Hi ha dies en que em menjaria els meus fills i d'altres, com avui, en que he de guardar la mà a la butxaca per no plantar-los una bofetada i mitja i quedar-me ben a gust. M'explico:
Demà és Sant Andreu i per tant el sant del gran de la casa. Nosaltres no som pas creients però mira, això dels sants sempre ho mig celebrem. Clar que dient-me jo com la meva mare i tenint un marit que es diu Jordi, qualsevol salta els sants, no?
Bé, doncs pels petits sempre fem algun detallet. Aquest any vam pensar que si els avis per una banda i per una altra ja fan joguines i estan a punt de passar els reis, era millor que nosaltres comprèssim una altra cosa. Ens vam posar mans a l'obra i vam trobar un pijama-disfressa de Spiderman (eh, que té caputxa i tot!). En quant ho vam veure vam pensar que l'Andreu quedaria al·lucinat amb el regal així que el vam comprar i perquè no quedés sola la cosa també vam comprar un barret de llana amb uns guants a conjunt també de Spiderman (com no).
Com ja me'l conec, vaig parlar amb ell i li vaig explicar que aquest sant els papes no farien joguines perquè d'aquí res venen els reis i a més els avis ja compren joguines. L'Andreu ho va acceptar de bon grat i ja està, aquí va acabar el tema.
Aquest vespre ens ha demanat ja el regal i tot contents hem sortit amb el primer paquet, li hem donat i què ha fet? L'ha llençat a terra mentre ens deia:
- Això no és una joguina, sou uns lletjos.
Mira, mira i mira! No me l'he menjat perquè no he pogut. En aquell moment li hagués plantat una bufa i m'hagués quedat tan ample però no, una mama sempe té paciència. Això sí, emprenyada ho estic i molt! Així que l'Andreu s'ha anat a dormir sense regal de sant perquè fins que no reflexioni no el tindrà. Serà possible...
I ara és quan em pregunto si no l'estem malacostumant o si és que és cosa de nens que es mostrin així de desagraïts i capriciosos de tant en tant. O simplement és que ha tingut un mal dia... Bé, esperarem a demà... Quina paciència!
6 comentaris:
Això de que els nens són sincers és ben cert! jeje...segur que ha tingut un mal dia i acabarà ben content de la seva disfressa, ja ho veuràs. Ara, has fet bé d'enfadar-te una mica, també.
Sí, hi ha dies que.....
I això que expliques, entenc la teva reacció, després de lo molt que us ho havieu currat!! Crec també que has reaccionat bé, i ja veuràs com ell al final estarà content amb el regal!
Feliç sant!!
Pero qui ha dit que sigui fàcil i que la lògica dels nens no sempre és la nostra, per molt que li hagueu dit, segur que relaciona regal amb juguet, i... però segur que se li oblida i estarà més que content!
Bon cap de setmana, feliç sant
petonarrus
Amb els nens segur que se'ls passen coses pel cap molt diferents a nosaltres: sembla que no en tinguin mai prou i que el que fas no ho valorin, però estic segura que al final acaba ben content amb el seu pijama-disfressa, i potser no valorarà el vostre esforç com ho pot fer un adult, però mira... només amb veure'l content nosaltres ja ens donem per satisfets, oi?
Paciència, sí... paciència... ;)
la veritat que t'entenc... el meu fill aquestes coses no les fa encara... bueno si, però encara és massa petit per enfadar-s'hi en serio...
jo crec que no se'n donen compte... i encara no valoren les coses... només els fa il.lusió les juguines...
jo de petit si em regalaven roba.. la veritat que ni gràcia... però ja veuràs com li acabarà encantant...!!! segur que en aquell moment no s'enrrecordaba del que li havies dit que no li regalarieu joguines... no t'amoïnis :)
Gràcies per les felicitacions!
Bé, l'Andreu ha reflexionat i molt bé. Ha decidit ell sol demanar perdó al papa i a la mama i ja està la mar de content amb el seu regal :-)))
Publica un comentari a l'entrada