Anar a la fira medieval de Vic cada any ja és com una tradició per a mi i aquest any ha estat més emocionant perquè hem pogut dur l'Andreu amb nosaltres (bé, l'any passat ja va venir a la meva panxona però no és el mateix jeje).El cert és que hi ha molta molta gent i es fa una mica complicat el poder gaudir de tot portant el cotxet però jo m'ho vaig passar molt bé. Hi ha paradetes d'artesania, de menjar... Com cada any hem comprat menjars molt bons que ens duraran uns quants dies a l'armari i unes hores a la panxa. Aquest any m'he quedat amb les ganes de comprar un quadre molt maco amb el nom de l'Andreu per posar-lo a la porta que al Jordi no li feia massa gràcia i al final no varem comprar i també m'he quedat amb ganes de veure moltes més parades que no hem pogut veure per la gent que hi havia. Què hi farem, tot no pot ser...
La fira està molt bé i és molt entretinguda però el que més m'agrada és compartir el costum d'anar a la fira amb el meu marit i amb el meu fill. Ahir ja m'imaginava l'Andreu d'aquí uns anys demanant que li comprem coses o pujat als camells que et donen un paseig o, fins i tot, practicant el tir amb arc.
M'agrada la fira però més m'agrada veure que ja tinc la meva propia família amb la que anar.
2 comentaris:
Es chulo tenir tradicions de família oi? Jo amb el meu pare en tenia una de peque que era anar el dia de Nadal a buscar junts molsa al bosc per fer el psessebre. Ara està prohibit, aixíq ue me n'hauré de buscar una altra per fer amb les gatxans.
Kissos!
Jo tb anava amb el meu (quan encara era a casa) a buscar molsa :-) Ara ens toca a nosaltres formar tradicions. Q maco! :-)
Publica un comentari a l'entrada