Fa un parell de dies que he fet exercici de consciència i penso que he d'intentar recuperar la normalitat amb en Biel. M'explico:
Aquest any d'escola bressol del petit ha estat horrible. A la que trepitja la classe ja tenim alguna -itis rondant... conjuntivitis, laringitis, amigdalitis... I el pitjor sens dubte ha estat la que no té -itis però et deixa molt tocat, la famosa pneumònia (dues en dos mesos).
De tant veure'l malalt m'he tornat una mare obsessiva i en quant el veig moquejar una mica ja estic tocant-li el front amb una freqüència exagerada (me n'adono però no ho puc evitar), li poso el termòmetre tot sovint i no dormo igual que quan sé que està bé. Tot això m'ha portat a patir en excés i a dur a sobre una angoixa que comença a ser força insana.
Si el veig amb un moc ja no el vull dur a l'escola bressol i si el duc miro constantment el mòbil per si em truquen per dir-me que està malament. Vaja, estic realment obsessionada amb el nen i les seves malalties.
Ahir però vaig començar a fer teràpia. Té mocs però tot i així el vaig dur a l'escola bressol perquè m'estic adonant que així no es pot viure.
El nen necessita una normalitat i no una mare que li miri la temperatura deu vegades al dia i jo necessito treure'm aquest patiment que m'oprimeix de sobre. No podem estar cap dels dos així perquè no és bo. Vaja, estic convençuda que almenys per a mi no ho és.
Així que seguirem amb les mil visites a la pediatra (avui toca de nou), amb els controls, els seguiments... però la mama intentarà prendre-ho d'una altra manera. Ara a veure si ho puc aconseguir perquè fàcil no és.
6 comentaris:
No m'estranya que ets preocupessis. Lo de les peneumònies no deu haver estat fàcil de passar.
Per sort, ara de cara al bon temps segur que tot va molt millor!
Jo també penso que és normal la teva preocupació. A totes ens hagués passat igual. Quan vegis que el nen començar a estar més estable, també de manera natural et començaràs a relaxar. La primavera i la llum fan miracles, ja ho veuràs.
Ànims! Aviat arribarà el bon temps que matarà aquests virus!! Aquest és el meu mantra!Petonets!
Es normal que estiguis psicòtica perduda després del tute de malalties que heu passat.
Jo penso que les coses que ens passen amb el nostres nens ens passen factura i que tot requereix un temps per tornar a la normalitat.
Segur que quan el Biel porti unes setmanes saludable t'aniràs relaxant de manera natural.. tot arribarà :-)
Pobre! Ara amb el bon temps segur que ja no rondes tantes malalties i podras descansar mentalment! :)
Una abraçada!
Sí noies, ho he passat molt malament amb aquest petit. Bé, ho continuo passant perquè necessito el meu temps perquè tot torni al seu lloc.
Esperem que la cosa vagi a millor.
Gràcies a totes pels ànims!
Publica un comentari a l'entrada