Somos novios

Aquest és el títol del meu dia d'ahir i és que en Jordi i jo vam passar tot el dia solets fent de "novios".

La idea inicial era anar a dinar i al cine però jo vaig fer la proposta alternativa. Em venia de gust anar a passejar per Barcelona i veure la fira de Santa LLúcia, que tant m'agrada, d'una manera tranquil·la i relaxada. Que bé em va provar el dia!

Pel matí vam deixar els nens amb els meus sogres i vam anar cap a Barcelona La primera parada va ser un restaurant de menjar japonès i tailandès on vam assaborir un per un els plats. Quina tranquil·litat dinar els dos sols, sense presses i xerrant de les nostres coses. 

Després vam anar tot xino xano cap a la Rambla de Catalunya on vam passejar, passejar i passejar. Vam passar per la fira de Santa Llúcia i vam continuar passejant i passejant. I per què dic tantes vegades "passejar"? Doncs perquè va ser un passeig de veritat. Un passeig agafada de la mà del meu marit sense pensar en res, només gaudint del que anava veient. Va ser una caminada molt i molt reconfortant, d'aquelles que t'ajuden a carregar piles i a retrobar-te una mica amb la teva parella després d'un dia a dia en el que sempre hi ha un ritme marcat pels petits.

L'última parada va ser recollir els nens a casa dels avis, menjar-los a petons i tornar a casa. Tornar al nostre dia a dia que tot i que és accelerat m'agrada molt perquè és el que he triat i perquè no el canviaria mai. Això sí, de tant en tant aquest "dia de novios" està més que reservat.

De bofetada i mitja!

Hi ha dies en que em menjaria els meus fills i d'altres, com avui, en que he de guardar la mà a la butxaca per no plantar-los una bofetada i mitja i quedar-me ben a gust. M'explico:

Demà és Sant Andreu i per tant el sant del gran de la casa. Nosaltres no som pas creients però mira, això dels sants sempre ho mig celebrem. Clar que dient-me jo com la meva mare i tenint un marit que es diu Jordi, qualsevol salta els sants, no?

Bé, doncs pels petits sempre fem algun detallet. Aquest any vam pensar que si els avis per una banda i per una altra ja fan joguines i estan a punt de passar els reis, era millor que nosaltres comprèssim una altra cosa. Ens vam posar mans a l'obra i vam trobar un pijama-disfressa de Spiderman (eh, que té caputxa i tot!). En quant ho vam veure vam pensar que l'Andreu quedaria al·lucinat amb el regal així que el vam comprar i perquè no quedés sola la cosa també vam comprar un barret de llana amb uns guants a conjunt també de Spiderman (com no).

Com ja me'l conec, vaig parlar amb ell i li vaig explicar que aquest sant els papes no farien joguines perquè d'aquí res venen els reis i a més els avis ja compren joguines. L'Andreu ho va acceptar de bon grat i ja està, aquí va acabar el tema.

Aquest vespre ens ha demanat ja el regal i tot contents hem sortit amb el primer paquet, li hem donat i què ha fet? L'ha llençat a terra mentre ens deia:

- Això no és una joguina, sou uns lletjos.

Mira, mira i mira! No me l'he menjat perquè no he pogut. En aquell moment li hagués plantat una bufa i m'hagués quedat tan ample però no, una mama sempe té paciència. Això sí, emprenyada ho estic i molt! Així que l'Andreu s'ha anat a dormir sense regal de sant perquè fins que no reflexioni no el tindrà. Serà possible...

I ara és quan em pregunto si no l'estem malacostumant o si és que és cosa de  nens que es mostrin així de desagraïts i capriciosos de tant en tant. O simplement és que ha tingut un mal dia... Bé, esperarem a demà... Quina paciència!

Una de cine

Avui l'Andreu i jo hem fet tarda solets al cine. De tant en tant val la pena estar per ell sol i així donar-li una mica d'espai i de dedicació en exclusiva i com ara feia temps que no trepitjàvem un cine doncs mira, allà que hem anat.

He de confessar que la peli l'he triat jo perquè tenia moltes ganes de veure-la així que hem vist "Hotel Transylvania" (a mi és que el tema vampirs em va fins i tot en pelis infantils).

Abans d'anar havia llegit crítiques i no sé, la cosa estava una mica a mitges. Des de gent que la posava la mar de bé fins a gent que deia que era un avorriment. A mi personalment m'ha agradat. A veure, jo quan vaig a veure una pel·lícula amb el meu fill de quatre anys tampoc espero el "peliculon" del segle. Que hi ha pel·lícules d'animació millors? Moltes! Però a nosaltres ens ha entretingut i crec que això és el fonamental.

