Mi nueva mamá

Fa un parell de dies em va passar una cosa molt curiosa (per dir-ho d'alguna manera) pel facebook... Em va enviar un missatge privat una senyora que diu ser la parella del meu pare (amb el que no tinc relació des dels meus onze anys) des de fa 18 anys. La dona en qüestió diu que sempre ha lamentat no haver-me conegut i es mostra molt predisposada a començar una relació amb mi ara.

La veritat és que fa uns anys tot aquest tema m'hagués tocat la fibra. No és que hagués volgut iniciar una relació amb aquesta dona que no conec de res però segurament m'hagués emprenyat o com a mínim alguna cosa se m'hagués remogut per dins però a aquestes alçades i a dia d'avui m'he quedat ben igual.

Crec que la meva resposta ha estat ben contundent i és que no sé de qui parla quan diu que porta 18 anys amb el meu pare. Quin pare? Suposo que es refereix al senyor que un dia em va "fabricar"i al que li agraeixo enormement el meu nas "respingón" (si, m'agrada el meu nas) i alguns trets del meu caràcter (si és cert que s'hereten).

La veritat és que sembla mentida que després de tant temps aquesta dona vulgui buscar-me. Jo em poso en el seu lloc i ostres, m'hauria fet vergonya i tot enviar aquest missatge! Per altra banda cal dir que als meus 30 anys no necessito cap madrastra. Crec que tinc el cupo cobert a la meva família i ja m'està bé tenir la que tinc que és la que porta tots aquests 30 anys amb mi.

PD: que fort és el facebook!

Intuició

Avui m'han explicat una cosa d'una persona que no m'ha fet massa gràcia i la veritat és que no m'ha sorprés. Aquesta persona m'ha donat com una mena de mal rotllo des del primer moment en que l'he conegut.

Suposo que no sóc l'única a la que li passa que, de vegades, en veure una persona ja saps que no hi haurà el que se'n diu feeling amb ella. No saps dir que li veus però saps que no és "trigo limpio". Suposo que és com una mena d'intuició o potser hi ha com una mena "d'alerta" subconscient que fa que siguis precavuda amb algunes persones. És probable que la ment reconegui coses imperceptibles per la conciència que fan que ja no t'hi acostis... No sé, són hipotesis, eh?

El cert és que de la mateixa manera que hi ha persones que et donen mal rotllo hi ha d'altres que et transmeten bones vibracions. Per sort, aquestes persones normalment abunden al meu entorn i fan que em senti còmode en el meu dia a dia.

Evidentment les sensacions són això, sensacions... I mai tens la certesa quan la intuició treballa. Hi ha vegades que he cregut cegament en una persona i m'ha decebut i també m'ha passat (menys vegades, tot s'ha de dir) que una persona que m'ha caigut malament d'entrada després m'ha resultat força agradable i, fins i tot, hem arribat a establir una relació però sóc de les que pensa que si d'entrada una persona ja no t'agrada per alguna cosa serà.

Primera setmana...

Ja ha passat la primera setmana amb nens i crec que necessito vacances!

Aquesta primera setmana ha estat força dura i és que tinc un grupet de nens molt maco però força xerrameques als que els he d'estar demanant silenci cada... dos segons? Cosa que fa que ara mateix parli més com Joaquín Sabina que com jo mateixa. A més dijous pel matí va haver un "incident" força greu amb un nen amb alguns problemes d'agressivitat i la veritat és que vaig quedar una mica tocada.

Apart de tot això l'Andreu ha estat força desagradable amb mi. A la guarde no ha plorat un sol dia però en canvi ha optat per ignorar-me i pegar-me (es veu que aquesta setmana és la setmana de "los niños pegan a Esther"). Sembla que ahir això va acabar i ja tornava a estar carinyós amb mi però creieu-me si us dic que pànic li tinc al dilluns!

En Jordi pobre no arriba a casa fins les 20:30h i això també suposa que he de fer mil i una cosa sense la seva ajuda...

Vamos que ha estat una setmana del més estresant!

Tot i així diré que quan vaig en tren per les tardes penso que sóc afortunada per tenir una feina que m'agrada tant. Els nens esgoten però també són molt macos! Veus com des del primer dia ja t'estimen i et regalen dibuixos o et porten una petxina de regal com ha fet la N. Et volen dibuixar, et diuen que duus el cabell maco, s'ofereixen per si et poden ajudar...

Lo de l'Andreu també ha de passar i suposo que si no és aquesta setmana doncs serà la vinent i sinó l'altre. No li queda més remeï que estar de bones amb la seva mare, no?

I pel que fa a la feina del Jordi... això no ho canviarem pas però sí podem aconseguir que almenys dos dies a la setmana arribi una micona abans.

Bé, ha estat una setmana mooooolt dura però penso que a la llarga la cosa es pot anar suavitzant (o això espero).

Curs 2009-2010

Ja ha començat el curs 2009-2010 pels mestres i aquest curs es presenta força important per a mi. M'han donat una tutoria de segon i a sobre m'han fet coordinadora de cicle inicial. Això últim no està gens malament ja que em permet cobrar una micona més cada mes però és un càrrec que em posa una mica nerviosa ja que no l'he tingut mai. Tampoc no he estat mai tutora perquè l'any passat ho havia de ser però al final van haver canvis... Així que estic doblement nerviosa!

