Pares versus Socials

Aquest any m'ha tocat a mi la "xina" de ser la mestra de socials. Dic la "xina" perquè és una assignatura força complexe si la comparem amb l'altra assignatura dins de medi que són les naturals.

Als nens de cinquè per norma general els hi agrada la història però quan toca tema de geografia me les veig i mes les desitjo perquè el temari sigui amè i no se m'adormin a la classe (també lluito per no adormir-me jo. Ho sento, odio la geografia des de sempre).

Bé, el cas és que intento fer unes classes amenes i procuro que el temari no sigui massa feixuc però està clar que per cada tema hi ha uns objectius i aquests, ens agradi o no, s'han d'assolir.

Les socials són una mica dures en quant al tema estudi. Estem parlant d'uns nens que acaben d'aterrar al cicle superior i que, per tant, no tenen uns hàbits d'estudi adquirits. Fins ara n'hi havia prou amb escoltar a la mestra durant la classe però ara ja cal alguna cosa més. Ara cal posar colzes i fer una feina a casa que no sempre es fa.

El primer examen de socials va ser un autèntic desastre. Va haver força nens suspesos i per què? Doncs perquè no van fer cas. Els hi deia per activa i per passiva que calia estudiar però res, ells (alguns clar) continuen amb el "xip" de cicle mitjà i pensaven que no caldria.

I després dels resultats ja han aparegut els primers pares. A veure si m'explico... A mi no em fa res que els pares vinguin a preguntar-me coses. Tinc molt clar que l'educació és cosa d'unió entre família i escola i estic disposada a escoltar tot el que se m'hagi de dir però pel que no passo és perquè em vinguin a dir com he de puntuar els exàmens o a demanar-me que baixi el nivell perquè clar, són petits.

Jo penso que segurament sóc millor mestra que d'altres però també molt pitjor que molts. No sóc perfecta ni molt menys, tinc molt per aprendre però el que sí que tinc per segur és que abans de donar un temari tinc molt present les edats i les capacitats de cadascun dels meus alumnes. I, evidentment, a l'hora de puntuar sé molt bé quines preguntes tenen més valor que les altres. Faltaria més!

Doncs fa unes setmanes va aparèixer una mare que considerava que el seu fill en comptes de treure un cinc havia d'haver tret un sis. Molt amablement li vaig explicar que el seu fill no havia respòs allò que era més important però res, el seu argument era que el nen només té deu anys i fa el que pot. I no quedava la cosa aquí no, la mama en qüestió em canviava les puntuacions de les preguntes de l'examen perquè allò que jo considerava més important per ella no ho era i clar, la repartició dels punts no era adient.

A veure, jo no discuteixo que el nen té només deu anys però és que el temari és precisament el que es demana a un nen de deu anys i això de que fa el pot... Diguem que fa el que vol més aviat. Ara lo de qüestionar-me el valor de les preguntes... Perdoneu però per mi és surrealista! (Un altre dia us parlo d'un pare que va corregir un examen sobre les correccions que havia fet un company meu).

Ahir una altra mare li va dir al mestre de l'altre cinquè que geografia era massa difícil. Uns nens tan petits no poden aprendre totes les comunitats autònomes d'Espanya i alhora les comarques de Catalunya. Bé, si aquesta senyora hagués estat a la classe hagués pogut comprovar que els nens (si més no la majoria) no només se les saben sinó que me les senyalen en un mapa.

Sóc una mestra exigent, sí. Crec que els nens han de sortir suficientment preparats de l'escola per poder tirar endavant a l'institut. Ara els nens van massa d'hora pel meu gust a l'institut però no puc fer-hi res. Allà se n'adonaran que els mestres ja no els hi fan de "pares" i em sembla molt bé. S'han d'espavilar, han de créixer...

No sé, jo miro i remiro el temari i els exàmens i us asseguro que no veig res que no es pugui assolir amb una mica d'estudi i una mica d'atenció. De fet hi ha nens que treuen força bones notes.

No crec que m'hagi equivocat massa en l'enfocament de l'assignatura. Treballem molt i molt a la classe. El que sí que penso és que alguns pares no entenen que els seus fills creixen, alguns no entenen que els mestres els exigim, alguns no veuen que no podran estar sempre allà per solucionar la papereta i no veuen que tot això no ajuda pas als seus fills.

