Avui he tingut reunió amb la "profe" del Biel i el cert és que he sortit molt contenta! La descripció que m'ha fet d'ell s'acosta molt al que podem percebre a casa i tot i que allà es porta millor (tindrà barra) me l'ha presentat tal i com és. I com és en Biel?
Doncs en Biel és un nen molt visceral tant per les coses bones com per les dolentes. Quan està de bon humor és un cel. És petoner, carinyós, demana bracets... Un amor! Ara, quan s'enfada hi posa també tot el seu cor així que no és gens estrany veure'l fent alguna rebequeria d'aquelles típiques d'anunci.
En Biel tant a la llar com a casa ens sorprèn quasi a diari. És despert i alegre i està en ple procés de desenvolupament del llenguatge així que cada dia et ve amb una paraula nova. Aquesta fase l'està gaudint al màxim i per ell cada nou descobriment és una satisfacció. Quan aprèn està content i feliç i ho transmet.
És molt independent i tot i que sempre ens demostra que ens necessita a nivell emocional, la resta de coses sempre les vol fer "jo solet". Així que no és res estrany veure'l barallar-se amb una ampolla perquè no la pot obrir, intentant treure's un mitjó que se li resisteix o tot concentrat intentant posar-se les sabates.
En Biel aprèn milers de coses cada dia i nosaltres també aprenem molt d'ell. A casa estem molt contents per tot el que ens dóna el petit dia a dia i sembla ser que a la l'escola bressol també. Una de les "profes" deia: "El trobarem a faltar l'any vinent". I és que en Biel és molt Biel!
dimarts, 30 d’abril del 2013
diumenge, 28 d’abril del 2013
Per on començo?
Hi ha vegades que les idees per fer un post es van acumulant i em vaig dient: "he de fer un post sobre això, ah i sobre allò, ostres i també sobre allò altre..." Però la manca de temps fa que no pugui fer-los tots un a un. Així que de tant els ajunto i surten unes barreges una mica estranyes però mira, ben resumidetes tu.
Aquest post és una barreja de moltes coses i de temes pendents així que si teniu mandra millor no llegiu!
Fa dues setmanes vaig fer un post per dir que m'apuntava a Bollywood i en ello estoy! El cert és que estic encantada tot i que és més difícil del que sembla, eh? El primer dia vaig alucinar només amb els escalfaments. Mare meva, quina canya ens van donar. Ara, estic molt contenta de fer-ho, eh? Primer perquè és un ball que m'agrada molt. Potser sembla una tonteria però els moviments son tan femenins que et fan sentir la dona més sexi del món (llàstima que després es torna a la realitat jaja) i segon perquè el fet de fer una cosa per a mi soleta durant la setmana m'aporta una bona dosi d'energia positiva. Vaja, estic encantada de la vida!
Dimarts que ve tinc visita amb un dietista! He fet un cop de cap i he decidit que m'he de treure pes (res, els 200 gramets que em sobren jeje!). Ja estic cansada de mirar-me i veure que no m'agrado, que la roba no em senta bé... I com jo sola no tinc voluntat doncs vaig a provar si anant a un dietista aconsegueixo que m'eduqui a nivell alimentari. Perquè jo menjo de tot, eh? Però crec que no ho faig massa bé. Bé, segur que no ho faig bé perquè sinó no tindria pas el cul així de gros. Així que a veure com va, estic molt motivada així que començo amb ganes!
Hem trobat una caseta per internet a la que li hem tirat l'ullet i vull parlar amb la immobiliària (sí, els chupa-sangres) a veure si aquesta setmana la puc anar a veure. Ai si ho aconseguim! Quina alegria!
Més cosetes... Repeteixo concert de Bosé! I estic com una nena petita. M'encanta, m'encanta i m'encanta així que estic molt i molt contenta. Ara a veure si hem encertat amb les entrades que el Sant Jordi és molt gran.
El pixaner de la casa continua igual, pixaner. El nen és taaaaaaan maco que fa més pipis al lavabo de l'escola bressol que al de casa. Sembla però que ho va agafant. Ara, demanar no en demana ni un. I clar, les comparacions són odioses i quan has tingut un que en una setmana ho va agafar i veus que aquest va més lent desespera una mica però vaja, ho portem bé i crec que podria ser molt pitjor.
