En Biel s'està fent gran. Ara ja té 13 mesos i la veritat és que em té força bocabadada amb els canvis que li he notat des de fa uns mesets aquí.
En Biel des del seu naixement es va presentar com un nen tranquil (l'hora de dormir seria un altre tema) i dolç al que li agradaven els mimos i els bracets. Sempre ha estat molt diferent al seu germà (sí, ja comencem amb les comparacions). Mentre que l'Andreu preferia dormir sol ja des de ben petit ell sempre ha preferit els bracets i la companyia. Li agraden les carícies, els petonets, els "estrujones". Vaja, és un amor...
Aquesta manera dolça de ser encara la conserva i a dia d'avui en quant et veu amb els braços oberts no ho dubta i comença a accelerar el pas fins que arriba i s'entrega a ells. Una de les primeres coses que va aprendre va ser a fer petonets i és que li encanten. Alhora però en Biel està començant a desenvolupar un geni que no ens esperàvem. Imaginem que és necessitat de supervivència (tenir un germà al costat que et dóna canya per força ha de ser un bon motiu per espavilar) però en Biel està aprenent el que són les "senyores rabietes" amb una facilitat extraordinària i quan s'enfada S'ENFADA.
Si alguna cosa no li agrada o el molesta no dubta en cridar i llençar a terra tot allò que tingui al seu voltant. Passa del somriure dolç a una espècie de soroll "orco" que espanta. A continuació d'aquest soroll ve una llençada a terra d'allò que tingui més a prop (moltes vegades el xumet) i una bofetada. Sí, el meu fill de 13 mesets dóna unes bufes que ni Bruce Lee a la seva època. És més, si cal li planta cara al seu germà que fa el doble o el triple que ell i també deixa anar la mà amb ell (per sort l'Andreu no s'hi torna).
Ara estem intentant que entengui que no ha de pegar quan s'enfada i he de dir que la cosa és força complicada. Vaja, crec que comença a entendre-ho perquè quan el renyem aleshores fa cara de compungit i de "si jo sóc un sant" però no sé fins a quin punt està disposat a fer-nos cas ja que a dia d'avui és la seva manera d'expressar els seus "enfados".
No us penseu però que el pobre només fa que enfadar-se, eh? Noooo! En Biel ha espavilat molt moltíssim de fa un temps aquí i ara fa les mil i una moneries i amb el ditet i els sorollets que fa és capaç d'expressar-nos moltes de les seves necessitats. A més, balla i pinta! És tot un artista.
8 comentaris:
Qué ràpid creixen, Esther. Tu ho has dit, amb un germà gran s'ha d'espavilar, sino el gran sempre surt guanyant. Quin troç de pa l'Andreu :)
A casa pasa igual, la Maria ha hagut de suportar les nates de son germà i ella sense rebotar-se, ara però, tots dos es controlen força i no acostumen a picar-se.
Jo crec que és una d'aquelles fases que passen, això sí amb el treball dels pares al darrera per fer-li entendre al petit que això no es fa.
Ostres, el Martí fa igual, quan s'enfada ho tira tot a terra o fins hi tot ens pega. Ens posem molt seriosos i li piquem la mà. Llavors ell fa cara de bon nen i ens fa un petó. Té un morro!!
Ja veig quina fase us toca passar ara, una mica durilla!
Sembla que li han arribat les rabietes ben d'hora i clar sent tan petitó doncs costa més que entengui que les coses no es fan així.
Diuen que els nens aprenen molt dels germans grans oi? A veure si veu aviat que l'Andreu no fa tot això i el vol imitar.
ànims!
Ester sí, l'Andreu de moment va acceptant però por em fa el dia que es cansi!
Sílvia és que això se'ls dona molt bé. Primer te la peguen i després posen aquella carona compungida de no he trencat un plat i si poden se't toregen. Si és que son...
MamaM jo espero que només l'imiti en això perquè si s'ha de fixar en quan es puja al sofà o ens renya (sí, l'Andreu ens renya) anem apanyats jaja! :-)
Ai aquestes etapes... suposo que li passarà, qüestió de paciència.
Petons
Doncs si que comença aviat amb les rabietes!! Com tot paciència, molta paciència segur que en breu troba coses més interesants que podrà aprendre del seu germà...espero que siguin totes bones!!!
Ostres, ens has d'explicar millor això de que l'Andreu us renya, és boníssim!! Aquests nens, sempre ens sorprenen!
I el Biel doncs és un artista! I aquest caràcter poc a poc anirà canviant!!!
Euphorbia sí, segur que passa però em preocupa la següent jajaja! :-)
Mónica aquest ha començat ràpid sí. Deu ser la llei de supervivència que espavila de cop.
Onavis i tant que ens renya l'Andreu. L'altre dia ens va dir "papa i mama estic fart de vosaltres" i tot perquè li havíem dit que endrecés. Com veus els meus fills són guerreros els dos. No sé a qui hauran sortit!
Publica un comentari a l'entrada