Estic estupenda

No és que de cop i volta m'hagi donat un "subidón" d'autoestima no. Que més voldria! És que avui he anat al metge de capçalera a buscar els resultats d'una analítica i resulta que estic estupenda. Vaja, que fins i tot l'assimilació de ferro em surt alta.

Fa un parell de setmanes vaig anar perquè em trobava força malament. He tingut el refredat més llarg de la meva història. Rècord d'un mes! I no tirava, no tirava així que vaig pensar que potser hi havia alguna cosa al darrera. No sé, anèmia, carència d'alguna cosa però que va. Estic sana como una manzana així que quin és el diagnòstic? Que treballo, porto una casa i tinc dos fills!

Recepta? Aprofitar la reducció de jornada (encara no la puc assaborir del tot perquè tinc el petit per aquí fent malifetes, com està el petit Biel mare meva!), ser menys exigent amb els temes de casa i amb els nens... imagino que he d'esperar que creixin per tornar a anar una mica més lleugera (tot i que si faig cas als comentaris de les meves companyes amb fills adolescents no sé si arribaré mai a descansar). Ah sí i com no, unes fantàstiques vitamines que todo lo pueden.

Ara a veure si començo a recuperar una mica les energies perquè sembla que el refredat per fi ha marxat. No ho direm massa alt però eh? I a veure si el fet de menjar millor (no hi ha com tenir una mica de temps per posar-se a la cuina) també ajuda.

PD: Això que diré ara no té res a veure amb el post que he escrit però he de comunicar-vos que hem perdut l'originalitat i l'Andreu no s'ha pogut resistir davant una disfressa de "Gamban". I jo que volia una princesa... 

Parir a casa

L'altre dia pel facebook corria la següent notícia: Una de les més grans defensores del part a casa moria donant a llum a casa a la seva filla.

Després de pensar en lo irònica que pot resultar de vegades la vida, vaig començar a fer voltes (una vegada més) a tot el tema aquest de ser "naturals" que tant s'ha posat de moda.

Jo potser sóc massa poruga i abans de parir m'asseguro que no trigaré massa en arribar a l'hospital, que quan demanaré l'epidural me la posaran (no sin mi epidural), que si hi ha algun problema amb la criatura hi ha un bon servei d'urgències de neo-nats... Vaja que penso en mil coses que poden passar!

I sí, potser exagero (o no) però és que no estic disposada a patir riscos innecessaris a l'hora de dur els meus fills al món.

Avui dia molta gent pensa que s'ha medicalitzat massa el tema del part i no estan pas exemptes de raó perquè hi ha llocs en els que sembla que en comptes d'anar a parir vas a treure't l'apèndix però no hi ha terme mig?

No sé, el meu segon part va ser a la Corachan i jo em vaig sentir molt bé i molt respectada com a dona. És més, a la sala del costat hi havia una noia que no volia l'epidural i li van respectar al cent per cent. Penso que hi ha llocs on se't té en compte sense haver de posar-se en perill perquè un part és una cosa natural sí, però això no li treu el perill que implica. En un part poden sortir mil complicacions tant per la mare com pel nadó i jo crec que és molt important estar en bones mans.

Que la gent vol parir a casa? Em sembla bé però aquesta gent hauria de ser conscient que a dia d'avui no estem preparats per atendre parts a casa. Potser en un futur la cosa canvia (millor per les dones que prenen aquesta determinació) però avui dia hi ha molts aspectes a millorar en aquest aspecte.

Potser aquesta noia en un hospital hagués corregut la mateixa sort però personalment penso que se la va jugar molt. Ja us ho he dit, potser sóc massa poruga...

On és la força de voluntat?

Fa algun temps (no massa) vaig escriure un post per dir que m'havia pujat l'autoestima gràcies a que havia perdut una mica de pes. Havia perdut tres quilets i estava molt contenta, disposada a continuar baixant però la força de voluntat va desaparèixer d'un dia per un altre i no sé on ha anat a parar.

D'aquells tres quilos ja he agafat un i si no aturo el pes pot ser que la cosa continuï creixent i el que més em preocupa és que ho veig però no sóc capaç de fer res al respecte.

