Dimarts va tocar revisió dels dos anys del petit de la casa. Està perfecte com sempre, un nen sa que creix amb força normalitat. Dins la famosa gràfica està una mica per sobre, tot i que jo el trobo petit perquè en comparació amb el seu germà (sí, els comparo com sempre) és baixet i rabassut. Bé, no tots seran alts i prims com la mare, no? je je!
Fins aquí tot normal... les preguntes de rigor com: "xerra molt?", "busca el seu germà per jugar?", "juga amb altres nens?". Totes aquestes superades però ai, que van arribar les següents i vaig suspendre. "Encara porta pipa?" mmmmm... Sí. "Encara pren biberó" mmmmm... Sí. "Ja aneu pensant en treure bolquer?" mmmmm... no.
Una mirada de la doctora i un "aneu pensant en treure tot això, eh?" I jo que ja sóc "gato viejo" faig un sí d'aquells que convencen i prou. No maregem més el tema perquè sincerament, faré el que voldré senyora! però clar, dir-ho així és lleig, molt lleig.
Por partes:
- Bolquer: En Biel tot just ara comença a dir-nos quan s'ha fet caca alguna vegada. Normalment se la fa i no diu ni mu. El pipi, ell diu que té pipi, seu a l'orinal i ni gota. Aquest matí mateix s'ha assegut una bona estona i en comptes de fer pipi s'ha dedicat a riure'ns i prou (no sé que té l'orinal que li fa una gràcia...). Això sí, quan s'ha aixecat i ha anat cap a l'habitació de joguines, com no duia bolquer encara, s'ha fet una bona pixarada sobre una joguina de l'Andreu. A veure, potser que ens esperem que la criatura estigui més madura, no? Vaja que no tinc cap pressa. En Biel entrarà a P3 per setembre de l'any vinent així que hi ha temps de sobres.
- Pipa: La pipa no la vol a l'escola bressol i no la vol quan marxem de casa. És més, quan li diem que marxem al carrer la llença a terra i li diu adéu. Ara, a casa ja és una altra història... És entrar per la porta i ja la demana. Ara estem en que no li donem més que per anar a dormir. Treu-li de cop? Potser massa.
- Bibi: El primer que demana en llevar-se i al marxar a dormir. I mira, aquí no hi ha cap excusa, simplement em fa mandra donar-li la llet amb canyeta perquè en farà una de bona.
Potser amb en Biel estic sent molt més condescendent que amb l'Andreu. Bé, ell també ens marca un altre ritme. L'Andreu sempre ha estat més madur i en Biel més bebè. Potser faig malament però carai, no penso obligar-lo a créixer ni m'esforçaré en que perdi hàbits que de moment no trobo tan nocius. Així que mica a mica ja s'omplirà al pica!
8 comentaris:
Però com et pot dir això del bolquer? Jo al·lucino. Si se sap perfectament que s'han de respectar els ritmes i que si no està preparat no ho aconseguirà i serà . Però si ho diu a qualsevol manual de principiants, vaja...brrr.
Sí i a més tot de cop. Ale venga, alegria!
Sort que ja no ets "primeriza", i tot això et rellisca!!
Perque dir tot això en una visita ha d'angoixar molt a algunes mares!
I tant, trobo que va ser molt (massa) agosarada!
Veig que els metges son igualats tan a Catalunya com a Anglaterra, ejem ejem.
Jo sóc primeriza, però hi ha coses per les que ja no passo.
Molt ben fet Esther. Tu dir que si que si,i després ja faràs el que us vagi millor.
Aix... ostres els pediatres sempre amb presses...
ja saben ells mateixos que cada nen necessita el seu ritme... !!
El meu fill Leo ara farà 22 mesos... i ara no em posaré a treure-li el bolquer.. (amb el fred) segur que a partir de l'any que ve ho aconsseguim !! el xumet ?? el necessita per dormir i a casa també el sol utilitzar, pero com tu, al carrer no és que no el vulgui, ell ja ni hi pensa... i el bibi, també, esmorzar abans d'anar a la guarderia i és el postre abans d'anar a dormir...
per molt que diguin els pediatres, estic segura que tu mes que ningu saps el que has de fer...
una abraçada !!! :)
Bah! Jo quan vaig a les revisions me la escolto, però res més.
El tema del bolquer és tant sencill com escoltar al teu fill i millor que tu no ho farà ningú. Quan ell estigui preparat t'ho farà saber i ho dominarà amb un dia i mig! Per què l'has de forçar? perquè ja te dos anys??? i els nens amb dos anys ja els hi has de treure el bolquer? ho diu en el llibre d'instruccions del nen, oi? Arrrggg!! és que em posen a mil!!
La pipa más de lo mismo! Jo no els he forçat mai a deixar la pipa, precisament "quan tocava" deixar-la esperaven un germanet... i saps com va anar la cosa? La Maria 30 mesos "mama, ja sóc gran, la pipa la tiro a les escombraries" El David 31 mesos "mama, jo no sóc un bebè, llenço les pipes, vale?"
I nunca más se supo!!
I els bibis, a casa tots tres els van deixar molt aviat (sí el Víctor ja no en té) i desde que no els fan servir la quantitat de llet que es beuen ha baixat considerablement. Així que jo tampoc els he convidat mai a despedir-se del bibi.
Apa!! ja t'he deixat la parrafada!! jajaja
MamaM és allò de "tu ves dient que jo aniré fent", oi? :-))
Laura gràcies per comentar. Puc fer una ulladeta al teu blog, oi que sí? :-) I sí noia, aquí sembla que tots haguem de fer les coses dins d'un temps determinat. Doncs mira, jo passo tu. Faré les coses quan cregui que les he de fer i ja està.
Ester jo recordo que el tema pipa amb l'Andreu també es va allargar perquè quan va néixer en Biel ell la va voler més que mai. Al final també li vam dir que li donàvem als reis i tan content tu... No sé, al igual que penso que allargar les coses molt més enllà del que toca pot ser perjudicial, voler forçar-les també ho és.
Publica un comentari a l'entrada