Una setmana més de vacances...

Doncs sí, una setmana més perquè així el Departament es pugui estalviar sous de moltes persones que podrien treballar ja des del dia 1 de setembre però sabeu què? És una setmana més per estar amb els meus fills i una setmana més per aprofitar i fer coses.

Que els bombin a tots!

Ja ens hem començat a preparar...

Això ja s'acaba...

Doncs sí, les vacances s'acaben... No em toca tornar a la feina encara (de fet no sé ni quin dia torno) però l'última setmana d'agost sempre em fa sentir que l'estiu pràcticament està esgotat. Aquest any a més en Jordi treballa aquesta última setmana i això fa que la sensació que tot ha acabat encara s'accentuï més.

No em puc pas queixar de les vacances que tinc, que va! Aquest any vaig quedar a l'atur a últims de juny així que he tingut dos mesos reals (algun dia explicaré que els dos mesos de vacances dels mestres no són ben bé dos mesos). Dos mesos de canvis importants perquè ens hem mudat i estic gaudint molt de la nova casa... Dos mesos en els que he tingut de tot... Des de dies genials fins a dies en que he acabat esgotada per gentilesa dels dos petits terratrèmols que corren per casa. Hem tingut Molló parc, Camprodon, Port Aventura... Vaja, que no hem parat.

Però no ha acabat tot no... Aquesta setmana toca estar pendent dels nomenaments (allò que gaudeixo tant) però també toca viure la festa major de Granollers! No sé si heu tingut mai l'ocasió de venir a Granollers per Festa major. Si heu vingut no cal que us digui res perquè ja sabeu com es viu aquesta festa i si no heu vingut mai, us convido a fer-ho perquè us enganxarà.

Bé, vaig a esmorzar que avui també toca tornar a la dieta. Si és que quan dic que s'acaben les vacances...

Me encanta!

Avui no és "divendres musical". De fet, amb les vacances pel mig el post dels divendres dedicat a la música l'he deixat força aparcat. No, no és divendres musical però em ve de gust posar un vídeo que em té "impactada?", "enganxada?"... No sé com descriure-ho!

Fa algun temps que vaig descobrir el programa "Alaska y Mario" i em vaig fer seguidora. Confesso que m'agrada fer de tafanera i riure amb el tipus de vida que porten, un tipus de vida totalment diferent a la meva i que em sembla surrealista de cap a peus.

Ella sempre m'ha agradat, la trobo una dona summament intel·ligent i conseqüent amb la seva manera de pensar i a ell se li va agafant carinyo tot i no tenir massa clar si és realment com es mostra. Dubto si és molt curt o tot el contrari (crec que més bé deu ser aquesta última opció perquè no veig l'Alaska amb un home ximplet).

La qüestió és que no m'he pogut resistir als encants d'aquesta parella tan singular i quan vaig escoltar "Me encanta" ja em vaig desfer enmig de tant surrealisme.

Que la disfruteu! I "ojo" que el vídeo l'ha dirigit un dels més grans, eh?

Icarly versus Mickey Mouse

Els meus fills es porten dos anys i vuit mesos. Realment no és massa temps, és just el temps que et permet allò que diuen les iaies de "criar-los junts". Ara, hi ha coses per les que aquest temps es converteix en un abisme i els gustos televisius en són un clar exemple.

Cal dir que l'Andreu té uns gustos poc convencionals i és que els dibuixos no li agraden massa. Ell prefereix series de pre-adolescent com "Icarly" o "Victorius". Acceptar aquests gustos ens ha costat una mica al seu pare i a mi perquè no entenem com un nen de cinc anys prefereix veure aquestes series abans que uns dibuixos però bé, si li agraden no hi podem pas fer res.

Però clar, tenim un problema i és que en Biel està en l'etapa Mickey Mouse i Caillou (sí, aquest nen que fa tanta tirria) així que quan es posen davant la tele hi ha tota una odissea abans d'arribar al pacte de "un tu i un jo".

Aquestes discussions pels programes a veure es donen des de fa relativament poc i m'ha fet adonar que en Biel no ha tingut la mateixa dedicació que l'Andreu en quant a dibuixos per mirar. Recordo que a l'Andreu li baixàvem el Baby Einstein i no és que el tinguéssim pas tot el dia davant la tele però sí que de tant en tant en veia algun. També veia els telettubies, algun capítol de "Barrio Sésamo" i es feia farts de ballar amb els "cantajocs". Vaja, que li buscàvem coses pròpies per la seva edat...

Amb en Biel ha estat diferent, sempre ha anat a remolc del seu germà i crec que ni sap qui són els Telettubies perquè quan a ell li tocaven aquests tipus de dibuixos l'Andreu ja demanava del Phineas y Ferb o algun d'aquest estil.

No és que em senti culpable per aquestes situacions que imagino que es deuen donar força sovint ja que els petits van una mica arrossegats pel ritme del primer però de vegades sí tinc la sensació que en Biel ha perdut coses per no ser ell el primer. Ara que en Biel ja parla i demana, toca equilibrar una mica la balança i us asseguro que negociar amb dos nens de cinc i dos anys no és gens fàcil però ho intentem de valent i de vegades, fins i tot, ho aconseguim!

Escapadeta...

Aquest estiu ens hem quedat sense poder anar a gaudir de les vacances que teníem planejades. Si anàvem a Cadaqués tal i com havíem planejat la mudança s'endarreria i no ens ho podíem pas permetre... El cert és que deixar d'anar a Cadaqués ens va suposar un "bajón" ja que teníem moltes ganes de tornar-hi però de vegades toca fer sacrificis i aquest ha estat un.

Dijous passat vam acabar la mudança (bé, sempre queda alguna cosa per fer però el més gros ha passat) i ja recuperats de l'ensurt que vam tenir amb en Biel, vam decidir que ens quedem sense Cadaqués però que ens mereixíem encara que fos una escapadeta de cap de setmana així que l'hem fet i he de dir que l'hem gaudit al màxim.

Hem estat a Can Peric, una casa rural preciosa que es troba a Camprodon. Un lloc tranquil on hem estat ben atesos i on hem pogut desconnectar una mica de tot el que hem tingut al cap durant aquestes últimes setmanes. Molt recomanable!

A banda de la casa en la que hem estat molt bé, també hem fet moltes excursions. Hem repetit visita a Mollo parc , hem visitat algun volcà a Olot, hem anat a Prats de Mollo on vam visitar una fortalesa impressionant, hem dinat a Beget i els nens han pogut remullar-se al riu. Han estat tres dies en família on hem gaudit d'estar junts, dies d'aquells que m'agraden i que no haurien d'acabar mai...