Ja ha tornat a arribar...diumenge nit...quina depresió!!
La nit de diumenge s'està convertint en un moment temut i cada vegada més. Fa més d'un any era maleit perquè al dia següent tocava diana i enfrontar-se a una dura setmana entre reunions, nens, examens, correccions...Ara que no tinc res d'això s'ha tornat maleit perquè necessito justament tot això.
Després d'aquesta temuda nit arriba l'avorrit dilluns. Més monotonia, més rutines, més soledat...Sí, tinc l'Andreu però enyoro estar amb gent adulta, enyoro xerrar, enyoro els dilluns de feina, enyoro en Jordi que marxa a la seva rutina...
Arriba el dilluns i ja no sé què fer per canviar, per no tornar a una rutina que em té atrapada, ja no sé ni per on passejar...Enyoro que arribi el dia en que la nit del diumenge torni a ser maleida perquè al dia següent em toca matinar!
5 comentaris:
Ja falta menys per a que puguis tornar a odiar el diumenge a la nit perquè toca anar a currar!!!
va dona que en res estaras treballant i enyorant aquests dies! Vols que quedem dilluns que ve? podem fer una miniquedada a Granollers o a Parets i així el diumenge a la tarda estaràs contenta!
Petons llufa!
Si si... podem anar al pisina... un altre cop que a la Lila no li mola i vull que s'acostumiiii jejeje. o la platja!!!
Com t'entenc, ja se que hauria d'animar-te i dir-te que es poden fer moltes altres coses, però em coneixes i sabries que estaria mentint.
Doncs si, els maleïts dilluns s'han convertit en els temibles dilluns que marquen l'inici d'una altre monotona setmana. I nosaltres intentem pensar que podem fer aquesta setmana per a que sigui algo diferent a l'anterior però és difícil.
Bé la part positiva, perquè sempre s'ha de buscar la part positiva a les coses, és que a mi l'avorriment a fet que li dediqués més hores a l'ordinador i inicar una amistat amb vosaltres, algunes tant avorrides com jo, amb les que compartir aquestes estones. Sinó estaria ja pujant per les parets de casa meva
Petons!!!!!!
Me uno al club de "Odio el domingo!!"
je je je estamos todas igual!!!! auqnue estoy con Lur y gracias a eso nos hemos conocido todas!!!
ay!!lo que lloraremos cuando tengamos que volver a trabajar y dejar a los peques solos...
Publica un comentari a l'entrada