Un actor que m'agrada

Fa uns dies que mentre sóc al tren miro les diferents pel·licules de "Piratas del Caribe". La veritat que m'ajuden a que el viatge se'm faci curt i per descomptat molt més amè.

Potser no són grans pel·licules però en elles surt en Johnny Deep i per a mi això ja és un motiu per veure-les.

Fa molts anys que m'agrada en Johnny Deep i ja no perquè sigui guapo o no (que ho és evidentment) sinó perquè té un toc irreverent i inconformista que m'agrada. S'allunya molt de l'estereotip de "niño bonito" de Hollywood i això li dóna un carisme que trobo realment encisador.

M'agrada veure totes les seves pel·lícules perquè sempre m'acaben agradant. És difícil que em decebi algun treball seu i sempre aconsegueix atrapar-me amb els seus personatges.

El capità Jack Sparrow és l'últim dels seus personatges que ha aconseguit robar-me el cor... atrevit, divertit, sarcàstic... tot un pirata (amb el sentit més ampli de la paraula). Un personatge al que acabes agafant carinyo i que, fins i tot, t'agradria que fos real.

O l'estimes o l'odies...

Potser m'he posat massa seriosa. Que ho disfruteu! O no...

54 dies

Són els que em queden per anar a treballar a Cubelles. 54 dies per acabar el curs i aspirar a una nova destinació. 54 dies per agafar el tren i aguantar mil i una incidències diàries a Renfe. 54 dies que espero que passin volant!

Culpabilitat

De vegades tinc la sensació que em falten hores al dia o bé dies a la setmana o setmanes als mesos... Tinc la sensació que no puc satisfer a tothom i això, de vegades, em fa posar trista.

He parlat amb la meva àvia i, com cada setmana, m'ha preguntat si baixarem a veure'ls i per segona o tercera vegada he hagut de dir que no. Arriba el cap de setmana i en J i jo tenim plans. Volem fer coses que entre setmana no podem fer i també hem d'anar a celebrar un aniversari que tenim pendent. Són coses que em venen de gust fer i em pregunto: per què m'he de sentir culpable fent-les?

De vegades envejo la gent que és capaç de fer la seva sense fer-se cap tipus de retret. La gent que viu al seu aire, despreocupada i sense qüestionar-se si el que fa està ben fet. Potser és gent amb un punt d'egoisme però que és feliç fent el que creu que ha de fer. De vegades m'agradaria ser d'una altra manera i deixar de preocupar-me per tothom i viure la meva vida al meu ritme, al meu aire, sense culpes, sense obligacions, sense que em facin retrets...

M'agradaria decidir sense pensar en els altres i sobretot m'agradaria deixar de tenir aquest sentiment de culpa que molts dies no em deixa ni gaudir amb el que estic fent.

L'Andreu ja camina!

L'altre dia ja va començar a fer intents tant a la guarderia com a casa però encara no estava massa "suelto" però avui ha estat genial! Ha passat d'anar a quatre grapes a caminar gairebé tota la tarda.

La veritat és que se'm cau la baba veient com el meu petit ja fa passets amb els braços aixecats per mantenir l'equilibri i el gran somriure que sempre llueix a la seva cara.

M'encanta el meu fill i crec que si l'hagués pogut demanar mai no hagués aconseguit que fos tan perfecte per a mi.

Sóc feliç!

Buscant curset...

Moltes vegades em queixo perquè amb l'Andreu tinc molta feina però tot i així tinc la sensació que gairebé no faig res. A veure, entenem-nos... faig feina a casa, l'Andreu no em dona ni un segon de treva i també treballo però no sé, em falta fer alguna cosa per a mi. Alguna cosa on no hi hagi ningú més que jo. Si fos una nena de primària diria que necessito una extraescolar.

Fa dies que miro per internet i no trobo res. He mirat ioga o Pilates però donat el meu caràcter potser no és la millor activitat que puc fer... també he vist algun que altre curs de cuina però els horaris no em van bé. Què difícil està la cosa!

Bé, he decidit que quan passegi per Granollers aniré mirant per tot arreu i si veig alguna cosa que em pugui convèncer i sentar bé m'hi apuntaré.

De vegades tinc la sensació que sóc una mica "hiperactiva" perquè mai no em conformo amb res. Suposo que és l'opció bona per no avorrir-se i fer coses diferents però alhora és una mica estresant fer i fer i sempre necessitar més.