèixer que sóc molt afortunada per haver pogut gaudir tant dels meus avis i, sobretot, per poder-los disfrutar encara a dia d'avui.
Publica un comentari a l'entrada