De vacances!

Per fi ha arribat el moment tan esperat! Vacances fins el 12 de gener. Ole!

Espero q el mal de coll que amenaça no arribi a consolidar-se que em faria molta ràbia!

Tic, tac, tic, tac...

Ja queda ben poc per les vacances de Nadal i per tornar a sentir la ja mítica frase "que bien vivís los profesores".

Fama, a bailar!

Fa poc que ha començat un reallity d'aquests a que ens tenen acostumats les cadenes i al que l'any passat em vaig enganxar com si d'una droga es tractés.

Ha començat Fama i amb el programa ha començat la tertulia amb les mamis. Ja podem criticar els ballarins, riure amb la manera de parlar de l'Ullate, fer broma sobre el Rafa i els seus balls hot o criticar la Marbelys pq no sap més q cridar l'atenció...

La veritat és que el programa no m'aporta massa cultura però em fa passar una estona divertida que també està força bé. Això sí, el que realment m'agrada més de veure aquest programa és la tertulia posterior amb les mamis. Gràcies a un simple programa aconseguim estones de riure i de critiqueo on ens ho passem bé i oblidem una mica les nostres obligacions i preocupacions diàries i ens deixem endur per la superficialitat i el sentit de l'humor.

A més em fa recordar bons moments viscuts en l'anterior edició quan encara duia l'Andreu dins meu i veia Fama enganxada al teclat de l'ordinador per poder seguir el programa amb les noies a través del foro mentre em menjava una enorme bossa de mandarines. Quins records, quins moments! Visca Fama, el critiqueo i la bona gent!

Només perquè em ve de gust...

I perquè no es pot tenir una àvia millor!

Fira medieval de Vic

Anar a la fira medieval de Vic cada any ja és com una tradició per a mi i aquest any ha estat més emocionant perquè hem pogut dur l'Andreu amb nosaltres (bé, l'any passat ja va venir a la meva panxona però no és el mateix jeje).

El cert és que hi ha molta molta gent i es fa una mica complicat el poder gaudir de tot portant el cotxet però jo m'ho vaig passar molt bé. Hi ha paradetes d'artesania, de menjar... Com cada any hem comprat menjars molt bons que ens duraran uns quants dies a l'armari i unes hores a la panxa. Aquest any m'he quedat amb les ganes de comprar un quadre molt maco amb el nom de l'Andreu per posar-lo a la porta que al Jordi no li feia massa gràcia i al final no varem comprar i també m'he quedat amb ganes de veure moltes més parades que no hem pogut veure per la gent que hi havia. Què hi farem, tot no pot ser...

La fira està molt bé i és molt entretinguda però el que més m'agrada és compartir el costum d'anar a la fira amb el meu marit i amb el meu fill. Ahir ja m'imaginava l'Andreu d'aquí uns anys demanant que li comprem coses o pujat als camells que et donen un paseig o, fins i tot, practicant el tir amb arc.

M'agrada la fira però més m'agrada veure que ja tinc la meva propia família amb la que anar.

Revisió dels nou mesos

L'Andreu ja té gairebé deu mesos però encara no li havien fet la revisió dels nou mesos i avui tocava.

Està molt gran! Pesa una mica més de 10 quilos i fa ja 78,5 cm d'alçada. És un nen molt alt i grandot apart d'espavilat.

Jo segueixo encara amb la ja famosa preocupació pel tema de la fontanel.la però la pediatra diu que tot va bé així que haurem de fer cas i deixar una mica de banda la meva faceta de mare patidora.

Avui ens han donat noves pautes pel que fa a l'alimentació i es que l'Andreu és un nen gran que ja pot menjar gairebé de tot. Mare meva! fa dos dies estàvem només amb biberons i ara ja toca sopetes, purés i de tot. Com passa el temps... d'aquí res no me n'adonaré que ja estaré barallant-me amb ell perquè vol menjar un donut o un bollycao a deshora i em tocarà fer-li entendre que allò no toca.

Què ràpid passa el temps i que ràpid et quedes sense aquell petit bebé...