Fa uns dies que el meu cap rep bombardejos d'informació pràcticament a diari i, malauradament, cap notícia és de les bones. Totes les informacions que arriben parlen de baixades de sou, disminució dels recursos i ara, fins i tot, ha arribat la paraula "atur" i aquesta és de les que colpegen fort. Els mestres interins tenim la soga ben posada al coll i estem esperant a que la Rigau arribi i decideixi si ens treu el tamboret que ens sosté o no.
I la veritat és que ja no sé si continuar obrint les orelles disposada a rebre informacions per si he d'estar preparada o simplement mirar cap a una altra banda. I per què? Doncs perquè estic una mica cansada d'escoltar males notícies!
Sóc molt conscient que mirar cap a un altre cantó no ajuda a solucionar absolutament res però haver de veure com la professió a la que estimes perd i perd deprimeix molt. No saber si el proper any podràs fer la feina de la que estàs enamorada posa molt trista. Veure com has fet una carrera amb tota la il·lusió i venen quatre lladres i et treuen les possibilitats d'exercir-la de manera plena acaba minant l'esperança.
No sé com estaré l'any vinent a nivell laboral. La meva destinació sempre és una gran incògnita però aquest any la destinació ja és el de menys, ara el que importa és saber si podré treballar o no i això no és plat de bon gust per ningú i ho és encara menys quan veus que la teva feina perd injustament mentre que les butxaques d'altres guanyen.
Tot plegat fa por, molta por i jo ja no sé si continuar informant-me o mirar cap a un altre cantó i que sigui el que hagi de ser.
11 comentaris:
Nosaltres estem igual, tot i que en principi les retallades aquí a dalt no van tant lluny, mai se sap. Es parla de la pèrdua de molts llocs de feina a l'educació i la meva parella, que és l'únic que té feina "segura", en realitat està fent substitucions com tu. Però mira, no sé com, sigui com sigui, ens en sortirem.No em dona la gana que ens amarguin la vida aquesta gent, trobarem la manera. Jo ja m'he comprat un llibret per la dur un vida "autosuficent"...jaja...tu ja saps conrear un hortet? jo ja sóc experta en pa!! Ànims!!
Sí, imagino que és qüestió de pensar que sigui com sigui ens en sortirem. De moment tinc maduixeres al balcó... Serveix per començar? :-P
és un inici magnífic...;) visca les maduixes.
I la nata! (Ains, no em trauré pas els quilos així jaja)
Nena, que amb els temps que venen, és necessari tenir reserves de greix...;)jaja...bueno, ja callo, que jo en principi tinc molta feina! :P
Jo formo part d'aquest col·lectiu odiat fins a la sacietat: els funcionaris. Per si no ho sabíeu, el mal del món ;-). I tinc por, por de que les coses es posin més lletges. Però per altra banda tenim uns nens preciosos, m'incloc, que no entendrien les nostres cabòries. Ni falta que els fa. Així que contra tot pronòstic la meva resposta és CARPE DIEM o quan estiguem al ball ja ballarem.
Jo també penso que CARPE DIEM i que, quan hi siguim, ja ens en sortirem!
I això que també estic en una situació precaria i pendent d'una plaça que de moment ja m'han dit que durant uns anys no convocaran...
Fa pena i ràbia de veure com s'estan deixant perdre coses essencials, per les que hem lluitat des de sempre moltes persones, i en canvi se'n recolzin unes altres. És per plorar.
Però no ens hem de deixar vèncer!
Noies, us esteu oblidant de que ens queda el dret a la pataleta! Ens hem de manifestar i fer les petites coses que siguin per posar el nostre granet de sorra per l'ensenyament públic!! Pels nostres nens!!!
anna, puc sobreviure a tres guerres seguides gràcies al meu cul jajaja!
Veig que això del Carpe Diem cada vegada ens ho apliquem més i més. Quin altre remeï ens queda, oi?
Conxi el dret a la pataleta el tenim però és una llàstima que sembla que ningú ens escolta... :-(
Ostres, jo també estic pendent de saber si el curs vinent treballaré, tot i que tinc bastant coll avall que no. O sigui que m'hauré de buscar la vida!
Veure com s'està destrossant el sistema educatiu em trenca el cor, és lamentable.
Mireia doncs sí, una cosa que teníem al nostre favor i s'ho carreguen. Així va tot plegat!
Publica un comentari a l'entrada