No ho diré massa alt perquè em fa por la llei de Murphy però sembla que a casa últimament regna la pau durant la nit.Sembla que el "tomb" que havia de fer en Biel està arribant i darrerament les nits a casa són tranquil·les. I no només això no, ara marxa a dormir a la mateixa hora que el seu tete i els sentim xerrar fins que els dos cauen.
He de confessar que no sé quina de les dues coses em fa més i·lusió. Recuperar les nits dormint del "tirón" és tot un luxe i més quan ets de mal dormir com jo que una vegada em desperto em costa tant tornar a dormir. Dormir d'una tirada sense que hi hagin passejades nocturnes et fa encarar el dia amb un altre humor i sí, amb una altra cara també.
Ara, el moment "a dormir amb el tete" per mi és meravellós. Cal dir que en Biel sempre ha necessitat braços per poder dormir i mira, no sé si mal fet o no, nosaltres li hem donat així que fins fa relativament poc el petit s'adormia al sofà entre els nostres braços. Ara això ha canviat i vol anar a dormir a la mateixa vegada que el seu germà i a mi aquest moment m'encanta.
M'agrada estar asseguda en el sofà i sentir com xerren. Em meravella que l'Andreu entengui perfectament el seu germà que està en moment "lengua de trapo" total. M'agrada sentir-los compartint xerradeta nocturna i saber que es fan companyia un a l'altre... És que és simplement meravellós!
9 comentaris:
La vida és veu tan diferent quan es dorm, oi?
Que maco això que expliques dels petits fent-se companyia.
És preciós, un gran moment per mi...
Tot arriba, noia! Està molt bé que l'hagueu adormit en braços, entre vosaltres al sofà, o com us hagi semblat, però sempre ell content, i veus? igual de content se'n va ara a dormir amb sa germà!! :D
Felicitats perquè tens un campió a casa!! (i a tu et llueix la cara pels matins, que et veig per un foradet! ;) jeje)
Fantàstic, oi? Jo també la sento aquests vespres xerrar amb els seus ninos i m'alegro tant de veure-la tan gran! (i de no passar-me dos hores intentant dormir-la :P). Tot té el seu moment i tothom té el seu ritme. Ho heu fet molt ben fet! :)
Ja sabia jo que no havia de fer el post... Avui a les 6h el senyoret ha decidit que venia a visitar-nos al llit. Ai quina paciència!
:D
m'has fet posar un gran somriure!!!! m'encanta aquesta entrada teva...i m'he imaginat que era jo, en el futur, amb els nens...quines ganes de veure com fan coses junts.. i el dormir tb, que hauràn de compartir habitació !! molt bonic !!!!!!
:)
Laura és que per mi el millor de tenir dos fills és poder viure aquests moments :-)
M'acabes de fer molta enveja!!!
De la bona eh !!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada