A la reunió de l'escola bressol d'en Biel ens van explicar que els nens farien anglès un cop per setmana durant aquest curs. A mi la veritat és que em va semblar que era una tonteria ja que penso que uns nens tan petits fent una hora d'anglès a la setmana no aprenen res però bé, és igual. Hem d'acceptar que estem en una escola bressol privada on es mira sempre de tenir contents els pares i es fan coses com aquestes per tal d'aconseguir-ho. Aleshores no vaig dir res i ho vaig acceptar.
Dijous però em trobava amb una sorpresa a la motxilla. Resulta que les classes d'anglès les dona una mestra d'una acadèmia que casualment conec (l'acadèmia). I per què la conec? Doncs perquè quan l'Andreu era més petit vaig rondar unes quantes escoles d'idiomes per veure si l'apuntava o no. Aquesta no em va agradar i és que eren classes de 45 minuts una vegada a la setmana i la cosa anava acompanyada d'uns cd's que s'havien de posar al nen a totes hores.
Vaig demanar consell a una amiga mestra d'anglès i em va dir que aquest mètode era com si agafàvem el nen i li explicàvem algun conte en anglès nosaltres mateixos, li posàvem alguna sèrie en anglès... Vaja, que no aprendria massa més que si l'iniciàvem nosaltres una micona. A banda d'això em va dir també que ella creia que els nens començaven a aprendre bé idiomes a través de classes concretes a partir dels quatre o cinc anys. I que fins aquesta edat es podia fer alguna pinzellada però sense un pare parlant-li un altre idioma de manera constant no aprendrien pas res de l'altre món amb unes classes de tres quarts d'hora a la setmana i un cd.
No sé si la meva amiga estava equivocada o no (crec que no perquè hi confio bastant) però la qüestió és que no el vam apuntar.
Bé, la cosa és que els que venen a fer classe ara a en Biel són els mateixos d'aquesta acadèmia i dijous ens trobàvem un paperet a la motxilla en el qual posava que era OBLIGATORI (sí, així en majúscula i subratllat) comprar el material complementari que surt per la res menyspreable quantitat de 65 euros.
I mira, jo ja estic farta d'empassar-me tot i "tragar" amb coses per no ser la típica mare que dóna la nota i que ja sabeu que em fan tanta ràbia però per aquí no passo. A mi ningú m'ha preguntat si volia que li donessin classes al Biel sinó que m'ho van anunciar directament i a més, ningú va dir que valguessin 65 euros.
No vull pagar per un material en el que no hi crec, pel que ja no vaig pagar en el seu dia per l'Andreu i la veritat, no li veig cap utilitat. No li trobo sentit a que el meu fill de dos anys faci anglès una hora a la setmana i li posem uns cd's en plan robot a casa. Si volem que aprengui anglès ja té el seu pare que en sap i li pot explicar contes i cantar cançons. De moment però estarem prou contents si parla més en català que així el podrem entendre millor i no ens frustrarem tant ni nosaltres ni ell.
10 comentaris:
Tela marinera. Jo tampoc el compraria, em sembla un abús, francament.
Què fort!!! A l'escola bressol de la petita l'any passat anava una mare a explicar contes en anglès. Aquest no faran res, la noia ha tingut una altra criauta i ja té prou feina a casa. Però lo vostre ho trobo una barbaritat.
anna oi que és una passada? A veure què li diuen avui a en Jordi quan ho parli...
Mamaine això ho trobo molt bé, veus? De fet el Jordi potser va aquest any a l'escola de l'Andreu a fer això. Aquestes coses sí que em semblen profitoses!
A mi també em sembla un abús! I més de la manera que t'ho han dit.
Si no compres el CD, el teu fill, sens dubte, no es perdrà res!
Ostres que fort! res, tu a la teva. A la llar de les nenes la professora que feia manualitats, el dia que els hi tocava els parlava només en anglès però estic d'acord amb tu que són molt petits.
Jo desconec realment si aprenen alguna cosa o no, encara que el meu sentit comú em diu que una hora a la setmana no els pot servir de gran cosa amb 2 anyets...
De totes maneres em sembla perfecte que els donin aquesta hora en anglès, ara... d'aquí a que t'obliguin a comprar el famós CD... això ja té tela...
Ara, també haig de dir que a les escoles privades i/o concertades ja les tenen coses d'aquest estil... al menys a la que van els meus nens.
A veure per on li surten amb el Jordi...
Doncs avui ha anat el Jordi, ha dit tot el que pensem i al final la cosa ha quedat en que quan facin anglès en Biel anirà a una altra classe a jugar.
A nosaltres ja ens està bé perquè és petit i ni se n'adonarà. Per ell jugar ara té molta més gràcia que no pas fer anglès... Ara que a mi això em fa pensar, eh?
I si arribem a parlar d'un nen més gran? O passem per l'aro i comprem el cd de marres o... quedaria com el raret potser?
A mi aquestes coses m'alucinen. Amb lo fàcil que hagués estat dir les coses des d'un principi!
Gràcies pels comentaris noies, veig que no sóc l'única que pensa com pensa.
Ostres, m'has deixat al·lucinada!!!
Jo hagués fet com vosaltres i no hagués pas comprat res de res! Jo no només crec que sigui inútil, sinó que crec que és nociu, perquè perden hores de joc que és el que realment els fa aprendre! Entre l'anglès i els bits d'inteligència.... estem perdent el nord!
Doncs sí, com es passen, no van explicar lo del material per comprar perquè llavors sí que s'hi haguessin oposat més pares...No es perdrà pas res!
Mireia jo simplement penso que és una pèrdua de temps. Prefereixo que el nen jugui la veritat...
Conxi és que si a la reunió arriben a dir que la broma costa això més d'un hagués dit alguna cosa. Clar, fent-t'ho així hi haurà que no dirà res.
Publica un comentari a l'entrada