I per últim, una queixa, com no! No sé si ho heu sentit però el Departament d'Ensenyament està estudiant la possibilitat d'aprovar un decret que ja seria la creme de la creme. Amb aquest decret els directors serien els que triarien plantilles de les escoles. Així que oblidem-nos dels anys treballats, el número d'ordre... de tot això res! Clar, se suposa que han de triar persones que s'adaptin al centre i d'entrada això fins i tot sona bé, oi? Però quina por quan penses en que potser es tria per amiguisme, no? Pensar que potser la veïna de o la germana de té més feina que un altre només perquè és veïna de o germana de...Bé, si realment això es duu a terme ja ens podem oblidar de la paraula "pública" així que novament gràcies Rigau, moltes gràcies per tot!
divendres, 26 d’abril del 2013
dimecres, 24 d’abril del 2013
Casal i prova de bàsquet!
Ja està, ja tenim casal! Després de donar unes quantes voltes al tema hem decidit que aquest estiu l'Andreu farà unes setmanetes de casal al matí al club de bàsquet Granollers. Després de mirar algunes opcions ens hem decidit per aquesta perquè les activitats esportives són les que més li agraden al noiet i a més dos dies farà piscina i això ja l'ha acabat de convèncer.
Així doncs, dilluns a la tarda vaig anar a demanar la informació del casal i xerrant xerrant em van dir també que l'Andreu podia anar a provar si li agrada el basquet. Vaig arribar a casa i quan li vaig dir feia salts d'alegria! Per ell hagués anat en aquell precís instant però ha hagut d'esperar fins avui per fer el seu debut com a jugador de la NBA.
Aquesta tarda ha provat i li ha encantat. El cert és que s'ha mostrat molt "desparpajado" i ha fet totes les activitats la mar de bé (o això m'ha semblat a mi mentre babejava des de la grada). Està tan content que m'ha demanat tornar-hi així que he parlat amb els del club i ja el tenim dins.
Cal dir que els del club de basquet s'han portat genial perquè al ser final de temporada no ens cobraran absolutament res per les "classes" que farà (penso que aquestes coses s'han de dir).
Així que ja tenim el petit Andreu fent d'esportista i gairebé formant part d'un equip. Ara faltarà veure si realment es quedarà amb aquesta opció o farà un tastet... Ja es veurà!
Així doncs, dilluns a la tarda vaig anar a demanar la informació del casal i xerrant xerrant em van dir també que l'Andreu podia anar a provar si li agrada el basquet. Vaig arribar a casa i quan li vaig dir feia salts d'alegria! Per ell hagués anat en aquell precís instant però ha hagut d'esperar fins avui per fer el seu debut com a jugador de la NBA.
Aquesta tarda ha provat i li ha encantat. El cert és que s'ha mostrat molt "desparpajado" i ha fet totes les activitats la mar de bé (o això m'ha semblat a mi mentre babejava des de la grada). Està tan content que m'ha demanat tornar-hi així que he parlat amb els del club i ja el tenim dins.
Cal dir que els del club de basquet s'han portat genial perquè al ser final de temporada no ens cobraran absolutament res per les "classes" que farà (penso que aquestes coses s'han de dir).
Així que ja tenim el petit Andreu fent d'esportista i gairebé formant part d'un equip. Ara faltarà veure si realment es quedarà amb aquesta opció o farà un tastet... Ja es veurà!
dimarts, 23 d’abril del 2013
Un Sant Jordi molt infantil...
Aquest any no hi ha llibres pels grans. En Jordi encara té un parell de llibres per llegir i li fa més falta una camisa. I jo... Buf! Per molt que ho intenti no hi ha manera. Em vaig proposar tornar a la lectura però no tinc temps! I el poc temps del que disposo sempre acabo invertint-lo en altres coses.
Resumint, aquí a casa els que més "llegeixen" són els petits. Així que per a ells han estat les compres literàries d'aquest any.
Aquest matí m'he enamorat d'aquest conte:
Perquè totes les històries tenen sempre molts punts de vista, oi? Perquè potser el drac no era tan dolent ni Sant Jordi tan bo. M'ha fet gràcia poder agafar un llibre on s'explica per una banda la història vista des de la perspectiva del cavaller i per l'altra, la del drac!
