Passava per aquí...

Doncs sí, avui no sé per què he passat a fer un passeig i la veritat és que he trobat un desert. He mirat la columna de blogs que seguia i la majoria segueixen quiets, buits...

Jo no és que no tingui coses a explicar. I tant que en tinc! Amb dos fills de cinc i set anys sempre hi ha coses a dir (de vegades el difícil és no parlar d'ells). Tinc una feina que dóna molt joc, continuo a la mateixa escola que el curs passat, aquest any faig de tutora de segon i el cert és que sóc molt feliç.

Bé, el que deia... que sempre hi ha coses a explicar però la mandra o la manca de temps de vegades et fa abandonar coses que has començat amb il·lusió en certs moments de la teva vida.

Avui passo per aquí i deixo un escrit que no sé pas qui llegirà. Potser algú nou? Si és així benvingut i dir-te que no sé si tornaré a escriure o no aviat. Ara escric i sembla que m'entrin les ganes de mantenir el meu raconet on la majoria de vegades no cal ni pensar ni fer voltes... Així doncs, fins aviat?

Música...

Hi ha cantants que ho tenen tot i penso que aquest és un d'ells. El miro i sembla que vegi una part del meu admirat Michael en ell... És simplement una meravella!

50 sombras de Grey

Sí, he caigut, he anat a veure la pel·lícula però anem per parts perquè aqui hi ha molta cosa a dir...

No he llegit cap dels llibres perquè diguem que la literatura eròtico-festiva o la romàntica no és el meu fort. M'agraden els llibres policíacs, de misteri, de por o inclús de zombies. Vaja que sóc més aviat de "et mataré" que no pas de "te quiero mucho como la trucha al trucho" (sense ànims d'ofendre perquè segur que hi ha llibres romàntics que són bons).

Bé, la qüestió és que ens vam juntar catorze dones per anar a veure la pel·lícula i això sí que no m'ho perdo. "Farra" és el meu segon cognom! Així que ja em teniu allà asseguda i preparada per veure a l'increïble senyor Grey i què voleu que us digui? Però a mi no em va semblar fantàstic.

Per començar no és el meu tipus físicament. Vaja que el noi no està malament però no em desperta massa cosa. El trobo insuls i poc masculí així que no comencem bé... Però bé, donem-li una oportunitat perquè de vegades el personatge t'enamora...

Doncs res, tampoc. En serio... Alguna dona es pot enamorar d'un indiviu així? Potser jo m'estimo massa però a mi se'm planta un home i em diu què he de menjar, a quina ginecòloga he d'anar, que no dormirà amb mi, es planta a casa meva sense que jo hagi obert la porta i no sé quantes barbaritats més i sóc jo la que agafa i li pega dues bofetades grans i sonores amb la mà oberta. I arribats a aquest punt l'habitació vermella és el de menys perquè mira tu, si a tu t'agrada que et peguin doncs ja et va això però una cosa és que et posi com una moto que et donin canya i l'altre és que et controlin la vida.

A mi no em va pas enamorar i crec que a la majoria de dones tampoc. Per què  enganxa doncs? Jo penso que en el fons atrapa el fet que ell canvia per ella perquè "oh! que maco!". I jo em pregunto... Si tantes ganes tens d'educar i canviar algú... per què no et compres un gos?

En fi, dec ser poc romàntica però passo de Greys. Això sí, m'encanten les trobades amb tanta dona!

Volem neu!

Ja fa anys que l'Andreu m'ho demana i ara se li ha sumat en Biel. Els meus fills volen neu! En Biel ha passat part de les vacances de nadal preguntant:

-Mama, quan neva?

I la feina ha estat meva per fer-li entendre que tot i que a totes les pel·lícules, fotos i postals de nadal surt neu, aquí no neva mai per aquestes dates.

Per això hem decidit que d'aquest any no passa que els els portem un dia a la neu. He trobat un hostal que pinta prou bé a Sort i la nostra intenció és fer una escapadeta per febrer. El cert és que a mi també em fa gràcia anar a passar un dia a la neu encara que sigui només per fer quatre boles i baixar lliscant amb un trineu d'aquells que agafen mig cul.

Si és que en el fons no sé pas qui és més nen!

