dimecres, 16 de maig del 2012

Revisió dels 18 mesos

Avui ha tocat la revisió dels 18 mesos d'en Biel (tot i que ja en té 19). He de dir que les revisions d'en Biel són molt diferents a les de l'Andreu. Bé, no són diferents les revis sinó la manera en que les visc.

Recordo que les revisions de l'Andreu eren tot un aconteixement! Anava allà desitjant que em donessin mides per veure si el petit havia crescut molt, poc... També anava amb ganes dels canvis alimentaris. Passar de biberó a farineta era tota una aventura i anar introduint aliments tota una experiència per a mi.

Ara les revisions les prenc amb molta més tranquil·litat. Els canvis alimentaris m'han fet il·lusió (sempre fa gràcia viure la primera cullerada) però ja els esperava així que els he pres amb molta més calma. Les mides... Les mides em continuen agradant però quan ja tens experiència vius les coses d'una altra manera (almenys a mi m'ha passat). T'agrada que et diguin quant pesa, quant mesura... però tampoc és una cosa que t'amoïni especialment si ja veus que la criatura creix sana.

Així que la revisió d'avui ha estat una revisió tranquil·la i serena per la meva part. En Biel està creixent de meravella i tot i que m'ha fet gràcia saber mides (84,5 cm) i pes (12,220) (reconec que m'encanta comparar-les amb les de l'Andreu quan era peque) no era una cosa que m'amoïnés.

En Biel als 19 mesos és un nen molt espabilat! Diu moltes paraules i es fa entendre de meravella. Ens crida a tots quan vol: "mama", "papa", "tete" (Andreu és massa complexe) i, fins i tot, es refereix a ell mateix: "el Bieeeee". Ens fa saber quan té gana: "a sopar" i ens demana moltes cosetes: "aigua", "pipa", "nene" (no sabem per què però li diu així a la manteta que l'acompanya a l'hora de dormir des que va néixer). I això només són unes quantes paraules de les que diu perquè el cert és que és força xerraire.

A més, el petit està fet una bona peça que no para, juga i s'enfila per tot arreu. A més té molt caràcter i es visceral així que tant et pot estar fent petonets i abraçades com que et pot venir a "renyar" perquè vol alguna cosa. Sempre se'l veu feliç i això per a mi és fonamental.

Pel que fa a l'alimentació doncs ja pot menjar de tot i segur que ho agraeix perquè té una boca moooolt bona. Ah! I pel que estic més contenta és perquè ja pot prendre llet com la nostra així que s'ha acabat anar amb el pot de llet en pols a munt i avall. Això sí que em fa il·lusió!

Que grans els meus nens!

2 comentaris:

onavis ha dit...

I tant que es fan grans!!

Fa no res que era la meva la que tenia 18 mesos, i ara ja va camí dels tres anys!!

Esther ha dit...

Passa volant! I quan tinguis els dos et semblarà mentida :-)))