No és que de cop i volta m'hagi donat un "subidón" d'autoestima no. Que més voldria! És que avui he anat al metge de capçalera a buscar els resultats d'una analítica i resulta que estic estupenda. Vaja, que fins i tot l'assimilació de ferro em surt alta.
Fa un parell de setmanes vaig anar perquè em trobava força malament. He tingut el refredat més llarg de la meva història. Rècord d'un mes! I no tirava, no tirava així que vaig pensar que potser hi havia alguna cosa al darrera. No sé, anèmia, carència d'alguna cosa però que va. Estic sana como una manzana així que quin és el diagnòstic? Que treballo, porto una casa i tinc dos fills!
Recepta? Aprofitar la reducció de jornada (encara no la puc assaborir del tot perquè tinc el petit per aquí fent malifetes, com està el petit Biel mare meva!), ser menys exigent amb els temes de casa i amb els nens... imagino que he d'esperar que creixin per tornar a anar una mica més lleugera (tot i que si faig cas als comentaris de les meves companyes amb fills adolescents no sé si arribaré mai a descansar). Ah sí i com no, unes fantàstiques vitamines que todo lo pueden.
Ara a veure si començo a recuperar una mica les energies perquè sembla que el refredat per fi ha marxat. No ho direm massa alt però eh? I a veure si el fet de menjar millor (no hi ha com tenir una mica de temps per posar-se a la cuina) també ajuda.
PD: Això que diré ara no té res a veure amb el post que he escrit però he de comunicar-vos que hem perdut l'originalitat i l'Andreu no s'ha pogut resistir davant una disfressa de "Gamban". I jo que volia una princesa...
5 comentaris:
Me'n alegro que estiguis tant bé!! (anava a dir "feta un toro", però no m'agrada com sona...)
Fa dies que només dono per llegir, però a comentar ja no arribo, i em sap molt greu, eh?
Quan he llegit el títol dic "Mira, l'Esther ja se sent millor quan es mira al mirall", però ja veig que els tiros anaven per un altre cantó.
Mira, per alguna cosa es comença, i si estàs bé de salut i a més ho saps del cert ja puja una mica l'autoestima, d'aquí cap a fer una mica de bondat i en poc temps (amb molta voluntat) estupenda, estupendíssima ;)
Una abraçada bonica!!
ja ja ja ja si vols una princesa te la deixo! El que et deia diagnòstic: mare treballadora. Per cert, nosaltres som mares treballadores, però les nostres tambe ho eren (si mes no la meva), i les nostres àvies (si més no les meves)... què a canviat doncs?
Jo prenc vitamines perquè tinc èpoques que em costa molt portar-ho tot amb energia.
Què bé que estiguis tan saludable!
No tinc ni idea de qui és el Gamban :-/
Ester i gràcies que tens temps per llegir! Perquè amb dos petits i un recent nascut ja té mèrit tenir temps pels blogs :-P I no, a mi també m'agrada lo del toro... Clar que millor toro que vaca jajaja!
Mireia en el meu cas la meva mare ho ha tingut relativament fàcil. Només sóc una i la meva àvia em tenia pràcticament tot el dia amb ella. La meva àvia va treballar de joveneta però després ja no així que ella no ha treballat i ha tingut fills alhora. Sí que cuidava molta gent però ella diu que eren tants a casa que en quant un dels seus fills plorava hi havia vint braços disposats a agafar-los :-)
MamaM en Gamban és el Batman...
Sí, hi ha èpoques que costa arrancar i sembla que l'esgotament no passarà mai. Me n'alegro que l'analítica estigués perfecte i que et trobis tant fantàstica i amb la moral a tope!!!
Publica un comentari a l'entrada