Avui escriuré un post força "nyonyo" però és que diumenge passat vaig viure un dels moments més macos que recordo últimament.
L'Andreu va marxar amb els avis a passar el cap de setmana al càmping i en Biel es va quedar aquí amb nosaltres. Jo penso que aquestes separacions de tant en tant els hi van bé als dos. A l'Andreu perquè es sent protagonista i no té el petit marrec tota l'estona darrera traient-li les joguines i al Biel perquè ell mai ha tingut l'exclusiva pobret i també la necessita. Bé, ja me'n vaig del tema...
La qüestió és que l'Andreu va tornar diumenge al vespre i què és el primer que va fer? Preguntar pel seu germà? "I en Biel mama?". En Biel que jugava a una altra habitació en quant va sentir el seu germà va sortir disparat tot cridant: "tete, tete".
Es van retrobar i es van fer una abraçada d'aquelles que surten de l'ànima. Els dos reien, s'abraçaven i van acabar pel terra rodolant un a sobre de l'altre.
La mama veia l'escena i intentava contenir les llàgrimes i és que aquests moments no els vivim cada dia ja que les seves baralles moltes vegades no ens deixen veure més enllà. I veure els dos petits allà feliços per retrobar-se i contents per estar junts de nou em fa ser feliç i pensar que això funciona, que ho estem fent bé!
6 comentaris:
Oooooh que boniiiiic!
A mi m'agraden les entrades nyonyes :-P
ooooooooooohhhhhhhh aquests moments!!!!!! :)))))
Quin moment més maco!!!
sí, què bonic!! a mi també m'agraden les entrades nyonyes!! són de les que et deixen amb un somriure que s'allarga molta estona :-))
;-)))
Ostres! quin moment més bonic!!!! M'encanta!
Publica un comentari a l'entrada