Ahir vaig anar a parlar amb la tutora de l'Andreu. Va ser una entrevista "d'urgència" ja que a casa estem força amoïnats pel petit. Tornem a tenir una temporadeta d'aquelles en que el "no" és el convidat estrella a casa.
NO em vull vestir, NO em vull dutxar, NO vull menjar, NO m'ho estic passant bé, NO vull això per esmorzar, NO vull anar a aquest parc... Vaja, una dosi d'optimisme diaria que fa por.
I com no, aquest "NO" va agafat de la mà amb els gelos que de tant en tant ataquen el noiet...
En Biel cada vegada és més protagonista perquè fa un munt de moneries, ja diu moltes paraulets i clar, ja toca massa coses del seu germà. Vaja, s'està tornant un invasor de l'espai que fins ara més o mens era d'ell.
Ahir la mestra em confirmava tot això ja que a l'escola diu que estima molt el seu germà però que el que més li agrada és fer coses sense ell. Per no parlar del dibuix de Sant Jordi on la mama, el papa i l'Andreu estan en una cantonada mentre el drac i un pobre Biel a punt de ser devorat són a l'altra.
Com gestionar tot això? Buf! Molt complicada la cosa perquè el que està clar és que l'Andreu ha d'acceptar que el seu germà té també un lloc i no li treu pas el seu però imagino que no deu ser fàcil als quatre anys acceptar un nen que et pega, t'estira dels cabells, et treu les joguines i a sobre quan va pel carrer la gent diu: "Que monoooooooooooooooooooooooo!". Imagino que l'Andreu deu pensar que el petit fa molta ràbia!
Com això és un procés que ha de fer ell solet nosaltres només podem fer cosetes que l'ajudin com fer-li entendre que ser gran és molt més "guai" que ser petit, dedicar-li estones en exclusiva... I bé, hi ha dues idees que em van semblar força interessants tot i que només durem a terme una que sembla que és la que pot funcionar.
La primera era que l'Andreu deixés de compartir habitació de dormir amb en Biel. La mestra deia que potser era bo que ell tingués el seu propi espai per dormir ja que durant el dia no el té. Aquesta idea és la que hem descartat i no pas perquè tinguem cap inconvenient sinó perquè li hem preguntat a l'Andreu si volia una habitació per ell sol i contra tot pronòstic ens ha dit que no, que a ell li agrada dormir amb el seu germà (amor-odi total, oi?).
La segona sí que sembla que funciona i és que l'Andreu és a casa l'encarregat del temps! Així doncs li hem comprat un rellotge de sorra i quan haguem de fer alguna cosa com anar a la dutxa, sopar, anar a dormir... Li haurà de donar la volta i avisar-nos quan ja no quedi sorra. I per què això? Perquè l'ajuda a anticipar el què vindrà, li dóna temps per a fer-se a la idea i a més se li dona el càrrec a ell i carai, això és una responsabilitat molt grossa que només poden fer els nens ben grans.
Ahir al vespre doncs l'Andreu va començar amb la seva nova tasca a casa i la veritat és que va anar prou bé. Aquest matí s'ha aixecat de més bon humor i, fins i tot, no m'ha posat pegues a l'hora de vestir-se.
Ains, a veure si aquest efecte positiu dura perquè és molt dur conviure amb el "NO" constant.