El cert és que la pel·lícula és molt típica, la història és molt previsible però mira, a mi m'ha fet gràcia. Té alguns cops que són més pels pares que pels nens i això també s'agraeix. El que no m'ha agradat és el tema del doblatge però ja és una cosa que em sol passar. Mai no entenc perquè a Espanya per donar un toc graciós a un personatge sempre se li ha de posar un accent andalús per exemple... Crec que aquests recursos són una mica absurds. No sé, jo els acudits els agafo igual sense cap accent.

A banda d'aquests detalls penso que hem passat una bona estona ell i jo sols entre crispetes i riures i això sempre s'agraeix.

L'edat de Crist

Doncs apa, ja he arribat a l'edat de Crist. Sí, senyor! Avui en faig 33 i jo que voleu que us digui? Continuo pensant que cumplir anys és una sort així que el dia del meu aniversari m'encanta.

A més, trobo que no està gens malament això de passar a ser una dona feta i dreta. No sé si recuperaria ara coses dels 20, estic molt bé amb els meus trenta i pico. Crec que això de fer anys dóna molta seguretat i en una persona insegura com jo de mena doncs és tot un què.

Avui l'Andreu m'ha fet un petonarro enorme, en Jordi també després de recordar-li que era avui el dia (a primera hora del matí no és persona jaja), els nens de dues classes m'han cantat, amics i amigues ja m'han alegrat el facebook i el whatsapp, companys m'han felicitat... Es pot demanar més? Jo diria que no!

La rebaixa (III i última part)

Avui ha acabat l'últim capítol de "la rebaixa" i no hem tingut el final esperat.

Ahir ens va trucar el propietari del pis per quedar avui. Ha vingut i ens ha mostrat molts papers en els que apareixien dades sobre IPC, percentatges de preus... No sé, a mi aquestes coses em costa entendre-les.

Ens ha dit que ell pot contemplar la possibilitat de no pujar-nos l'IPC com hauria de fer però que qualsevol altra cosa no la veu clara. Vaja que si no estem passant per un mal moment econòmic sent que l'estem duent fins l'extrem per veure fins on arriba i això no li ha agradat.

Bé, jo no ho visc així. Penso que no paguem una quantitat desproporcionada, això és cert, però també ho és que el preu de la zona ha baixat i que si comparem amb altres pisos doncs paguem més del compte. Clar, sempre pots comparar per sobre i per sota, no? Això és com més convingui a cadascú.

La veritat és que ara mateix estic una mica de "bajón" perquè tenia certes esperances.

Bé, demà serà un altre dia... 

Diumenge

Aquest matí no sabíem què fer ja que amb la pluja i els nens hi ha poques opcions. Últimament sembla Londres això tu!

Després de pensar una mica el nostre destí hem decidit anar cap al Forum i visitar el Museu blau (m'han parlant meravelles sobre ell) però  hem caigut en les urpes de la publicitat i finalment hem visitat una exposició de dinosaures que pel meu gust deixa molt que desitjar.

En arribar al Forum hi havia tot de cartells anunciant la gran exposició i clar, els dinosaures criden molt si tens un fill de 4 anys així que hem pensat que el Museu blau sempre hi és i els dinosaures no.

Cal dir que a mi personalment m'ha semblat una pressa de pèl. Les entrades molt cares i l'exposició molt molt petita.Hi havia algunes reproduccions de dinosaures complets i altres de només l'esquelet acompanyades per uns cartells pels que no estàvem preparats. La gent que munta l'exposició no és espanyola i han fet la traducció literal de cadascuna de les explicacions així que la majoria de frases no tenien ni sentit. Vaja que li hem hagut de posar imaginació a la cosa.

Per no parlar dels cartells grans on a mitja pàgina posava "consultar página 65 de la enciclopedia". Ostres tu, s'ha de ser molt cutre per utilitzar pàgines ampliades d'una enciclopèdia a mode d'explicació, eh?

Bé, tot això anava acompanyat per una super projecció en una pantalla immensa i no us penseu que era cap reportatge inèdit ni fet per ells, eh? No, no! Era un reportatge del National Geographic que ens podem baixar qualsevol de nosaltres en un moment pel youtube.

Vaja que hem sortit convençuts que per la propera de totes totes anem al Museu blau encara que s'anuncii la troballa d'un dinosaure de veritat! Això sí, els nens força bocabadats de veure aquelles figures enormes. Bé, més que bocabadat l'Andreu anava amb una mica de canguelis i no s'ha deixat anar en cap moment.

En sortir hem anat al centre comercial "arenas". El cert és que he trobat que és un centre comercial com qualsevol altre, l'únic és que té unes vistes precioses (la foto de sota l'he fet amb el mòbil des de dalt de tot) i és l'única plaça de toros que per a mi té alguna utilitat.

Això sí, Barcelona ja és només una pressa de calers per turistes i és que l'ascensor que té exterior el fan pagar a un euro el viatge. En fi... Barcelona qui t'ha vist i qui et veu!