Ahir a la tarda rumiava i pensava que aquest any serà dur. He arribat a una escola nova i em donen dos càrrecs que desconec. A més en Jordi arribarà tard de treballar i hauré de batallar jo cada dia fins les tantes amb l'enano. Vamos que espero perdre uns quants quilets amb l'esforç i els nervis... Per altra banda penso que pot ser un any molt interesant en el que em puc posar a prova a mi mateixa i saber fins on puc arribar. M'agraden els reptes i està clar que aquest any escolar ho és de repte i dels bons.

Tot i veure que tindré molta feina estic contenta perquè per fi treballo força a prop de casa. Tinc mitja hora d'un lloc a l'altre i després de tot el que havia de fer l'any passat això per a mi és glòria. A més d'entrada totes les companyes semblen molt maques i aquests primers dies he estat molt a gust i m'he sentit molt ben acollida.

Estic nerviosa però moooolt contenta!

Salem

Ara fa una setmana vam anar a passar uns dies a una casa rural que es diu El buxaus (un lloc molt recomanable). Allà hi ha molts animalons... uns porquets, oques, rucs i gallines. També vam trobar uns gatets molt monos que tenien uns dos mesos d'edat.

Un d'aquests gatets era en Salem. Un gatet negre molt maco i una mica tímid que ara forma part de la família Bufí-Chiquillo. Quan el vaig veure per primera vegada ni em vaig plantejar agafar-lo. La veritat és que des que va morir la Daisy que no tenia gens ganes de tenir un altre gat però l'últim dia el vaig mirar i vaig sentir la necessitat de dur-lo cap a casa amb nosaltres per a que formés part de la nostra petita família "animalera".

Vaig preguntar a en Jordi que li semblava i pobre, com no sap dir-me que no a res doncs va acabar caient i dient que sí. Així que ja ens veus camí de casa amb el gatet i pensant que ja cal que creuem els dits per a que ens surti bo i no ens esgarrapi els mobles o ens faci malbé el sofà.

L'adaptació d'en Salem ha estat bona i crec que després d'una setmana ja sap que aquesta és la seva llar. De fet, ara mateix el tinc a la meva falda intentant fer-se un espai entre el portàtil i la meva panxa.

En Salem es diu Salem perquè diuen que els gats negres són de bruixa i com Salem va ser un poble de bruixes doncs Salem s'ha quedat. La majoria de gent em pregunta si el nom surt de la famosa serie "Sabrina, cosas de brujas" i bé, m'és més fàcil dir que sí que no pas explicar el veritable significat per a mi.

En Salem és la nova joguina i espero que sigui com a mínim la meitat de carinyós que la Daisy perquè si és així ja em conformo!

Quedades, mentides i .... (ara tocaria cintes de video)

Pel facebook s'ha planejat una quedada "secreta" (ho poso entre cometes perquè s'ha enterat tot quisqui) entre les noies del foro.

Jo em vaig enterar (no diré com) fa uns dies i la veritat és que vaig quedar una mica parada. Sobretot veient d'on hi ha l'origen d'aquesta quedada. He arribat a moltes conclusions però crec entendre per on va la cosa... un dels motius que no se'ns hagi dit res a unes quantes és pel mal rotllo que hi ha amb "X" (l'anomenarem així) i un altre és perquè és evident que la M, la L, L'E i jo tb quedem sense mai dir res.

El primer motiu no em sorpren tot i que la veritat és que jo el mal rotllo l'havia aparcat feia temps. Sí, la vaig treure del facebook però és que o la treia o li enviava un privat per "avisar-la" d'algunes coses i com no tenia ganes de gresca (no m'agrada la gresca encara que de vegades ho sembli quan no puc tenir la boca callada) doncs vaig optar per callar i treure-la del facebook. També m'estranya perquè a la quedada hi va persones amb les que "X" no té res a veure (o això deia ella mateixa) però bueno, aquest punt és el que menys m'importa. Cadascú va amb qui vol i no seré jo qui em fiqui en això.

La segona part sí que em deixa una mica més alucinada. Se'ns castiga perquè quedem nosaltres apart... Jo crec que tampoc és tan dolent que haguem fet amistat, no? A més hi ha altra gent del foro que també queda i no diu res a ningú i aquesta gent sí que està convidada. De fet "X" també quedava amb nosaltres i va a la quedada... No sé, coses rares...

La quedada aquesta m'ha sabut greu només per dues persones que encara no sé si són conscients que és una quedada "secreta" o no però bé, el temps posa les coses al seu lloc i de la mateixa manera que m'he enterat de la quedada m'enteraré d'altres coses i ja veurem si amb aquesta gent puc seguir "confiant" o no. Si no puc fer-ho doncs mala sort... no em ve ja de dues persones més. Sí, estic una mica "pasota".

La resta doncs em dóna igual. Espero que s'ho passin molt bé! Inclús aquelles que deien que no tenien res en comú amb les persones que ara estan quedant.