Fundació Mona

Diumenge passat vam fer una sortida amb uns amics a la Fundació Mona. En un principi la trobada no anava molt més enllà que passar un dia amb amics i anar a visitar un lloc que als adults ens despertava curiositat i segurament als nens els encantaria.

La visita a la Fundació no ens va pas decebre i a mi en concret em va fer reflexionar molt. Per mi els micos són animalets simpàtics que acostumem a veure molt semblants a nosaltres. No he interactuat mai amb un ximpanzé però sempre m'han resultat animalons molt divertits. Quan veus documentals sobre micos fent moneries amb un èsser humà et cau la baba i penses que aquell animal està la mar de bé, content i feliç fent les seves moneries i cuidat per un humà.

Doncs bé, a la Fundació Mona ens van ensenyar un vídeo que em va fer esgarrifar. Gent que es compra micos per treure'n partit en circs, anuncis... i que una vegada ja no els necessiten els tanquen en gàbies on no poden moure's, on gairebé no veuen la llum del dia i ni tan sols les necessitats bàsiques d'higiene i alimentació estan cobertes.

Segurament no tots els humans que adquireixen un mico el tracten d'aquesta manera tan deplorable però tot i així, és lícit tenir un animal salvatge a casa?
Bé, potser aquesta reflexió no és tan difícil de fer i no cal anar a un centre de recuperació de primats per fer-la però si hi vas topes amb la realitat i això sensibilitza molt més.

A Fundació Mona vam descobrir la realitat de molts micos que no han tingut una vida massa digna i a més vam descobrir una gran associació on hi treballen persones que de manera totalment altruïsta dóna un dia a dia agradable a aquests animals.

Els meus fills van conèixer els micos amb una visió molt diferent a la que poden treure del zoo (on no sé si tornaré més) o llocs on hem anat alguna vegada que altre...

Ens ha agradat tant la tasca que duen a terme a la Fundació que hem decidit implicar-nos una miqueta apadrinant en Toni que és un ximpanzé que no ha tingut una vida massa fàcil. L'Andreu i en Biel són els padrins oficials així que estan pletòrics i nosaltres estem molt contents de poder posar el nostre granet de sorra.

Hi ha gent que pot pensar que els diners ens surten per les orelles. Bé, no és així... Però penso que 10 euros al mes no són massa diners que es poden treure de moltes coses (quant gasta un fumador al mes?) i realment penso que val la pena.

Reis i... a mentir s'ha dit!

Tinc la sort o la desgràcia de tenir un fill de sis anys molt molt trempat. Jo diria que de vegades massa i tot i això en molts moments provoca situacions amb les que havia pensat que em trobaria molt més endavant...

Situem-nos, els papes fan tot el numeret per fer la carta als reis. "Oooh! Que vindran els reis, que si us heu portat bé portaran moltes cosetes, què demanareu?...". En Biel (el petit) salta d'alegria però l'Andreu ens mira amb aquella cara "d'això no em quadra" tan típica d'ell i mirant-me fixament em deixa anar un: "els reis sous vosaltres, oi?".

Bé, aquesta pregunta no és nova, al meu petit angelet no li quadren ni els reis ni el tió des de P5 i us asseguro que convèncer el meu fill d'alguna cosa té la seva feina.

Davant d'aquesta pregunta la mama (aquí la present) agafa aire i comença a deixar anar un rotllo... La màgia existeix, per què no hi creus?, t'han dit a escola aquesta barbaritat? A tot això tinc els dits creuats per ensortir-me i no acabi la màgia perquè no vull que sàpiga encara la veritat i perquè té un germà de quatre anys que viu en un núvol del qual no té cap ganes de baixar.

Li donem la volta al tema per una banda i per una altre, passem per aquella fase de la mirada penetrant i la beneïda frase "mama, vull que em diguis la veritat" i al final la mama opta per no mullar-se així que:

"Mira fill, la mama i el papa creuen en els reis i en el tió, en Biel també hi creu. Si tu no hi creus podem fer una prova aquest any. No donis de menjar al tió ni escriguis la carta i mirem què passa. Et sembla?"

I per sort, va funcionar. No tinc massa clar si torna a creure, si en el fons volia creure o si ha pensat que no li interessa fer comprovacions de cap tipus quan hi ha regals de per mig. La qüestió és que ahir vam donar la carta als reis i tornant cap a casa era feliç.