I ara només queda la versió de la princesa que ara que em consta que existeix crec que tard o d'hora arribarà a casa. S'ha de sentir a tothom, no?
Bé, a la tarda i ja a les paradetes l'Andreu s'ha decidit per "Bestiari".
A ell l'ha conquistat el fet que dugui un memory per jugar i que sigui un llibre de buscar cosetes (cosa que al meu fill li encanta). A les diferents pàgines passen moltes coses... Alguns animalons tenen parts d'altres, n'hi ha algun que no té potes, d'altres que s'han canviat el color... I els hem de buscar. Això tindrà força entretingut l'Andreu que és un gran detectiu. A mi m'han conquistat les il·lustracions que em semblen molt originals i divertides, ben diferents.
I per últim, el llibre pel petit Biel que s'ha decidit per...
La Pepa! Aquesta porqueta que ja ens té el cor robat a tots a casa.
Resumint, aquí a casa els que més "llegeixen" són els petits. Així que per a ells han estat les compres literàries d'aquest any.
Aquest matí m'he enamorat d'aquest conte:
Perquè totes les històries tenen sempre molts punts de vista, oi? Perquè potser el drac no era tan dolent ni Sant Jordi tan bo. M'ha fet gràcia poder agafar un llibre on s'explica per una banda la història vista des de la perspectiva del cavaller i per l'altra, la del drac!
I ara només queda la versió de la princesa que ara que em consta que existeix crec que tard o d'hora arribarà a casa. S'ha de sentir a tothom, no?
Bé, a la tarda i ja a les paradetes l'Andreu s'ha decidit per "Bestiari".
A ell l'ha conquistat el fet que dugui un memory per jugar i que sigui un llibre de buscar cosetes (cosa que al meu fill li encanta). A les diferents pàgines passen moltes coses... Alguns animalons tenen parts d'altres, n'hi ha algun que no té potes, d'altres que s'han canviat el color... I els hem de buscar. Això tindrà força entretingut l'Andreu que és un gran detectiu. A mi m'han conquistat les il·lustracions que em semblen molt originals i divertides, ben diferents.
I per últim, el llibre pel petit Biel que s'ha decidit per...
La Pepa! Aquesta porqueta que ja ens té el cor robat a tots a casa.
diumenge, 21 d’abril del 2013
Operació fora bolquer de dia!
La data proposada era l'1 de maig però ahir el petit de la casa va demanar fer caca a la gibrelleta. Aquesta petició junt amb el fet que no teníem massa plans pel cap de setmana em van fer decidir a treure-li el bolquer així que senyors i senyores (redoble de tambor) ja estem immersos en "l'operació fora bolquer".
I la pregunta de marres és... Com va? Bé, diguem que la rentadora està fent hores extra perquè el meu petit demana la caca i seu a la seva gibrelleta amb tota la intenció del món de fer-la però no s'inspira. El fet que no s'inspiri provoca que ho intenti durant una estona i s'aixequi dient que no surt per passar a fer-s'ho a sobre durant els cinc minuts després.
Res, paciència! Mirem la part positiva i és que almenys és conscient de que té caca i intentar-ho ho intenta.
El pipi... El pipi no el demana així que el papa i jo cada hora aproximadament li anem recordant que ha de provar i de moment hem obtingut dues possibles respostes per part de la joia:
a) fa un crit: "no vull pipi" i posa uns morros d'aquí a Lima.
b) va dient: "a pipi" tot content mentre seu a la gibrelleta. Confesso que aquesta resposta la dona davant de comentaris com: "has de fer pipi per poder marxar al carrer" o "quan hagis fet el pipi et donaré la pipa". Allò que se'n diu xantatge pur i dur.
Aquest migdia però ens ha sorprès amb una tercera opció i és:
c) no dic res, em baixo els pantalons, intento fer pipi a la gibrelleta i pixo a tot arreu menys dins.
He de dir que aquesta última és la que més m'agrada encara que hagi d'anar amb el motxo al darrera. Hi ha una intenció i és una mostra clara d'autonomia.
Així que bé, així estem. En plena retirada del bolquer i amb la sensació de que "esto va pa largo". Ara a veure si el temps no ens dóna la raó i aquest petit ens sorprèn abans del que pensem que ho farà o potser haurem de pensar en jubilar anticipadament la rentadora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






