Vull ser una iaiona

Fa dies que ho penso i crec que ja ho tinc decidit: vull ser una iaiona!

Com he arribat a aquesta conclusió? doncs gràcies a l'àvia Teresa (la iaia d'en Jordi) que fa uns dies que em deixa anar unes perles q dèu n'hi do!

L'altre dia em vaig tenyir el cabell i només veure'm diu: goita, què s'ha fet! s'ha posat el cabell negre, no m'agrada gens! Ahir també la vaig veure i mentre em queixava del meu cul em diu: si et possessis una bona faixa no et penjaria tot. Quina d'unes en deixa anar, eh? però lluny de sentir-me ofesa el que em provoca és tendresa per què és una iaia i ha arribat a una edat ( 81 anys) en que les arrugues són un grau i se li permet que digui tot el que vulgui.

Quan un arriba a certa edat es pot permetre el luxe de dir tot allò que li passa pel cap sense que l'importi que alguna persona s'ofengui. Suposo que és per aquest mateix motiu que la meva iaia també li diu al Jordi que sembla un pollastre perquè duu cresta o que la juventud d'avui dia mai va arreglada "no com en els meus temps".

Per això he decidit que vull ser una iaiona perquè vull dir les coses i quedar-me tan ample! no com ara que del que penso només en puc dir la meitat perquè hi ha massa gent que només vol escoltar allò que li agrada sentir o que, simplement, no accepta que cadascú és molt lliure de pensar el que vulgui.