L'altre dia pel facebook corria la següent notícia: Una de les més grans defensores del part a casa moria donant a llum a casa a la seva filla.
Després de pensar en lo irònica que pot resultar de vegades la vida, vaig començar a fer voltes (una vegada més) a tot el tema aquest de ser "naturals" que tant s'ha posat de moda.
Jo potser sóc massa poruga i abans de parir m'asseguro que no trigaré massa en arribar a l'hospital, que quan demanaré l'epidural me la posaran (no sin mi epidural), que si hi ha algun problema amb la criatura hi ha un bon servei d'urgències de neo-nats... Vaja que penso en mil coses que poden passar!
I sí, potser exagero (o no) però és que no estic disposada a patir riscos innecessaris a l'hora de dur els meus fills al món.
Avui dia molta gent pensa que s'ha medicalitzat massa el tema del part i no estan pas exemptes de raó perquè hi ha llocs en els que sembla que en comptes d'anar a parir vas a treure't l'apèndix però no hi ha terme mig?
No sé, el meu segon part va ser a la Corachan i jo em vaig sentir molt bé i molt respectada com a dona. És més, a la sala del costat hi havia una noia que no volia l'epidural i li van respectar al cent per cent. Penso que hi ha llocs on se't té en compte sense haver de posar-se en perill perquè un part és una cosa natural sí, però això no li treu el perill que implica. En un part poden sortir mil complicacions tant per la mare com pel nadó i jo crec que és molt important estar en bones mans.
Que la gent vol parir a casa? Em sembla bé però aquesta gent hauria de ser conscient que a dia d'avui no estem preparats per atendre parts a casa. Potser en un futur la cosa canvia (millor per les dones que prenen aquesta determinació) però avui dia hi ha molts aspectes a millorar en aquest aspecte.
Potser aquesta noia en un hospital hagués corregut la mateixa sort però personalment penso que se la va jugar molt. Ja us ho he dit, potser sóc massa poruga...
7 comentaris:
A mi també em va cridar l'atenció la notícia.
Jo penso com tu respecte al fet de parir a casa, penso que tot i ser un procés molt natural i que sempre s'ha fet a casa, no deixa de ser una manera d'anar a contracorrent i posar en risc la vida de la mare (i del nadó).
Ara bé, jo entenc que hi hagi dones que vulguin denunciar i apartar-se de la manera massa medicalitzada en que els hospitals conceben els parts. Jo no vaig tenir una mala experiència, però sí que recordo viure el procés de manera bastant alienada i, per exemple, tinc tan mal record de l'epidural (del moment en que me la posaven)que aquesta vegada si puc me l'estalviaré!
Jo penso que que més que lluitar per poder parir a casa (que també), la prioritat hauria de ser canviar certes dinàmiques que tenen alguns hospitals de dur a terme el part.
En fi, que en pau descansi la defensora del part a casa! Mira que la notícia sembla quasi un acudit, eh?
Jo també vaig pensar el mateix...quines ironies té la vida a vegades!
Pobre dona suposo que ella pensava que era el millor per la criatura i per ella mateixa.
Ostres, jo vaig quedar paradíssim quan vaig llegir els comentaris de la notícia al facebook...hi ha gent molt xunga, deien coses, com "que es foti", "ella s'ho ha buscat" i coses així...com si fos un mala persona per voler parir a casa...en fí, increïble com són alguns...
Jo crec que realment hi ha gent que no se sent gens bé a l'hospital, que es possa molt nerviosa i que és molt desagradable per ella anar-hi...crec que no hi hauria d'haver problema per apropar els parts a casa i fer possible l'atenció domiciliària. Possiblement fins i tot estalviariem diners i llits d'hospital.
Això sí, no és el meu cas, jo em sento molt segura i cómoda a l'hospital i ho prefereixo.
Onavis la veritat és que sí que sembla un acudit. Pobre noia, passar tota la vida defensant una cosa que al final et mata, oi?
De tota manera ves a saber! Potser hauria mort igualment, no? Això mai ho sabrem...
Jo també penso que hi ha hospitals on haurien de millorar molt de cara a l'atenció a les dones que estan de part però també tinc molt clar que el part a casa tal i com està plantejat a l'actualitat és tenir números que et passi alguna cosa. Si tot va bé genial però i si es complica?
Veig que l'epidural a tu no et va anar gens bé. A mi tot el contrari! Si entra la persona que la va inventar el dia del meu part s'emporta un petó als morros :-P Ja ho diuen ja que va a persones...
Mónica sí, ella ho va fer tota convençuda i pobre...
Anna a mi aquests comentaris no em semblen propis d'humans. Estiguis d'acord o no amb el que va fer no et pots alegrar mai de la mort d'una persona en aquestes circumstàncies. Que trist que hi hagi gent així pel món!
I sí, també penso que s'hauria de donar l'oportunitat de tenir les criatures a casa amb totes les ajudes necessàries. Ara que avui per avui em sembla una bogeria jugar-te-la d'aquesta manera.
Ostres, no ho sabia. Quina impressió m'ha fet. Quina notícia tan trista.
Jo volia un part el més natural possible, però acceptant qualslevol intervenció que calgués fer a la més mínima complicació. I mira, vaig acabar triant una cessària programada, pq en el meu cas concret em va semblar el més segur pel petit. I n'estic molt i molt contenta.
El part a casa, a mi també em sembla que és arriscat. Per a mi l'ideal és trobar un hospital on els professionals respectin la dona que pareix, i on la dona pugui trobar professinals a qui respectar i amb qui confiar.
El que li ha passat a aquesta dona és pura mala sort. Jo respecto els parts a casa sempre que sigui amb una llevadora al costat clar, però personalment jo tampoc escolliria mai aquesta opció, necessito la seguretat d'un hospital
Cas a mi també em dona molta seguretat anar a un hospital. De fet, el meu primer part va ser un desastre i tot i així gràcies que era on era perquè a casa segurament l'Andreu no ho explicaria...
MamaM doncs jo penso que cal més coses apart d'una llevadora. Ai no sé, jo estic més tranquil·la amb un metge i dos mil aparells al seu voltant.
Publica un comentari a l'entrada