Moltes vegades penso en la dieta (a mi això de "menja sa i ja està" no em serveix) i vull fer-la però arriba la nit i peco. Agafo menjar que no toca i paf! Ja l'he pifiat! I ho sé però no faig res per evitar-ho.

Porto uns dies que ja torna a pesar-me el que veig al mirall, que ja torno a les manies, als complexes i al pensar que estic lletja però sóc incapaç de posar-hi solució i això encara em deixa pitjor.

On és la meva força de voluntat? Si algú la troba que me la torni!

De Fluski?

S'acosta carnestoltes i ja portem uns dies fent voltes a les disfresses dels petits. En Biel finalment no té massa opció ja que durà una disfressa d'elefant que va dur l'Andreu fa un parell d'anys però el grandot de la casa pot triar i la seva tria m'ha deixat ben parada.

L'any passat va voler anar de Spiderman (que original) i aquest any fins fa uns dies deia que volia anar de "Gamban" (Batman para los amigos) però l'altre dia es va il·luminar la criatura i ha decidit que vol anar disfressat del Fluski del Club Super 3.

I res, la mama pensa en satisfer els gustos del seu nen perquè carnestoltes és només un dia a l'any però a veure on trobo jo una americana de color verd i a veure si aconseguim que l'Andreu s'assembli ni que sigui un xic al Fluski
perquè molt em temo que la pregunta del dia serà: Andreu de què vas disfressat?

Moltes coses!

Tinc moltes coses per explicar i volia fer uns quants posts però davant la manca de temps he decidit fer un resum d'algunes coses que m'estan passant al llarg de la setmana.

El "notición" sens dubte és que sembla que en Biel ja va a millor. Sembla que l'antibiòtic fa efecte i ja torna a ser el trapella de sempre. Menja a dues mans i torna a riure. La febre no ha tornat a aparèixer i jo estic feliç, feliç...

Una altra cosa és que m'he comprat un cotxe!!!!! Sí, tinc cotxe per mi. Mi tesoroooooo! Estic més contenta... La veritat és que al Qashqai li estic agafant el puntillo però tot i així el fet que sigui benzina fa que se'm resisteixi i les pujades continuen sent una odissea.

Aquest és el motiu de la compra? Doncs no el més important la veritat. Penso que segurament aprendré a dur el Qashqai amb el temps però el Qashqai és el cotxe familiar, el vam comprar novet de trinca i caram, ha de durar. La meva manera poc fina ( per dir-ho suaument) de conduir li fa mal i a més no m'atreveixo a deixar-lo en el garatge així que l'aparco fora i ens fa cosa que ens el ratllin, que es faci malbé abans d'hora... Vaja que el Qashqai és la joia de la família i si volem que duri anys l'hem de protegir de mi mateixa.

Conclusió? Hem comprat un Yaris de segona mà que a mi m'encanta, que és diesel i que pensem atrotinar així que estic molt contenta amb la compra. Mare meva, jo amb carnet i amb cotxe! Això és molt per a mi.

Més coses... Ah sí! Ui que fort! L'altre dia ens van trucar de l'escola bressol pública per dir-nos que hi havia plaça així que vam decidir canviar el petit de guarde. Quan ja teníem la cosa coll avall li diem a la mestressa de l'escola bressol on va ara i que ens diu? Que si el deixem ens baixa la quota! Caram, això sí que no ho esperàvem.

Rumiem una mica i pensem que el deixem. Ens han baixat la quota (el motiu principal pel que el canviàvem) i ara estem força contents amb la noia que el té (la d'abans no m'agrada massa, ja ho sabeu). A més si li podem estalviar canvis al peque doncs millor, no?

Per últim, demà vaig a l'oficina de l'atur per veure si m'accepten la petició perquè em donin una part d'atur per completar el sou i que voleu que us digui. Vaig amb unes poques ganes... Sé que em tocarà barallar-me perquè, tot i que hi ha gent que ho està cobrant i des de diferents llocs m'han assegurat que es pot fer, els que ho han de fer no estan "por la labor". I quina mandra anar a un lloc sabent que acabaràs discutint, oi?

I bueno, aquestes són unes línies de resum dels tres o quatre posts que tenia pensat escriure. El temps és or!