Una de cine

Avui l'Andreu i jo hem fet tarda solets al cine. De tant en tant val la pena estar per ell sol i així donar-li una mica d'espai i de dedicació en exclusiva i com ara feia temps que no trepitjàvem un cine doncs mira, allà que hem anat.

He de confessar que la peli l'he triat jo perquè tenia moltes ganes de veure-la així que hem vist "Hotel Transylvania" (a mi és que el tema vampirs em va fins i tot en pelis infantils).

Abans d'anar havia llegit crítiques i no sé, la cosa estava una mica a mitges. Des de gent que la posava la mar de bé fins a gent que deia que era un avorriment. A mi personalment m'ha agradat. A veure, jo quan vaig a veure una pel·lícula amb el meu fill de quatre anys tampoc espero el "peliculon" del segle. Que hi ha pel·lícules d'animació millors? Moltes! Però a nosaltres ens ha entretingut i crec que això és el fonamental.

El cert és que la pel·lícula és molt típica, la història és molt previsible però mira, a mi m'ha fet gràcia. Té alguns cops que són més pels pares que pels nens i això també s'agraeix. El que no m'ha agradat és el tema del doblatge però ja és una cosa que em sol passar. Mai no entenc perquè a Espanya per donar un toc graciós a un personatge sempre se li ha de posar un accent andalús per exemple... Crec que aquests recursos són una mica absurds. No sé, jo els acudits els agafo igual sense cap accent.

A banda d'aquests detalls penso que hem passat una bona estona ell i jo sols entre crispetes i riures i això sempre s'agraeix.